D'un vespre qualsevol al dia més inversemblant

Pes mort

Autor: Llort

Edició: Alrevés Crims.cat, 2019

Pàgines: 180

ISBN: 9788417077891

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17,00€

Els mecanismes mentals de supervivència són inescrutables i poden resultar sorprenents i recargolats. I deliciosos.

Avui us recomano una novel·la genial, una dramèdia amb l’inconfusible marca personal de l’autor, consistent en un còctel de crítica social, política, ironia fina i unes gotes de mala llet, marca de la casa.

Dramèdia és un terme de creació recent que defineix un drama amb pinzellades de comèdia o una comèdia amb tocs de drama, és a dir, una vida qualsevol. En aquest cas la de cinc personatges que carreguen cadascú la seva culpa. Un pes mort.

Tots vivim dins una dramèdia, si tens sort hi haurà més de comèdia, i si et toquen males cartes, el drama guanyarà la partida. Pes mort parteix d’una situació tan quotidiana com que l’hem viscut cadascú de nosaltres que, això sí, tot d’un plegat dona un gir inesperat que ho posa tot de cap per avall. Portant als protagonistes que s’hi veuen involucrats, a prendre una sèrie de decisions i és que la vida és això, decidir, triar, escollir una opció i descartar-ne d’altres. Aquestes decisions, ens defineixen, ens acaren al que som de debò.

Llort explora el sentiment de culpa, a través dels seus protagonistes, una emoció que sovint s’escapa del nostre control, oprimint-nos, escanyant-nos. Els punts de vista que ens presenten les diverses veus  dels personatges en una mateixa escena, ens mostren una visió de 360° de la història i deixen al descobert aquelles petites hipocresies que a tots, en una o altra ocasió, se’ns escapen.

La novel·la s’estructura en dos plans narratius diferenciats, el primer més formal i descriptiu i el segon, on esclata una situació que passa de sorpresa a esbojarrada passant per diferents estadis de bogeria i surrealisme. M'encanta la història que l’autor s'ha tret del barret perquè, entre altres coses, aconsegueix que el lector s'enganxi a la història i no vulgui deixar de llegir. Un altre punt fort, és la transició del to còmic i irònic, que fa somriure i riure en alguns moments fins que, tot d'un plegat, pam! Amb un triple salt mortal ens congela el somriure.

Necessiteu més arguments? Afanyeu-vos a anar a la llibreria a comprar Pes mort i prepareu-vos per una lectura hipnòtica.

© Pere Tordera

Lluís Llort (Barcelona, 1966) signa les novel·les només com a Llort. Des del febrer del 1986 treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les, i tretze títols infantils, entre ells No n’estiguis tan segur (Alrevés, 2016), la sèrie infantil Sóc un animal (Barcanova, 2015) coescrita amb Salvador Macip i il·lustrada per Sergi Càmara, La Reina de diamants (Llibres del Delicte, 2014) coescrita amb Salvador Macip, Sebastià Bennassar i Marc Moreno, Herències col·laterals (La Magrana, 2014), Si quan et donen per mort un dia tornes (La Magrana, 2012) i Camaleó (Proa, 2001). També ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió.

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

I quan creus estar convençut del que passarà...

No n’estiguis tan segur

Autor: Llort

Edició: Alrevés, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788416328802

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17€

Avui us recomano una lectura negra, molt negra, una proposta que sorprèn i enganxa.

Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona. Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

Aquesta és probablement la novel·la d’en Llort que més s’acosta als estàndards del gènere, això sí, sempre amb la marca personal del autor que converteix No n’estiguis tan segur en molt més que un títol, és un repte que llança al lector, doncs sense cap mena de contemplació, es carrega tot allò que dones per fet mentre avances en la lectura, desmuntant una vegada i una altra, les conjectures de qui va desgranant les pàgines d’aquesta novel·la, sorprenent-lo i enganxant-lo a la lectura.

Hi ha procediment policial, hi ha mafiosos autòctons i foranis, crítica social, hi ha morts i assassinats, tampoc hi manca algun punt calent i el sentit de l’humor negre característic d’en Lluís, tot plegat un còctel magnífic, digne de ser llegit (tan de bo, arribi la traducció al castellà i la seva lectura pugui estendre’s com un bassal de sang), no puc negar que m’encanta la seva manera d’escriure tan única i personal però sempre imprevisible, així que només em queda dir una cosa, llegiu-lo!! I ràpid perquè el llibre es presta fàcilment a ser violentament spoilejat! ;-)

Lluís Llort (Barcelona, 1966) signa les novel·les només com a Llort. Periodista reconegut treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió, entre d’altres aquí al bloc hem parlat de Si quan et donen per mort un dia tornes i Herències col·laterals, ambdues molt recomanables!

