Ressenya El cementiri

Títol: El cementiri

Autor: Gerard Guix

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 172

ISBN: 9788466417235

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura carregada d’intriga i misteri, una història situada en un futur no gaire llunyà en el qual la superpoblació mundial condiciona la manera de viure de les persones fins a límits kafkians, una novel·la dotada d’una bellesa fosca.

Des de fa un cert temps està prohibit enterrar els morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intenten trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà  d’incinerar-la tal com obliga la llei.

En Gerard s’inspira en tres obres magnes de la ciència ficció «1984» de George Orwell, «Fahrenheit 451» de Ray Bradbury i «Els androides somien xais elèctrics?» de Philip K. Dick, al llarg de la novel·la aquells que hagueu llegit algun d’aquests títols hi reconeixereu referències encobertes, amb les que ens adonem que la llavor d’aquest cementiri romania latent des de fa temps, i ara que ha germinat ens ofereix un text fascinant i corprenedor que entusiasmarà als amants de la ciència ficció i també als que no ho sou, no endebades bé podríem estar parlant d’un homenatge a les històries gòtiques de l’incomparable Edgar Allan Poe i per descomptat, els «Cims borrascosos» d’Emily Brontë, obra que devia deixar especial petja a l’autor, per haver anomenat precisament borrascós a... ho sento no us ho puc dir  ;-)

«Has olorat mai les pàgines esgrogueïdes d’un llibre vell?»

I és que si hi ha una constant en aquesta història és un tribut als llibres i a la oralitat, resulta evident que el Gerard n’és un incondicional enamorat, tan pel que són com pel que representen, la llibertat de pensament, les idees que no s’ajusten a la norma o la mateixa capacitat per emocionar-se. M’agradarà preguntar-li sobre la tria concreta de títols que “salva” en un moment del llibre.

I no us penseu que només ens parla de situacions futuristes, dins d’aquest gris i espantós escenari, una societat domesticada i manipulada, ens trobem una jove amb unes conviccions fermes que no es doblega davant les adversitats i que desafiarà el poder, tot i el gran risc que això pot suposar per la seva pròpia integritat física. Isobel representa la llum enmig de la foscor, una llum que brilla quan es troba amb Travis, un peculiar enterramorts que despertarà els seus instints més primaris, regalant al lector algunes escenes d’un erotisme exquisit, amb una tensió sexual latent en un indret tan poc eròtic com és un cementiri la parella protagonista hi trobarà un autèntic paradís.

«No hi havia llum a la cambra ni als seus ulls.

Tot estava lúgubrement apagat.»

Intriga, misteri i coses aparentment inversemblants que a l’hora de la veritat no ho són tant, com els cementiris virtuals de Kanyu Takada, sovint em declaro molt fan de les noves tecnologies, però reconec que no sé fins a quin punt m’agradaria viure una realitat tan virtual com la d’Isobel i Travis. Gaudeixo plenament dels cinc sentits, m’encanta mirar, olorar, escoltar, assaborir i tocar!

I no puc deixar de citar les impactants il·lustracions que Ignasi Font ha dissenyat per acompanyar aquestes pàgines, imatges en blanc i negre amb una força increïble que esdevenen un complement perfecte.

Un relat sorprenent, amb l’inconfusible signatura de Gerard Guix, una novel·la fantàstica que heu de llegir!

Sílvia Cantos

Ressenya Trilogia El Prodigi

Títol: El Prodigi – L'Enginy – El Talent
Autor: Gerard Guix
Edició: Estrella Polar, 2012
Pàgines: 416
ISBN: 9788499329765
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

La trilogia va començar amb una incògnita «Qui, o què, és l'Axel?» qüestió que se'ns desvetlla (en part) al llarg del primer títol, on el Gerard ens explica que es diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de dubtes. I és que l'Axel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt de canviar el curs de la història. Sens dubte un final que ens deixava amb el cor encongit esperant com acabaria tot plegat, però el cert és que l'autor es reservava una col·lecció sencera d'asos a la màniga que ens farien saltar d'un bàndol a l'altre i provocarien canvis d'opinions i sorpreses constants.

