Ressenya Léo, Léa

Per Mireia Martínez

Títol: Léo, Léa

Autor: Zidrou, Springer

Edició: Norma Editorial, 2014

Pàgines: 56

ISBN: 9788467915754

Nota: ♥♥♥♥♥

Léo, Léa ens demostra novament l’enorme talent de Zidrou per a concebre històries subtils i emotives, històries molt humanes que remouen sentiments i provoquen reflexions. L’art de Benoît Springer dóna forma i color a Léa, un personatge que commou tant com ho va fer l’entranyable Lydie.

Léa és una jove moderna i atractiva amb una carrera d’èxit a televisió, aparentment desinhibida i sense complexos. Però, sota aquesta façana de frivolitat s’amaga una ànima fràgil marcada per un passat personal i familiar tenyit de tragèdia. Nascuda amb la feixuga càrrega de reemplaçar un germà mort, la seva infància va estar marcada per les absències, la solitud i la tristesa. La Léa únicament desitjava l’atenció i l’amor dels seus pares, però topava amb una fredor i una distància poques vegades salvable. La decepció experimentada per la Léa nena condiciona el posicionament en el món de la Léa adulta. A través d’una hàbil combinació de present i passat, ens anem acostant a una Léa en difícil equilibri, que intenta trobar el seu lloc i la pau amb si mateixa.

“Espero que ella se gire, que me dé un abrazo.

Que llore, aunque sea un poquito.

Hace 20 años que espero que se gire.”

Léo, Léa és un còmic que llueix pel seu format gran. Amb un dibuix de línia fina i una paleta cromàtica en to pastel és una lectura estèticament molt satisfactòria. L’ús del color contribueix a crear una atmosfera lluminosa, suau, neta i fresca que domina al llarg de tot l’àlbum. Springer utilitza primers plans de la Léa per a treballar les expressions i les emocions, un rostre silenciós que ens mira i parla. Expressions i emocions també plasmades a través dels dibuixos que la Léa pintava per al seu pare quan era una nena, un art infantil capaç de contenir tot l’amor del món. Precisament, l’origen d’aquesta història es remunta a l’etapa de Zidrou com a professor i l’impacte que li va provocar el dibuix d’un alumne.

Zidrou ens parla de la família, la relació entre pares i fills, la incomprensió i la incomunicació en les relacions humanes. Ens parla dels records, bons i dolents, d’aquells als quals ens aferrem amb força per la felicitat que evoquen, i d’aquells que voldríem oblidar però que sempre ens acompanyen perquè són part de nosaltres. Tanmateix, Léo, Léa és una lliçó de vida, un cant a l’esperança, a la reconciliació, a les noves oportunitats i els nous començaments.

Mireia Martínez

Ressenya El guardián invisible (còmic)

Per Mireia Martínez

Títol: El guardián invisible

Autor: Ernest Sala, Dolores Redondo

Edició: Planeta Cómic, 2014

Pàgines: 96

ISBN: 9788416090280
Nota: ♥♥♥♥♥

El novembre de 2014, coincidint amb la publicació de la novel·la Ofrenda a la tormenta, l’esperadíssim desenllaç de la Trilogia de Baztán de Dolores Redondo, ens arriba l’adaptació gràfica del primer volum, El guardián invisible, a càrrec d’Ernest Sala. Un còmic poderós que en menys de cent pàgines és capaç de capturar l’esperit d’una novel·la apassionant.

La inspectora d’homicidis Amaia Salazar ha de fer front a un seguit d’assassinats que tenen lloc al poble que la va veure néixer, Elizondo, a la vall de Baztán, Navarra. Cossos de nois adolescents apareixen sense vida en els frondosos i humits boscos pirinencs, crims perpetrats per un assassí que manté en fora de lloc a tot el cos policial. Alhora, Amaia també haurà de plantar cara als seus propis fantasmes personals que es despertaran amb el seu retorn a Elizondo. En resum, un veritable thriller ple de clarobscurs i incògnites.