Sílvia Cantos

Ciència, humor i aventures a dojo!

Sóc un animal

Títol₁: Un viatge inesperat

Títol₂: L’Arman i la fàbrica podrida

Autor: Lluís Llort i Salvador Macip

Il·lustrador: Sergi Càmara

Edició: Barcanova, 2015

Pàgines: 190 (aprox.)

ISBN₁: 9788448938543

ISBN₂: 9788448938550

Edat: de 8 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12€ cadascun

  

Avui us recomano els dos primers títols d’una nova col·lecció, on l’humor i les aventures en són l’emblema.

Heus aquí una gran proposta per aconseguir formar lectors fidels. Els nens d’entre 8 i 10 anys acostumen a ser bons lectors, es troben en aquell punt en el qual són plenament autònoms en la lectura i la seva fam d’històries no té fi. És en aquest moment en el que hem d’intentar apropar-los a propostes de qualitat, a bons llibres que mantinguin aquest nou desig de lectura. No sempre és senzill trobar títols que reuneixin el necessari per aquest fi, per això celebro l’aparició de les aventures de l’Arman, dos llibres (de moment) que aconseguiran fidelitzar els nens i nenes que es capbussin a les seves pàgines.

No és gaire difícil entendre l’èxit de la col·lecció. L’escriuen dos autors que saben molt bé el que es fan, que ja han col·laborat abans i que tenen un punt gamberro que personalment m’encanta i estic convençuda que als nens també. Està il·lustrat. Molt ben il·lustrat, amb un treball fantàstic que segueix el mateix to de la història, divertit, trapella, intrèpid i valent, amb tocs d’humor que requereix atenció, perquè mentre llegim la història, en ocasions, anem avançant pàgines de manera gairebé inconscient i no parem atenció en les il·lustracions, jo us recomano que en aquest cas, després de llegir una estona, desfeu el camí i us fixeu en els detalls que a primera vista poden passar desapercebuts, us asseguro que hi trobareu sorpreses que, sobretot, us faran riure. I és que, un títol que reculli en els seus crèdits els noms de Lluís Llort, Salvador Macip i Sergi Càmara havia de funcionar, sí o sí.

Al primer volum Un viatge inesperat ens presenten els personatges, l'Arman i els seus pares, una parella de científics peculiars i la colla d'amics del nen. També ens els situen en l’espai i el temps i ens expliquen una aventura sorprenent i divertida. A tenir en compte, calceu-vos amb els noms, perquè Virolainek, Zhirkov, Bundesfraü i altres perles similars apareixen sovint en aquestes pàgines... Al segon volum L’Arman i la fàbrica podrida a la colla de protagonistes s’hi afegeix un nou membre, que no se sap ben bé si és aigua clara. En aquest cas l’ecologia, els residus d’una fàbrica i els abocaments tòxics il·legals prenen el protagonisme de la història.

Per tot plegat, sobra dir, que aquesta és una col·lecció que recomanaré amb sinceritat i espero veure-la créixer amb moltes més aventures de l'Arman i la seva colla. Si voleu formar lectors de futur, aquests llibres són indispensables a la vostra biblioteca particular! 

Fes-ne un tastet aquí mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya La Reina de diamants

Títol: La Reina de diamants

Autor: Bennassar, Llort, Macip, Moreno

Edició: Llibres del Delicte, 2014

Pàgines: 160

ISBN: 9788494106477

Nota: ♥♥♥♥♥

Aquesta setmana se celebra la tercera edició del festival Tiana Negra i la ressenya d’avui és un dels títols presents a la cita. Una història fidel al gènere fruit de l’experiment de quatre ments perverses de la literatura catalana, que han demostrat complementar-se d’allò més bé!

Empresaris catalans endeutats amb persones poc recomanables. Gàngsters russos instal·lats a la Costa Brava. Prostíbuls en crisi que naveguen a la deriva. Albano-kosovars especialistes a assaltar xalets. I un bon grapat de diamants dins d’una caixa forta que resoldran la vida de qui els tingui en el seu poder... al final de la partida.