Amb L'Enginy la història fa un gir de 180 graus prenent un nou significat, fixeu-vos sinó el que apunta la sinopsi: El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir, desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor». I és que sempre s'ha dit que totes les històries tenen dues versions. Hem escoltat l’Axel, ara és el torn de l’Odin i us garanteixo que la cosa canvia molt respecte a El Prodigi!

Si amb el segon volum en Gerard mostrava els asos que amagava, amb «El Talent» desplega tot un joc de matisos i noves revelacions que deixen al lector astorat, impressionat o senzillament al·lucinat. A Barcelona, la guerra continua. Ni l'enginy ni el prodigi no la podran guanyar. Caldrà alguna cosa més.

«Han passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal. No hi ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».

Perdoneu que m'hagi estès tant amb la presentació, però penso que aquesta trilogia s'ho val, he llegit molt però m'atreviria a dir que aquesta és una de les millors sagues de ficció dirigides al públic juvenil que han caigut a les meves mans, però el que celebro per damunt de tot, és que l'autor ha sabut fer créixer els seus lectors, si bé el primer títol el recomanaries a nois i noies a partir de dotze anys, a l'Enginy ja veus un nivell de lectura lleugerament més complex alhora que el to que pren la història es torna veritablement molt fosc i que juga constantment amb el flaixbac, però et sorprens, trobant-te els lectors de 12 i 11 anys que han devorat el segon títol talment com si d'en Nixae es tractés, i no han tingut cap mena de problema a l'hora de seguir el fil, hi ha raó evident d'aquest fet, en Gerard ha enganxat els lectors, els ha atrapat dins una teranyina d'emocions i sorpreses constants que gaudiran d'allò més un cop s'endinsin en la resolució d'aquesta trilogia, posant finalment noms i història als diferents personatges que hem anat coneixent, personatges que en ocasions, havien aparegut subtilment en els anteriors llibres i amb «El Talent» han passat a tenir una nova dimensió que els engrandeix davant la mirada del lector.

Ara bé, que ningú caigui en l'error de creure que aquesta és una trilogia dirigida únicament als joves que juga amb tòpics i personatges típics, res més lluny de la realitat, la història del Prodigi està farcida de detalls curosament documentats, esdevenint una passejada per la història d'Europa fent parada a Roma, París, Londres, Berlín i naturalment, Barcelona, que podríem considerar un protagonista més de la saga, trobarem magníficament descrits emplaçaments, monuments, estils de vida i fins i tot, personatges històrics. I molt més que això, a «El Talent» toparem amb una magnífica dissertació sobre l'art contemporani a Barcelona amb una proposta força curiosa d'un possible nou ús...

Una altra cosa que us sorprendrà, si més no amb mi ho va aconseguir, és descobrir una nova dimensió d'alguns nombres: 22, 666, 12... aquesta història n'està plena, nombres que tenen significats que van molt més enllà del simple apunt numèric i no podem obviar la música, una història apocalíptica com aquesta no podria haver trobat un acompanyant millor que Wagner i la seva imprescindible «Cavalcada de les Valquíries» que aporta molt més que una sublim banda sonora a la història.

I no em resta més que insistir a recomanar-vos aquesta magnífica trilogia d'el Prodigi, una història fantàsticament ben construïda que s'ha ficat a la butxaca un munt de joves lectors (d'edat i esperit), que sense deixar de ser una obra de ficció de zombis i homes llop, amaga múltiples històries paral·leles que creixen i s'encreuen enriquint-la exponencialment i que, malgrat pugui sorprendre a algú farà pensar, fixeu-vos sinó en aquesta reflexió que fa “la por del desconegut ens empeny al racisme”, ja ho sabeu doncs, per aquestes festes una lectura molt recomanable per joves i adults que us farà gaudir, us deixo amb el booktràiler que han preparat amb el qual podreu completar la idea que us n'heu pogut fer a través d'aquesta sincera ressenya i qui sap si el més sorprenent encara ha d'arribar...

Sílvia Cantos