Per al jove Ernest Sala aquesta és la seva primera obra llarga, i el resultat és esplèndid. El procés d’adaptació de la novel·la en còmic és una tasca difícil, ja que cal realitzar un treball de síntesi exhaustiu però sense perdre de vista l’obra original. Sala ha comptat amb el suport de Dolores Redondo, que li ha concedit autonomia per a introduir certes modificacions en benefici del còmic. Recrea amb habilitat els ambients, els paratges naturals del Baztán i el poble d’Elizondo. Localitzacions que ha conegut de primera mà amb una estada a la regió, i que atorguen veracitat a les seves il·lustracions. El dibuix i el color són enèrgics, en ocasions absolutament ferotges, amb una força brutal que traspassa les pàgines. Un traç rotund i gruixut que contribueix a augmentar el ritme trepidant en què es desenvolupa l’acció, accentuat per una composició dinàmica de la pàgina, amb diferents mides i formats de les vinyetes, al servei de la història. Alhora, estableix un contrast amb moments familiars, tendres i pausats, exempts del ritme frenètic de la investigació policial. Una investigació en la qual els lectors ens convertim en testimonis directes, ja que per mitjà de plans picats de les escenes del crim esdevenim espectadors en primera línia de foc.

A mesura que avancem en la lectura, prenem consciència de la complexitat de la trama, i anem construint el perfil dels diferents personatges aprofundint en la seva personalitat i en els seus secrets. De mica en mica, a través flashbacks reveladors, reconstruïm la història personal i familiar de l’Amaia Salazar per a descobrir quelcom... Sense paraules, no dic res més! Ernest Sala perfila hàbilment el personatge d’Amaia presentant-la com a professional implacable, però alhora amb una dimensió sensible i feble, humana, que genera empatia i proximitat.

Desitjant poder continuar gaudint d’aquesta sèrie en còmic amb Legado de los huesos i Ofrenda a la tormenta, us convido a descobrir El guardián invisible, un còmic que ens atrapa i ens trasllada a Elizondo, la vall de Baztán, un univers particular impregnat de folklore popular, màgia, mites i llegendes que evoquen el poder protector de la natura.

Primeres pàgines

Ressenya El guardián invisible 

Mireia Martínez

Celebres el dia dels enamorats? Doncs regala llibres!

«Amor» Raquel Díaz Reguera (Beascoa, 2014)

He de reconèixer que no sóc de les que celebra el 14 de febrer, però és innegable que hi ha molta gent que sí ho fa, aleshores jo reflexionant al respecte he arribat a la conclusió que següent: si molta gent assegura que a Catalunya la Diada de Sant Jordi és l'equivalent al Dia dels Enamorats i, en essència regalem llibres i roses, per què no preparar una tria de títols per aquelles persones que sí que celebren aquest dia com a tal? 

Us proposo que us oblideu de les flors i els bombons, els perfums i els ninots de peluix, sigueu originals i regaleu a qui més us estimeu tendresa, dolçor i passió en forma de llibre. Us presento una tria de títols que contenen petons, abraçades i generoses dosis d'amor!

Trieu el que més us agradi i que passeu una bona vetllada!

Sílvia Cantos

Ressenya Zimbo

Títol: Zimbo

Autor: Arturo Abad

Il·lustrador: Joanna Concejo

Edició: OQO, 2011

Pàgines: 152

ISBN: 9788483305973

Edat: de 8 a 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Zimbo és un preciós àlbum on es narra la història d’una titella que desitja ser lliure i de com el seu creador amb una gran demostració d’amor el deixa marxar, i és que aquesta és la qüestió, és necessària una gran dosi d’estima cap a una altra persona per permetre que marxi del nostre costat sense posar-li traves, els pares hem de deixar volar els fills, sense retrets i donant suport ja que anar-se’n i deixar marxar res té a veure amb deixar d’estimar. 

Arturo Abad situa al lector a ambdós costats del mirall i ofereix una visió equànime de la situació. D’aquesta manera, commou per igual, tant amb la tristor que genera la falta de llibertat al titella de fusta, el petit Zimbo, com amb l’aflicció que li causa al seu creador la marxa de  qui s’estima com a un fill i que desitjaria que romangués sempre al seu costat.

És fàcil sentir-se identificat amb la frustració d’en Zimbo per la seva actual vida: carent d’autonomia i

independència. Les possibilitats de desplaçament i coneixement estan limitades per els fils i per l’ús que en fa el Titellaire. Això li dificulta gaudir i conèixer llocs, gent nova i poder experimentar per sí mateix, tot i el gran amor amb el que és tractat.

