Ressenya La Reina de diamants

Títol: La Reina de diamants

Autor: Bennassar, Llort, Macip, Moreno

Edició: Llibres del Delicte, 2014

Pàgines: 160

ISBN: 9788494106477

Nota: ♥♥♥♥♥

Aquesta setmana se celebra la tercera edició del festival Tiana Negra i la ressenya d’avui és un dels títols presents a la cita. Una història fidel al gènere fruit de l’experiment de quatre ments perverses de la literatura catalana, que han demostrat complementar-se d’allò més bé!

Empresaris catalans endeutats amb persones poc recomanables. Gàngsters russos instal·lats a la Costa Brava. Prostíbuls en crisi que naveguen a la deriva. Albano-kosovars especialistes a assaltar xalets. I un bon grapat de diamants dins d’una caixa forta que resoldran la vida de qui els tingui en el seu poder... al final de la partida.

En Llort dóna el tret de sortida amb unes pàgines inquietants que corprenen al lector fins que fa un sobtat canvi de to amb el seu inconfusible estil irònic i carregat d’un humor més negre que el sutge. Cadascun dels autors ha escrit un capítol de la història, trobem diferents estils i diferents veus narratives, cadascuna mantenint la seva pròpia personalitat, però sorprenentment empasten de meravella, els capítols s’enllacen mantenint el ritme de la narració.

Treballar a vuit mans, dues d'elles des de l'estranger, malgrat semblar quelcom complicat de gestionar, ha estat un joc de nens per als autors, que expliquen com de bé s'ho han passat, discutint per un apòstrof i donant-se el peu corresponent. Marc Moreno, a més de ser un dels coautors és l'editor de la criatura i ha exercit com a tal en el procés de creació, del que sens dubte és un resultat més que satisfactori d'aquest curiós experiment.

Com a apreciació personal, trobo que la trama té un punt misogin que situa el paper de la dona a ras de terra, a la història és sovint menystinguda i vexada, l'argument ho requeria, d'acord, però nois... tant? He de reconèixer que en alguns moments m'he sentit violentada, tot i que he de dir que en la part final m'hi he reconciliat ;)

Resumint, una bona novel·la negra, amb tot allò que ha de tenir, originalment confeccionada per quatre veus potents de la nostra literatura, i doncs, a què esperes a llegir-la?

Sílvia Cantos

Ressenya / Presentació Les Mans del Drac

Títol: Les Mans del Drac

Autor: Sebastià Bennassar

Edició: Llibres del Delicte, 2014

Pàgines: 124

ISBN: 9788494106439

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la negra fantàstica, original, adictiva i absolutament trepidant que desmunta els arquetips dels thrillers comercials, carregant amb altes dosis d'ironia i mordacitat, buscant la complicitat del lector que l'entomarà amb bon humor.

Les Mans del Drac és una novel·la negra fantàstica, original, adictiva i absolutament trepidant que desmunta els arquetips dels thrillers comercials i demostra amb contundent irreverència que allò que alguns desgranen com una lenta tortura en 600 pàgines, es pot fer en poc més de 100, fent gaudir al lector de la mateixa manera, però amb una major intensitat, doncs el vertiginós ritme imprès a la història dificulta severament trobar un moment per deixar la lectura, jo mateixa, dilluns al matí no tenia gaire cosa a fer i vaig dir-me, va agafa el llibre del Bennassar que divendres el presentes i encara no l'has començat, llegeix una estona i així comences a pensar en la presentació. Sí, sí, una estona... no vaig poder parar de llegir fins a acabar-me'l! 

Així, d'una sentada, em vaig enfadar molt amb ell, perquè això no es fa, era totalment incapaç de deixar-lo anar, em tenia atrapada! Així que, quedeu avisats! Quan us endinseu en aquesta història, feu-ho amb temps!

Entrem en matèria, què trobem a Les Mans del Drac? Doncs fixeu-vos bé, un mossèn excomunicat que també va ser professor universitari però el van expulsar per estar obsessionat amb les ciències obscures, atonyinar cicles i el català com a llengua idònia per a la realització d'exorcismes seguint l'estela del mateix Verdaguer, en la presentació el Tià es va declarar incondicional dels versos d'aquest poeta, especialment de Canigó i L'Atlàntida. 

I és que aquest bon home, en Joan Miquel anhela una ciutat tranquil·la, encara millor, si pogués estar completament buida, on ningú l'emprenyés. Considera que el CCCB i el MACBA són els primers edificis que caldria bombardejar a fi que el seu barri del Raval tornés a ser el que era temps enrere, l'autèntic i original barri infame on habitava el maligne. Fixeu-vos que clar ens ho deixa amb el següent passatge:

«Cada dia pregava que arribàs una nova pesta negra que delmàs la població de Barcelona i provocàs un abandó massiu dels carrers del seu barri, sempre superpoblat i de cada vegada més incomprensible per a ell.»

A banda d'aquest singular protagonista, apareixen altres personatges que acaben configurant una novel·la coral on es desenvolupen diverses trames: la principal, un assassí que pretén convertir la Diada de Sant Jordi en una jornada plena de sang i morts anunciant prèviament cadascuna de les seves accions a un periodista que intenta descobrir qui és. Per altra banda, tenim una colla de radicals religiosos que pretenen dur a terme una profecia mil·lenària i, encara més, tenim un tercer front que presenta un grup d'extrema dreta que odia Gaudí i està decidit a deixar una empremta merdosa al seu pas. Cadascuna de les tres s'expliquen amb tres veus narratives diferents, una en primera persona, l'altra en segona i l'altra en tercera amb la qual cosa mostra un domini excepcional de la narrativa. I tot plegat, recordem, ho fa en poc més de cent pàgines, en la que es presenta com una proposta disposada a desmuntar els arquetips imposats per un cert tipus de literatura comercial, en Tià ho deixa clar, es pot escriure una gran història sense necessitar una quantitat indecent de pàgines.

