Títol: Ofrena a la tempesta
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 592
ISBN: 9788466419048
Nota: ♥♥♥♥♥
Som molts els que
vam descobrir la Dolores Redondo amb El guardià invisible, ens va captivar amb la seva narrativa
trepidant, va mantenir el llistó (situat ben amunt) amb El llegat dels ossos i ara amb Ofrena a la tempesta ha
tancat la trilogia El Baztán deixant una munió de lectors pregant per tornar a
llegir-la.
Ha
passat un mes des que l'Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va
detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge
Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent
que no està lliure de perill.
La
mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a
l'Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i
els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran
de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar
altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina
amb la mort inexplicable d'en Berasategui a la seva cel·la i una trepidant
investigació que portarà l'Amaia a l’autèntic origen dels successos que
han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una
tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora...
La
mort sobtada del lactant pren una nova dimensió en aquesta història, per la
terrorífica presència del qui s’anomena Inguma, Batibat i Pokkuri entre
d’altres. Criatures fosques que han provocat estralls en la població infantil
de diverses cultures.
«Milions
de persones viuen la seva vida entorn de la fe, la fe en el que sigui, en Déu,
en una nau que vindrà per endur-se’ls a Orió, en el convenciment que s’han
immolar amb una bomba per anar al paradís on les fonts ragen mel i les verges
estan al seu servei... el que sigui. Si vol entendre alguna cosa, pari de
plantejar-se si és lògic i comenci a admetre que és real, que té conseqüències
reals i que hi ha gent disposada a morir i a matar pel que creu.»
Amb
el desenllaç de la trilogia la Dolores no deixa lloc al dubte, és una
excel·lent narradora que sap com captar i mantenir l’atenció dels lectors en
una saga que acumula més de 1700 pàgines. A través d’aquesta història hem
descobert curiositats i dades fascinants relatives al folklore, també ens ha
traslladat fins als màgics boscos i entorns d’Elizondo i ha fet palès el seu
gran domini en la construcció de personatges, prova d’això és el fet que la
inspectora Amaia Salamanca ha robat el cor a pràcticament tots els qui l’hem conegut. De fet, en aquest darrer volum
de la trilogia, l’autora ha explotat la part més humana de la seva
protagonista, l’Amaia viu una tempesta emocional que avança en paral·lel amb el
cas. I no és l’única a destacar, la riquesa dels caràcters és extensiva a la
resta de personatges que es reparteixen el pes de la història, si m’ho
permeteu, no puc estar-me de dir que sento especial debilitat per la tia
Engrasi, una dona que és pura tendresa sense deixar de ser ferma en les seves
conviccions.
Una
novel·la amb un ritme trepidant, uns fets destarotadors amb unes localitzacions
magníficament descrites, uns personatges totalment vius i una prosa
sensacional. La trilogia El Baztán és una lectura imprescindible per a
qualsevol amant del gènere negre!
Sílvia
Cantos
