Ressenya Ofrena a la tempesta

Títol: Ofrena a la tempesta

Autor: Dolores Redondo

Traductor: Núria Parés

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 592

ISBN: 9788466419048

Nota: ♥♥♥♥♥

Som molts els que vam descobrir la Dolores Redondo amb El guardià invisible, ens va captivar amb la seva narrativa trepidant, va mantenir el llistó (situat ben amunt) amb El llegat dels ossos i ara amb Ofrena a la tempesta ha tancat la trilogia El Baztán deixant una munió de lectors pregant per tornar a llegir-la.

Ha passat un mes des que l'Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. 

La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l'Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d'en Berasategui a la seva cel·la i una trepidant investigació que portarà l'Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora...

La mort sobtada del lactant pren una nova dimensió en aquesta història, per la terrorífica presència del qui s’anomena Inguma, Batibat i Pokkuri entre d’altres. Criatures fosques que han provocat estralls en la població infantil de diverses cultures.

«Milions de persones viuen la seva vida entorn de la fe, la fe en el que sigui, en Déu, en una nau que vindrà per endur-se’ls a Orió, en el convenciment que s’han immolar amb una bomba per anar al paradís on les fonts ragen mel i les verges estan al seu servei... el que sigui. Si vol entendre alguna cosa, pari de plantejar-se si és lògic i comenci a admetre que és real, que té conseqüències reals i que hi ha gent disposada a morir i a matar pel que creu.»

Amb el desenllaç de la trilogia la Dolores no deixa lloc al dubte, és una excel·lent narradora que sap com captar i mantenir l’atenció dels lectors en una saga que acumula més de 1700 pàgines. A través d’aquesta història hem descobert curiositats i dades fascinants relatives al folklore, també ens ha traslladat fins als màgics boscos i entorns d’Elizondo i ha fet palès el seu gran domini en la construcció de personatges, prova d’això és el fet que la inspectora Amaia Salamanca ha robat el cor a pràcticament tots els qui l’hem conegut. De fet, en aquest darrer volum de la trilogia, l’autora ha explotat la part més humana de la seva protagonista, l’Amaia viu una tempesta emocional que avança en paral·lel amb el cas. I no és l’única a destacar, la riquesa dels caràcters és extensiva a la resta de personatges que es reparteixen el pes de la història, si m’ho permeteu, no puc estar-me de dir que sento especial debilitat per la tia Engrasi, una dona que és pura tendresa sense deixar de ser ferma en les seves conviccions.

Una novel·la amb un ritme trepidant, uns fets destarotadors amb unes localitzacions magníficament descrites, uns personatges totalment vius i una prosa sensacional. La trilogia El Baztán és una lectura imprescindible per a qualsevol amant del gènere negre!

Sílvia Cantos

Ressenya El llegat dels ossos

Títol: El llegat dels ossos

Autor: Dolores Redondo

Traductor: Núria Parés i Laia Font

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 608

ISBN: 9788466417891

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano la segona part de «Baztan» una trilogia que em va entusiasmar amb el seu primer volum «El guardià invisible» i que amb aquest segon no desmereix en absolut, igualant-lo en qualitat, intriga i acció si no superant-lo, ratificant a Dolores Redondo com una gran autora del gènere que no podeu deixar de llegir.

Un any després de resoldre els crims que van aterrar Baztán, la inspectora Salazar, embarassada, assisteix al judici contra Jason Medina, acusat de violar, mutilar i matar a la filla adolescent de la seva dona imitant els assassinats del cas basajaun. El judici es cancel·la quan l’acusat apareix mort amb una nota dirigida a Amaia, un missatge curt i inquietant: TARTTALO. Una sola paraula que retornarà a la cap d’homicidis i al seu equip a Elizondo per buscar la veritat. Una veritat sinistre i fosca.

En aquest nou cas l’autora ens desvetlla nous misteris al voltant de la mitologia basca, com les làmies o el mairu beso una sinistra troballa que té els seus orígens segles enrere en la creença popular i que serà el punt de partida de la novel·la. També ens descobreix el tarttalo, una criatura mitològica, un sanguinari cíclop amb un sol ull que esdevindrà una peça clau en la resolució del nou cas que investiga la inspectora. I és que el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres torna a centrar una part important de la història.

