Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolores Redondo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolores Redondo. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2017

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016


La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.


Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos

divendres, 13 de març del 2015

Ressenya Ofrena a la tempesta

Títol: Ofrena a la tempesta
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 592
ISBN: 9788466419048
Nota: ♥♥♥♥

Som molts els que vam descobrir la Dolores Redondo amb El guardià invisible, ens va captivar amb la seva narrativa trepidant, va mantenir el llistó (situat ben amunt) amb El llegat dels ossos i ara amb Ofrena a la tempesta ha tancat la trilogia El Baztán deixant una munió de lectors pregant per tornar a llegir-la.

Ha passat un mes des que l'Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. 

La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l'Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d'en Berasategui a la seva cel·la i una trepidant investigació que portarà l'Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora...

La mort sobtada del lactant pren una nova dimensió en aquesta història, per la terrorífica presència del qui s’anomena Inguma, Batibat i Pokkuri entre d’altres. Criatures fosques que han provocat estralls en la població infantil de diverses cultures.

«Milions de persones viuen la seva vida entorn de la fe, la fe en el que sigui, en Déu, en una nau que vindrà per endur-se’ls a Orió, en el convenciment que s’han immolar amb una bomba per anar al paradís on les fonts ragen mel i les verges estan al seu servei... el que sigui. Si vol entendre alguna cosa, pari de plantejar-se si és lògic i comenci a admetre que és real, que té conseqüències reals i que hi ha gent disposada a morir i a matar pel que creu.»

Amb el desenllaç de la trilogia la Dolores no deixa lloc al dubte, és una excel·lent narradora que sap com captar i mantenir l’atenció dels lectors en una saga que acumula més de 1700 pàgines. A través d’aquesta història hem descobert curiositats i dades fascinants relatives al folklore, també ens ha traslladat fins als màgics boscos i entorns d’Elizondo i ha fet palès el seu gran domini en la construcció de personatges, prova d’això és el fet que la inspectora Amaia Salamanca ha robat el cor a pràcticament tots els qui l’hem conegut. De fet, en aquest darrer volum de la trilogia, l’autora ha explotat la part més humana de la seva protagonista, l’Amaia viu una tempesta emocional que avança en paral·lel amb el cas. I no és l’única a destacar, la riquesa dels caràcters és extensiva a la resta de personatges que es reparteixen el pes de la història, si m’ho permeteu, no puc estar-me de dir que sento especial debilitat per la tia Engrasi, una dona que és pura tendresa sense deixar de ser ferma en les seves conviccions.

Una novel·la amb un ritme trepidant, uns fets destarotadors amb unes localitzacions magníficament descrites, uns personatges totalment vius i una prosa sensacional. La trilogia El Baztán és una lectura imprescindible per a qualsevol amant del gènere negre!


Sílvia Cantos

dijous, 12 de febrer del 2015

Ressenya El guardián invisible (còmic)

Per Mireia Martínez

Títol: El guardián invisible
Autor: Ernest Sala, Dolores Redondo
Edició: Planeta Cómic, 2014
Pàgines: 96
ISBN: 9788416090280
Nota

El novembre de 2014, coincidint amb la publicació de la novel·la Ofrenda a la tormenta, l’esperadíssim desenllaç de la Trilogia de Baztán de Dolores Redondo, ens arriba l’adaptació gràfica del primer volum, El guardián invisible, a càrrec d’Ernest Sala. Un còmic poderós que en menys de cent pàgines és capaç de capturar l’esperit d’una novel·la apassionant.

La inspectora d’homicidis Amaia Salazar ha de fer front a un seguit d’assassinats que tenen lloc al poble que la va veure néixer, Elizondo, a la vall de Baztán, Navarra. Cossos de nois adolescents apareixen sense vida en els frondosos i humits boscos pirinencs, crims perpetrats per un assassí que manté en fora de lloc a tot el cos policial. Alhora, Amaia també haurà de plantar cara als seus propis fantasmes personals que es despertaran amb el seu retorn a Elizondo. En resum, un veritable thriller ple de clarobscurs i incògnites.

Per al jove Ernest Sala aquesta és la seva primera obra llarga, i el resultat és esplèndid. El procés d’adaptació de la novel·la en còmic és una tasca difícil, ja que cal realitzar un treball de síntesi exhaustiu però sense perdre de vista l’obra original. Sala ha comptat amb el suport de Dolores Redondo, que li ha concedit autonomia per a introduir certes modificacions en benefici del còmic. Recrea amb habilitat els ambients, els paratges naturals del Baztán i el poble d’Elizondo. Localitzacions que ha conegut de primera mà amb una estada a la regió, i que atorguen veracitat a les seves il·lustracions. El dibuix i el color són enèrgics, en ocasions absolutament ferotges, amb una força brutal que traspassa les pàgines. Un traç rotund i gruixut que contribueix a augmentar el ritme trepidant en què es desenvolupa l’acció, accentuat per una composició dinàmica de la pàgina, amb diferents mides i formats de les vinyetes, al servei de la història. Alhora, estableix un contrast amb moments familiars, tendres i pausats, exempts del ritme frenètic de la investigació policial. Una investigació en la qual els lectors ens convertim en testimonis directes, ja que per mitjà de plans picats de les escenes del crim esdevenim espectadors en primera línia de foc.

A mesura que avancem en la lectura, prenem consciència de la complexitat de la trama, i anem construint el perfil dels diferents personatges aprofundint en la seva personalitat i en els seus secrets. De mica en mica, a través flashbacks reveladors, reconstruïm la història personal i familiar de l’Amaia Salazar per a descobrir quelcom... Sense paraules, no dic res més! Ernest Sala perfila hàbilment el personatge d’Amaia presentant-la com a professional implacable, però alhora amb una dimensió sensible i feble, humana, que genera empatia i proximitat.