Possiblement, per als adults, l’emoció sigui molt més gran des de la perspectiva del que se sent abandonat, la història transmet amb tacte i tendresa la tristor del titellaire en veure com marxa una de les seves criatures de fusta, tal com un pare desitja que els seus fills no creixin i segueixin necessitant els fils que ens uneixen, tot i que sovint no s’adonin que aquesta sobreprotecció no tan sols no ajuda sinó que impedeix la seva felicitat. Per això mateix, veure com el vellet ofereix unes tisores a en Zimbo ens entendreix enormement.

Joanna Concejo ha sabut transmetre el mateix caliu amb les interpretacions que pàgina a pàgina ens mostra la història, unes imatges plenes de poesia que són el complement necessari per el text. La premiada il·lustradora polonesa, il·lustracions precioses fetes a llapis carregades de força que aconsegueix una gran càrrega emocional, que es complementen amb alguns tocs de color en les situacions que trobem al petit protagonista feliç i lliure.

Així doncs, ja podeu afegir aquest àlbum d’OQO editora a la llista dels que no poden faltar a la vostra biblioteca particular.

Sílvia Cantos

Agenda Literària - Segona quinzena de gener 2015

Des de l’Histories iniciem l’agenda del 2015 recomanant-vos els següents esdeveniments literaris:

Dissabte 30 de gener, 19:30h.

Dòria Llibres Mataró

Presentació del llibre Silenci a taula (Viena Edicions) de Cristina Garcia Molina, a càrrec de Montserrat Rodó 

23è Premi Literari Ciutat de Badalona 

27è Premi Literari Països Catalans - Solstici d'estiu

Als disset contes de Silenci a taula els lliga una costura de mutismes i de dilemes. Callar per sempre o alçar la veu, arriscar o renunciar, convèncer-se de la mentida o enganyar-se amb la veritat, ser visible o desaparèixer per sempre. Dins del sac de les paraules mai pronunciades, dels actes que ens deneguem, hi caben l'amor i el desig, tots els fantasieigs, el dolor i la recança, la por, la bogeria, l'etern desencaixament, però també una certa esperança. Des d'aquest redu...cte, per entremig d'aquesta escletxa, s'esvaeix la foscor i comença l'escriptura.

"Com si a l'espectacle del teu futur en perspectiva li haguessin començat a desmuntar els focus i el proper pas fos desmantellar-ne, tub a tub, la bastida".

Cristina Garcia va néixer a Granollers l'any 1975 i actualment viu a Girona. És llicenciada en filologia i treballa de professora en un institut de Salt. Ha participat en les antologies Els cadells de Mas Palou i altres narracions (Premi Vent de Port, 2012) i Iceberg (Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i Leqtor Universal, 2014). També és l'autora dels tres textos infantils de Plou... però quin sol! (2013).

Dijous 5 de febrer, 17:30h. 

Buc de llibres Mataró

BUC DE CONTES

Explicarem el conte ¿Todavía nada?, de Christian Voltz

Dijous 12 de febrer, 17:30h. 

Buc de llibres Mataró

BUC DE CONTES

Explicarem el conte Quan sigui gran, de Patrick Gerge

29 de gener al 7 de febrer

BCNEGRA

Podeu consultar el programa aquí

Destacats:

- Divendres 30 de gener – 19 hBiblioteca Jaume Fuster. Pl. de Lesseps, 20-22: Conversa amb Anne Perry, a càrrec del periodista Paco Luis del Pino (Aquesta conversa disposarà de servei de traducció simultània.)

- Dilluns 2 de febrer – 18 h Auditori del Conservatori del Liceu. C. Nou de la Rambla, 88. Visca Darwin! (L’evolució del personatge en la novel·la negrocriminal)

Taula rodona Toni Hill, escriptor i traductor literari; Andreu Martín, escriptor; Jaume Ribera, escriptor, traductor i guionista de còmics, i Lorenzo Silva, escriptor i advocat Moderadors: Rosa Ribas, escriptora

-Dimecres 4 de febrer – 18 h Auditori del Conservatori del Liceu. C. Nou de la Rambla, 88

Taula rodona Crims de llegenda

Participants: Dolores Redondo, Mikel Santiago i Yrsa Sigurdadottir, escriptors. Moderadors: Joaquim Roglan, escriptor, periodista i guionista (Aquesta conversa disposarà de servei de traducció simultània)