«No cal que parli si no vol. Només deixi’m gaudir de la seva companyia. 

Van estar en silenci la resta del viatge: ell conduint amb la seva elegant indolència i 

dedicant-li aquelles mirades prou breus per no intimidar, prou intenses per fer-ho.»

Un nou cas de la inspectora Amaia Salazar, que ens descobreix el cas dels agots, un poble que durant vuit segles va patir una sort similar a la dels jueus, per causes que encara avui dia es desconeixen. L’autora afegeix a aquest segon volum de la trilogia un nou element que dóna una nova dimensió a la meva estimadíssima Amaia: la maternitat, amb els seus dubtes i pors comuns en tantes mares treballadores. Un segon títol que dóna resposta a alguns interrogants que plantejava l'anterior i que alhora en deixa d'altres oberts aconseguint que el lector voraç com una servidora clami "Dolores!! Per quan el tercer??!!"  ;-)

Em fa molt feliç veure com la novel·la negra menystinguda durant molt de temps, comença a veure el reconeixement que es mereix, l’aparició de títols de sòlida autoria juntament amb editorials especialitzades en el gènere així com festivals com la BCNegra i la més recent Tiana Negra l’estan consolidant com el que és, un gènere literari complex i tan bo com el que més. Sens dubte, autors com la Dolores hi ajuden molt amb les històries apassionants i adictives que escriuen, protagonitzades per personatges tan rodons com l’Amaia Salazar i la Vall del Baztan, sens dubte, de nou, un personatge de pes en la història, que no puc negar em deleixo per conèixer!

Comença a llegir!

Sílvia Cantos

Ressenya El guardià invisible

Títol: El guardià invisible

Autor: Dolores Redondo

Traductor: Laia Font i Núria Garcia

Edició: Columna, 2012

Pàgines: 472

ISBN: 9788466415897

Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció a la primera part de «Baztan» una trilogia de Dolores Redondo que pinta d'allò més bé, amb un volum inicial inquietant i addictiu, «El guardià invisible» és un thriller magistralment ben escrit que aconsegueix enganxar-te des de la primera pàgina, et manté atrapada durant tota la trama i et deixa amb una sensació de pèrdua quan llegeixes la frase que marca el punt final.

Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis, Amaia Salazar, dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.

La literatura nòrdica ha esdevingut un clar referent quan parlem de novel·la policíaca, la trilogia de Dolores Rendom no té res a envejar a les obres de Larsson, Mankell, Nesbo o Holt, aquesta saga satisfarà als lectors d'aquest gènere i d'altres que s'animin a fer-hi una ullada, doncs s'hi veuran atrapats irremeiablement. L'autora ha elaborat una recepta amb una combinació d'ingredients en la seva justa mesura per no resultar indigesta: una sèrie de fets curosament documentats com ara el desbordament del Baztan el 1913, els assassins en sèrie al llarg de la història o l'acte de fe de 1610 que va condemnar dotzenes de dones a la foguera. Precisament el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres centra una part important e la història, aconseguint familiaritzar-nos amb creus de terme, belagiles o sorgiñes i eguzkilores.

«La presència del riu s'endevinava al llarg de la vall, baixant entre els boscos i

enduent-se com a testimoni mut l'horror amb què l'assassí n'adornava les ribes»

Una història plena de secrets, màgia, intriga i acció, amb una protagonista, l'Amaia Salazar tan dura per fora com fràgil per dins de la qual t'enamores, en l'incomparable marc dels misteriosos boscos del Pirineu basc. Una novel·la de suspens de gran bellesa narrativa de la qual se'n parlarà molt, no perdeu més temps i feu-vos-en a mans un exemplar ja, per anar obrint boca aquí us deixo el primer capítol  ;-)

Sílvia Cantos

Ressenya Trilogia El Prodigi

Títol: El Prodigi – L'Enginy – El Talent
Autor: Gerard Guix
Edició: Estrella Polar, 2012
Pàgines: 416
ISBN: 9788499329765
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

La trilogia va començar amb una incògnita «Qui, o què, és l'Axel?» qüestió que se'ns desvetlla (en part) al llarg del primer títol, on el Gerard ens explica que es diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de dubtes. I és que l'Axel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt de canviar el curs de la història. Sens dubte un final que ens deixava amb el cor encongit esperant com acabaria tot plegat, però el cert és que l'autor es reservava una col·lecció sencera d'asos a la màniga que ens farien saltar d'un bàndol a l'altre i provocarien canvis d'opinions i sorpreses constants.