Aquesta és la nova proposta de Llibres del Delicte, aquesta editorial liderada per Marc moreno, que amb poc més d'un any de vida, ofereix un catàleg dedicat íntegrament a la novel·la negra que compta ara mateix amb sis títols publicats, i dos més a puntet de sortir del forn que prometen ser grans propostes; una de l'Anna Villalonga i l'altra escrita per un impressionant pòquer d'autors: El mateix Bennassar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno, confesso que espero aquest títol en candeletes!

Un retrat àcid de la societat catalana en un dia clau, la tan nostrada Diada de Sant Jordi, on no hi manquen la corrupció dins els cossos policials, les misèries de l'entorn editorial i periodístic, una Santa, patrona oblidada reconvertida en protagonista involuntària d'uns fets d'allò més escabrosos, un espia de l'església, un expert en exorcismes i, per descomptat, un assassí recargolat. Tot això configura una superba novel·la, imprescindible que us encantarà, si més no amb mi va ser així i només em queda recordar-vos una cosa, penseu que s'ha d'anar molt en compte amb el que es desitja, perquè podria esdevenir realitat.

Aprofito aquestes línies per donar les gràcies al Tià i al Marc Moreno, per la seva proximitat i per regalar-nos una vetllada d'allò més agradable parlant de literatura. :)

Sílvia Cantos

Tiana Negra

Ahir al vespre el municipi de Tiana va donar el tret de sortida al primer Festival de novel·la negra catalana, amb un gran èxit de públic assistent. Aquesta iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennassar va néixer amb l'objectiu de prestigiar la literatura negra que es fa en la nostra llengua i donar-li un espai on poder debatre sobre el gènere. Dos dies plens d'activitats dedicats exclusivament a la literatura negra escrita en català que inclou conferències, trobades amb autors del gènere, xerrades diverses i la projecció d'un curtmetratge.

Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals va obrir l'acte defensant la novel·la negra no com un subgènere i reivindicant la importància de la lectura, alhora que agraïa la iniciativa del Festival a Sebastià Bennassar. Al seu torn Ester Pujol, alcaldessa de Tiana va recordar unes paraules de Quim Monzó en el seu discurs inaugural a la Fira de Frankfurt tot defensant la llengua catalana, en un discurs breu i ben trenat va retre homenatge a la recentment desapareguda llibreria Catalonia, va agraïr l'esforç de tots els implicats en el projecte i va insistir que objectiu d'aquest Festival és projectar la imatge de Tiana i sobretot, de la novel·la negra catalana i que el seu propòsit no és ser flor d'un sol dia, des d'aquestes línies espero que així sigui i que en trobem noves edicions els anys vinents.

Un cop finalitzada la presentació més protocol·lària Sebastià Bennassar, director del Festival, va prendre la paraula per exposar la conferència inaugural «La novel·la negra en català avui. Un gènere en molt bon estat de salut», no sense abans manifestar el seu agraïment a totes les persones i entitats, públiques i privades que s'han implicat per tirar endavant un festival que s'ha muntat amb tan sols quatre mesos, sobretot la gent de l'editorial Meteora i Laura Garcia que ha desplegat la seva màgia per donar la màxima difusió a l'esdeveniment, un somni fet realitat que pretén donar visibilitat als autors i al gènere negre i al mateix temps esdevenir un espai d'interrelació.

En la seva interessantíssima ponència Benassar va analitzar els diferents factors que han dut la novel·la negra a l'excel·lent moment que viu actualment, començant amb una dada molt important, els 200 títols publicats en català els últims 10 anys. Aquesta situació respon a diverses raons que evidencien un notable interès cap al gènere: la nova col·lecció “Crims.cat” de l'editorial Alrevés que aposta per autors catalans i “La Negra” de l'editorial La Magrana que combina autors catalans amb clàssics anglosaxons; la consolidació del festival BcNegra amb vuit edicions ja i un fenomen amb nom propi: Stieg Larsson que ha aconseguit crear una massa lectora de novel·la negra. El món 2.0 ha tingut un paper fonamental en la divulgació del gènere a les xarxes socials i als blocs, sense oblidar, però, l'important paper que exerceixen les biblioteques com a prescriptores. La recuperació de la memòria històrica ha contribuït també a impulsar aquest gènere, raó que condueix a l'aparició de títols de no ficció i assaig, com l'extraordinària feina de periodisme d'investigació realitzada per Carles Porta al seu títol «Tor. Tretze cases i tres morts».

Va recordar també quatre pilars essencials com són: Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, autors que han aportat molt a la literatura negra catalana, junt amb dos clars referents actuals: Andreu Martín i Ferran Torrent, tot plegat sis noms propis que constitueixen uns precedents a tenir molt en compte per les noves generacions d'autors.

El mallorquí va finalitzar la seva conferència exposant una sèrie de reptes a conquerir com ara l'entrada del gènere a la facultat, la presència de crítica especialitzada, la visibilitat dels autors emergents, una política cultural més agosarada que defensi la nostra llengua impulsant les traduccions i un consum cultural responsable.

Tiana Negra va demostrar en la seva posada en escena ser una proposta molt digna, de gran qualitat, sorgida de la suma de l'esforç de molta gent que ha treballat de valent i s'ha vist recompensada amb una magnífica acollida per part del públic. Personalment espero que gaudeixi de moltes edicions que la consolidin.

Moltes felicitats a tots els qui hi heu treballat per fer-ho possible!!

Sílvia Cantos