Divendres 6 de febrer – 18.15 h Sala Barts. Av. del Paral•lel, 62

Taula rodona La primera policia es diu Petra, Petra Delicado. Participants: Alicia Giménez Bartlett, escriptora; Outti Makinnen, editora finlandesa; Anja Ruediger, editora alemanya, Emili Rosales, editor castellà, i Antonio Selleiro, editor italià. Moderadors: Paco Camarasa, comissari de BCNegra 2015 i llibreter. (Aquesta conversa disposarà de servei de traducció simultània)

Ferran Pizarro

Ressenya També això passarà

Títol: També això passarà

Autor: Milena Busquets

Edició: Amsterdam, 2015

Pàgines: 176

ISBN: 9788415645603

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la molt especial, en aparença una història lleugera amb protagonistes més aviat frívols, però que us enganyin, També això passarà és una narració intensa que et transporta al seu interior, emociona i col·loca un somriure als llavis del lector.

« De petons tothom en té, són molt més democràtics, més perillosos també, ens posen a tots al mateix nivell. »

La Blanca, una dona d’uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills, els dos exmarits, l’amant actual i dues amigues tant o més peculiars que ella. Un viatge que l’ha de dur a retrobar l’essència de la complexa relació que tenia amb la seva mare, tot buscant les paraules adients per parlar de l’absència i de l’enyorança, però també del plaer i de l’alegria de viure. 

« Tots veiem coses diferents, tots veiem sempre el mateix, i el que veiem ens defineix absolutament. I estimem instintivament els que veuen el mateix que nosaltres, i els reconeixem a l'instant.»

El dol i la tristesa tenen moltes cares i no sempre es presenta tintat de color negre i vestit de llàgrimes, en ocasions, aquest dolor és tan gran que ens trastorna, necessitem agafar distància, revisitar moments i records per aconseguir assumir la pèrdua. Una pèrdua que algunes vegades és simplement impossible de superar, únicament et permet acostumar-te a ella. Al llarg de tota la novel·la veiem la necessitat de la protagonista per relacionar-ho tot amb la seva mare, a qui ha perdut recentment, una relació gens senzilla, com ho són totes les que s'estableixen entre dues dones unides per un fil de sang directa.

« La força física dels homes només hauria de servir per donar-nos plaer, per rebregar-nos fins que no ens quedi ni una gota de pena ni de por a l'interior.»

M’agrada molt l’habilitat amb la qual la Milena presenta passatges farcits de sensualitat, la Blanca, és una dona d’una voluptuositat incontestable, sincera i directa, que expressa les coses tal com les pensa, no té por de mostrar-se tal com és, una dona extravertida, encantadora i d’una sexualitat revolucionària.

« Aconseguir sexe és relativament fàcil, 

aconseguir que algú t'abraci tota la nit és una altra història.»

Es coneix que l’autora és una d’aquelles persones afortunades que ha crescut envoltada de llibres i cultura, no endebades és filla d’Esther Tusquets, la seva prosa és àgil i alhora profunda, divertida i intel·ligent, és sense cap mena de dubte, un autèntic plaer per al lector.

 « Es pot saber si a algú li agraden de debò els llibres per com els mira, 

per com els obre i els tanca, per com passa les pàgines.»

Aquí pots començar a llegir ara mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya La princesa de hielo

Per Mireia Martínez

Títol: La princesa de hielo

Autor: Léonie Bischoff, Olivier Bocquet

Edició: Maeva, 2015

Pàgines: 128

ISBN: 9788415893868

Nota: ♥♥♥♥♥

La novel·la La princesa de hielo de l’escriptora sueca Camilla Läckberg inaugura la sèrie de Los crímenes de Fjällbacka, la qual ja compta amb vuit títols i gaudeix d’un èxit internacional aclaparador. Ara, Maeva ens ofereix la possibilitat de redescobrir aquesta primera novel·la en una excel·lent adaptació gràfica signada per Léonie Bischoff i Olivier Bocquet.

La princesa de hielo presenta una història absorbent, intrigant, plena de girs sorprenents que mantenen el lector en alerta, contenint la respiració fins a la darrera pàgina. Un clar exponent de la bona salut de què gaudeix actualment la novel·la negra nòrdica, i que converteix a Camilla Läckberg en un referent del gènere.