Amb L'Enginy la història fa un gir de 180 graus prenent un nou significat, fixeu-vos sinó el que apunta la sinopsi: El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir, desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor». I és que sempre s'ha dit que totes les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el torn de l’Odin i us garanteixo que la cosa canvia molt respecte a El Prodigi!

Si amb el segon volum en Gerard mostrava els asos que amagava, amb «El Talent» desplega tot un joc de matisos i noves revelacions que deixen al lector astorat, impressionat o senzillament al·lucinat. A Barcelona, la guerra continua. Ni l'enginy ni el prodigi no la podran guanyar. Caldrà alguna cosa més.

«Han passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal. No hi ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».

Perdoneu que m'hagi estès tant amb la presentació, però penso que aquesta trilogia s'ho val, he llegit molt però m'atreviria a dir que aquesta és una de les millors sagues de ficció dirigides al públic juvenil que han caigut a les meves mans, però el que celebro per damunt de tot, és que l'autor ha sabut fer créixer els seus lectors, si bé el primer títol el recomanaries a nois i noies a partir de dotze anys, a l'Enginy ja veus un nivell de lectura lleugerament més complex alhora que el to que pren la història es torna veritablement molt fosc i que juga constantment amb el flaixbac, però et sorprens, trobant-te els lectors de 12 i 11 anys que han devorat el segon títol talment com si d'en Nixae es tractés, i no han tingut cap mena de problema a l'hora de seguir el fil, hi ha raó evident d'aquest fet, en Gerard ha enganxat els lectors, els ha atrapat dins una teranyina d'emocions i sorpreses constants que gaudiran d'allò més un cop s'endinsin en la resolució d'aquesta trilogia, posant finalment noms i història als diferents personatges que hem anat coneixent, personatges que en ocasions, havien aparegut subtilment en els anteriors llibres i amb «El Talent» han passat a tenir una nova dimensió que els engrandeix davant la mirada del lector.

Ara bé, que ningú caigui en l'error de creure que aquesta és una trilogia dirigida únicament als joves que juga amb tòpics i personatges típics, res més lluny de la realitat, la història del Prodigi està farcida de detalls curosament documentats, esdevenint una passejada per la història d'Europa fent parada a Roma, París, Londres, Berlín i naturalment, Barcelona, que podríem considerar un protagonista més de la saga, trobarem magníficament descrits emplaçaments, monuments, estils de vida i fins i tot, personatges històrics. I molt més que això, a «El Talent» toparem amb una magnífica dissertació sobre l'art contemporani a Barcelona amb una proposta força curiosa d'un possible nou ús...

Una altra cosa que us sorprendrà, si més no amb mi ho va aconseguir, és descobrir una nova dimensió d'alguns nombres: 22, 666, 12... aquesta història n'està plena, nombres que tenen significats que van molt més enllà del simple apunt numèric i no podem obviar la música, una història apocalíptica com aquesta no podria haver trobat un acompanyant millor que Wagner i la seva imprescindible «Cavalcada de les Valquíries» que aporta molt més que una sublim banda sonora a la història.

I no em resta més que insistir a recomanar-vos aquesta magnífica trilogia d'el Prodigi, una història fantàsticament ben construïda que s'ha ficat a la butxaca un munt de joves lectors (d'edat i esperit), que sense deixar de ser una obra de ficció de zombis i homes llop, amaga múltiples històries paral·leles que creixen i s'encreuen enriquint-la exponencialment i que, malgrat pugui sorprendre a algú farà pensar, fixeu-vos sinó en aquesta reflexió que fa “la por del desconegut ens empeny al racisme”, ja ho sabeu doncs, per aquestes festes una lectura molt recomanable per joves i adults que us farà gaudir, us deixo amb el booktràiler que han preparat amb el qual podreu completar la idea que us n'heu pogut fer a través d'aquesta sincera ressenya i qui sap si el més sorprenent encara ha d'arribar...

Sílvia Cantos