Desitjant poder continuar gaudint d’aquesta sèrie en còmic amb Legado de los huesos i Ofrenda a la tormenta, us convido a descobrir El guardián invisible, un còmic que ens atrapa i ens trasllada a Elizondo, la vall de Baztán, un univers particular impregnat de folklore popular, màgia, mites i llegendes que evoquen el poder protector de la natura.


Mireia Martínez

divendres, 31 de gener del 2014

Ressenya El llegat dels ossos


Títol: El llegat dels ossos
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés i Laia Font
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 608
ISBN: 9788466417891
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano la segona part de «Baztan» una trilogia que em va entusiasmar amb el seu primer volum «El guardià invisible» i que amb aquest segon no desmereix en absolut, igualant-lo en qualitat, intriga i acció si no superant-lo, ratificant a Dolores Redondo com una gran autora del gènere que no podeu deixar de llegir.

Un any després de resoldre els crims que van aterrar Baztán, la inspectora Salazar, embarassada, assisteix al judici contra Jason Medina, acusat de violar, mutilar i matar a la filla adolescent de la seva dona imitant els assassinats del cas basajaun. El judici es cancel·la quan l’acusat apareix mort amb una nota dirigida a Amaia, un missatge curt i inquietant: TARTTALO. Una sola paraula que retornarà a la cap d’homicidis i al seu equip a Elizondo per buscar la veritat. Una veritat sinistre i fosca.

En aquest nou cas l’autora ens desvetlla nous misteris al voltant de la mitologia basca, com les làmies o el mairu beso una sinistra troballa que té els seus orígens segles enrere en la creença popular i que serà el punt de partida de la novel·la. També ens descobreix el tarttalo, una criatura mitològica, un sanguinari cíclop amb un sol ull que esdevindrà una peça clau en la resolució del nou cas que investiga la inspectora. I és que el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres torna a centrar una part important de la història.

«No cal que parli si no vol. Només deixi’m gaudir de la seva companyia. 
Van estar en silenci la resta del viatge: ell conduint amb la seva elegant indolència i 
dedicant-li aquelles mirades prou breus per no intimidar, prou intenses per fer-ho.»

Un nou cas de la inspectora Amaia Salazar, que ens descobreix el cas dels agots, un poble que durant vuit segles va patir una sort similar a la dels jueus, per causes que encara avui dia es desconeixen. L’autora afegeix a aquest segon volum de la trilogia un nou element que dóna una nova dimensió a la meva estimadíssima Amaia: la maternitat, amb els seus dubtes i pors comuns en tantes mares treballadores. Un segon títol que dóna resposta a alguns interrogants que plantejava l'anterior i que alhora en deixa d'altres oberts aconseguint que el lector voraç com una servidora clami "Dolores!! Per quan el tercer??!!"  ;-)

Em fa molt feliç veure com la novel·la negra menystinguda durant molt de temps, comença a veure el reconeixement que es mereix, l’aparició de títols de sòlida autoria juntament amb editorials especialitzades en el gènere així com festivals com la BCNegra i la més recent Tiana Negra l’estan consolidant com el que és, un gènere literari complex i tan bo com el que més. Sens dubte, autors com la Dolores hi ajuden molt amb les històries apassionants i adictives que escriuen, protagonitzades per personatges tan rodons com l’Amaia Salazar i la Vall del Baztan, sens dubte, de nou, un personatge de pes en la història, que no puc negar em deleixo per conèixer!


Sílvia Cantos

dimecres, 23 de gener del 2013

Ressenya El guardià invisible

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Laia Font i Núria Garcia
Edició: Columna, 2012
Pàgines: 472
ISBN: 9788466415897
Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció a la primera part de «Baztan» una trilogia de Dolores Redondo que pinta d'allò més bé, amb un volum inicial inquietant i addictiu, «El guardià invisible» és un thriller magistralment ben escrit que aconsegueix enganxar-te des de la primera pàgina, et manté atrapada durant tota la trama i et deixa amb una sensació de pèrdua quan llegeixes la frase que marca el punt final.

Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis, Amaia Salazar, dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.

La literatura nòrdica ha esdevingut un clar referent quan parlem de novel·la policíaca, la trilogia de Dolores Rendom no té res a envejar a les obres de Larsson, Mankell, Nesbo o Holt, aquesta saga satisfarà als lectors d'aquest gènere i d'altres que s'animin a fer-hi una ullada, doncs s'hi veuran atrapats irremeiablement. L'autora ha elaborat una recepta amb una combinació d'ingredients en la seva justa mesura per no resultar indigesta: una sèrie de fets curosament documentats com ara el desbordament del Baztan el 1913, els assassins en sèrie al llarg de la història o l'acte de fe de 1610 que va condemnar dotzenes de dones a la foguera. Precisament el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres centra una part important e la història, aconseguint familiaritzar-nos amb creus de terme, belagiles o sorgiñes i eguzkilores.

«La presència del riu s'endevinava al llarg de la vall, baixant entre els boscos i
enduent-se com a testimoni mut l'horror amb què l'assassí n'adornava les ribes»

Una història plena de secrets, màgia, intriga i acció, amb una protagonista, l'Amaia Salazar tan dura per fora com fràgil per dins de la qual t'enamores, en l'incomparable marc dels misteriosos boscos del Pirineu basc. Una novel·la de suspens de gran bellesa narrativa de la qual se'n parlarà molt, no perdeu més temps i feu-vos-en a mans un exemplar ja, per anar obrint boca aquí us deixo el primer capítol  ;-)

Sílvia Cantos