Després de la mort dels seus pares, Erica Falck torna al seu poble natal, Fjällbacka, un llogarret

de pescadors a la costa oest de Suècia. L’aparició del cadàver de la seva millor amiga de la infància, Alex, morta en estranyes circumstàncies, trasbalsa a la jove i a la petita comunitat de Fjällbacka. Un mosaic variat de personatges es veuen implicats en les pesquises d’Erica Falck i Patrik Hedström, comissari i antic company d’escola, amb l’objectiu de dilucidar aquesta misteriosa mort. Llums i ombres, secrets inconfessables, empremtes del passat, aniran prenent forma per a reconstruir una història intensa i corprenedora. A manera de preàmbul, s’inclou una presentació dels personatges que resulta del tot inquietant. Aquests es dirigeixen directament al lector per a donar-nos petites dades que esdevenen premonitòries, que plantegen interrogants i que ens permeten retornar-hi al llarg de la lectura per analitzar el contingut ocult dels seus missatges, tot construint relacions i hipòtesis.

Aquesta novel·la gràfica és un veritable treball coral: guió d’Olivier Bocquet; dibuix de Léonie Bischoff; color d’Aurélie Lecloux, Annelise Sauvêtre i Sophie Dumas; i retolació de Guy Buhry. Personalment, crec que la màgia del còmic rau en aquesta reunió de diferents talents envers un projecte comú. Aconseguir crear la complicitat i la complementarietat necessària perquè el producte final funcioni des del punt de vista literari i artístic. En aquest sentit, la novel·la gràfica La princesa de hielo és una obra rodona que ens trasllada a un escenari inhòspit, gelat, nevat. El fred de Fjällbacka es percep a través del dibuix i el color, petites bafarades en blanc que simulen l’alè en contacte amb el fred, i una gradació de blanc, blau, verd, lila i gris, una paleta gèlida. Léonie Bischoff combina un dibuix, a vegades, suau i amable amb un dibuix torturat i brutal per a ressaltar moments potents i dramàtics. M’agrada especialment el gust pels detalls: el treball dels rínxols de l’Erica; el punt de la seva gorra de llana rosa; els estampats dels seus vestits, tasses de cafè, teles i papers pintats de paret que esquitxen de color les vinyetes. També, em criden l’atenció dos recursos que Bischoff utilitza per emfatitzar la força de la trama. En primer lloc, la intensitat de les mirades, ulls que parlen per a expressar duresa, ressentiment, esglai, por, tristesa, sorpresa o tendresa. En segon lloc, la repetició puntual de certes imatges en un context diferent que resulta del tot torbador.

Léonie Bischoff i Olivier Bocquet van viatjar a Fjällbacka per a capbussar-se en l’entorn i amarar-se de l’atmosfera, amb l’objectiu de reproduir de manera veraç l’univers de les novel·les de Lackberg. El procés d’adaptació és sempre una tasca complexa, implica refer la història en un altre llenguatge narratiu amb les seves pròpies regles. Bischoff i Bocquet han mantingut l’essència de la trama, el seu desenvolupament i desenllaç, però s’han concedit certes llicències amb la conformitat de l’autora, que els ha permès treballar amb llibertat. Han afegit noves escenes, n’han eliminat d’altres, han prescindit de certs personatges secundaris, i han introduït petits canvis que aporten matisos i personalitat pròpia. La novel·la gràfica permet redescobrir la història amb ulls nous.

Existeix la intenció d’adaptar al còmic tota la sèrie de Los crímenes de Fjällbacka. Aquesta primavera l’editorial francesa Casterman publicarà la novel·la gràfica del segon volum, Los gritos del pasado. Esperem no trigar gaire a poder retrobar en castellà a l’Erica i el Patrik en noves investigacions de la mà de Maeva.

Primerespàgines

Booktrailer

*** Coincidint amb el festival Bcnegra 2015, del 30 de gener al 14 de febrer la Casa del Libro (Rbla. de Catalunya, 37. Barcelona) acull l’exposició dels dibuixos originals de la novel·la gràfica La princesa de hielo de Léonie Bischoff i Olivier Bocquet.

Mireia Martínez