En Llort dóna el tret de sortida amb unes pàgines inquietants que corprenen al lector fins que fa un sobtat canvi de to amb el seu inconfusible estil irònic i carregat d’un humor més negre que el sutge. Cadascun dels autors ha escrit un capítol de la història, trobem diferents estils i diferents veus narratives, cadascuna mantenint la seva pròpia personalitat, però sorprenentment empasten de meravella, els capítols s’enllacen mantenint el ritme de la narració.

Treballar a vuit mans, dues d'elles des de l'estranger, malgrat semblar quelcom complicat de gestionar, ha estat un joc de nens per als autors, que expliquen com de bé s'ho han passat, discutint per un apòstrof i donant-se el peu corresponent. Marc Moreno, a més de ser un dels coautors és l'editor de la criatura i ha exercit com a tal en el procés de creació, del que sens dubte és un resultat més que satisfactori d'aquest curiós experiment.

Com a apreciació personal, trobo que la trama té un punt misogin que situa el paper de la dona a ras de terra, a la història és sovint menystinguda i vexada, l'argument ho requeria, d'acord, però nois... tant? He de reconèixer que en alguns moments m'he sentit violentada, tot i que he de dir que en la part final m'hi he reconciliat ;)

Resumint, una bona novel·la negra, amb tot allò que ha de tenir, originalment confeccionada per quatre veus potents de la nostra literatura, i doncs, a què esperes a llegir-la?

Sílvia Cantos

Ressenya Herències col·laterals

Títol: Herències col·laterals

Autor: Llort

Edició: La Magrana, 2014

Pàgines: 208

ISBN: 9788482647005

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una gran novel·la una història fosca, carregada de secrets i sorpreses sobre les misèries humanes que poden fer aflorar el pitjor d'un mateix, que mantenen al lector enganxat a les seves pàgines ho vulgui o no.

Vés amb compte amb el que deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar.

La propera vegada que algú em parli de novel·la negra com un subgènere o menystenint-la, el convidaré a llegir aquest títol. La proposta d’en Llort és simplement fantàstica, una gran història, bona prosa, intriga i l’humor àcid que és marca de la casa de l’autor. Cada ingredient hi és en la seva justa mesura de manera que el conjunt és una novel·la que entusiasmarà als amants del gènere negre i a tots aquells descreguts, també.

«Potser la distància que separa els filòsofs i les

porteres no és tan gran com podria semblar.»

M’encanta l’habilitat amb la que en Llort construeix situacions rocambolesques i diàlegs enginyosos carregats de mala llet, es nota que té a l’esquena una llarga trajectòria escrivint i editant textos, no hi ha un mot que canviaries per un altre o una coma que mouries de lloc, en sap, molt. La novel·la és plena de moments estel·lars, delirant la situació protagonitzada per una camarilla formada per septuagenaris que fan pinya per ajudar la seva amiga i, només per citar-ne una altra, en aquest cas situada a mig camí entre el drama i la comèdia, ens presenta una dona que es dedica a cantar una sardana per desconnectar-se del món mentre el seu marit la posseeix.

«La vida de casada pot ser molt agradable, ja ho veuràs. A canvi de tan poca cosa, podràs aconseguir d’ell el que vulguis. Els homes som així de fàcils –i va tornar a forçar un somriure-. Has de saber utilitzar això que vol de tu i donar-l’hi quan més et convingui. I quan se’t posi al damunt..., dona, tu pensa en altres coses! A més, ja veuràs que, quan tinguis fills, tot serà molt millor.»

Alguns dels personatges que apareixen a la història serien dignes de protagonitzar un spin-off, doncs l’autor ha creat un seguit de vides mereixedores de ser llegides, a més, combrega amb allò de no estendre’s més del necessari, de manera que en molts casos ens deixa bocins de vida que et poden portar a imaginar que hi ha més enllà del que t’explica, sobretot, tenint en compte que del personatge que te’n desgrana més detalls, s'esdevé una història increïble. I, us voleu creure que tot plegat, es va coure en la seva imaginació arran d'una breu notícia succeïda a París?

Certament, aquest títol està tenint una magnífica rebuda per part de la crítica i no puc menys que sumar-me a ells, s’ho mereix, no puc dir que sigui el millor que ha escrit perquè encara tinc pendent algun títol seu per llegir, però indubtablement, és un GRAN llibre que recomanaré molt sincerament a qui em demani opinió.

Sílvia Cantos

Ressenya Si quan et donen per mort un dia tornes

Títol: Si quan et donen per mort un dia tornes

Autor: Llort

Edició: La Magrana, 2012

Pàgines: 219

ISBN: 9788482645810

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la negra imprescindible, intriga i acció narrades amb un ritme constant que captura irremeiablement al lector.

Sona el timbre. Quins sentiments remouen la mare quan obre la porta i reconeix el fill, que va desaparèixer fa anys? Com reacciona, ara que no li vol explicar on ha estat, amb qui? Ara que calla què li va passar. Per què l'Agustí ha estat catorze anys i mig desaparegut? I perquè ha tornat? I, sobretot, què l'obliga a callar?

«Les fotos són molt importants, són els records més fidels que tenim (...)

Són tal qual, sense els canvis de la memòria. Les fotos no tenen Alzheimer.»

L’epopeia d’una mare i una germana per intentar que la recerca del seu fill no s’aturi, quan les vies oficials exhaureixen els recursos establerts. El sentiment de culpabilitat d’un pare, potser massa estricte. Un clàssic, la festa dels sanfermines amb els encierros i l’ambient de rauxa i excessos que aporten un nivell de risc a les curses. Tot plegat, embolcallat en una atmosfera de misteri que ronda fins passades les cent pàgines ens té intrigats mirant d’esbrinar, quin és aquest inquietant secret que amaga l’Agustí, un secret capaç de fer-lo viure en aquest infern que descrivia Sartre, un infern que descobrim en breus passatges descarnats que traspassen la dimensió de la pàgina i et fan sentir un patiment “real” per aquest pobre desgraciat.

La seva estructura de capítols curts aporta  un ritme súper àgil a la lectura i el fet d’identificar-los temporalment facilita que no ens perdem i puguem seguir fàcilment el fil dels esdeveniments, tot i saltar contínuament del present al passat. En Lluís deixa entreveure la seva vessant més rockera, deixant caure algunes referències musicals força interessants com la música de Robert Plant i Jimmy Page.

Si després de llegir aquesta història (cosa que heu de fer!) us pregunteu: Seran reals tots els noms de poblacions que cita el llibre? Ja us avanço que la resposta és “Sí”. La Felicidad, el Recuerdo, el Placer, el Reposo, la Soledad, El Calvario, La Conspiración... Si no us ho creieu aneu a Sant Google i descobriu-ho vosaltres mateixos! ;)

Sílvia Cantos

Ressenya Camaleó

Títol: Camaleó

Autor: Llort

Edició: Proa, 2001

Pàgines: 135

ISBN: 9788484372905

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la publicada fa anys, però que jo he descobert tot just aquesta setmana, una història que conjuga elements diversos que impedeixen assignar-li cap etiqueta i que té l'habilitat de sorprendre al lector.

«Ja se sap, quan estàs empresonat, els paratges més esplèndids es transformen en masmorres lúgubres. És inevitable. La llibertat vesteix de seda qualsevol escenari.»

L'allau constant de novetats editorials, en ocasions, provoca que bones històries passin desapercebudes, si no resulta ser un boom immediat, és molt probable que un títol acabi injustament, acumulant pols en un prestatge de segona fila.

Un grup reduït de turistes de classe benestant passa quatre dies en una petita illa exòtica i deshabitada. L'atzar els empeny a dues situacions contraposades: mentre uns lluiten per sobreviure a un imminent naufragi en alta mar, uns altres conversen -bàsicament de sexe- tot prenent el sol i escodrinyant l'horitzó.

«En l’univers de la pràctica del sexe hi ha dues

paraules que no es poden utilitzar: sempre i mai.»

Aquesta és una història atípica, que farà les delícies especialment dels fans de Lost, Amb un sensacional toc d'humor àcid, en Lluís ens convida a perdre'ns en aquesta illa solitària, que amaga històries fosques d'un passat remot amb la companyia de la Goretti i l'Ernest, dos desconeguts que mostren amb deliciosa naturalitat la seva visió de la sexualitat i el desig, aconseguint traslladar al lector un bon grapat de sensacions estimulants. Simultàniament, a unes quantes milles nàutiques, la tripulació d'un vell iot atrotinat lluita per evitar, el que sembla ser, una catàstrofe imminent, fet que fa aflorar les misèries humanes d'entre altres, el capità Melville o la Sarah i, on tampoc no hi manca el punt de sàtira que sembla ser, marca de la casa.

«Perquè aquell dia l’Albert va aprendre el dolor que provoca la bellesa extrema i es va sentir feliç en veure’s acompanyat per la meravellosa imperfecció humana.»

Resumint, per trobar una bona història, no és necessari dirigir-se al prestatge de novetats! ;-)

Sílvia Cantos