Títol: Herències col·laterals
Autor: Llort
Edició: La Magrana, 2014
Pàgines: 208
ISBN: 9788482647005
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una gran
novel·la una història fosca, carregada de secrets i sorpreses sobre les misèries humanes que poden fer aflorar el pitjor d'un mateix, que mantenen al
lector enganxat a les seves pàgines ho vulgui o no.
Vés amb compte amb el que
deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la
Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió
vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a
ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt
rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la
família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar
solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb
una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar.
La propera vegada que algú em parli de
novel·la negra com un subgènere o menystenint-la, el convidaré a llegir aquest
títol. La proposta d’en Llort és simplement fantàstica, una gran història, bona
prosa, intriga i l’humor àcid que és marca de la casa de l’autor. Cada
ingredient hi és en la seva justa mesura de manera que el conjunt és una
novel·la que entusiasmarà als amants del gènere negre i a tots aquells
descreguts, també.
«Potser la
distància que separa els filòsofs i les
porteres
no és tan gran com podria semblar.»
M’encanta l’habilitat amb la que en Llort
construeix situacions rocambolesques i diàlegs enginyosos carregats de mala
llet, es nota que té a l’esquena una llarga trajectòria escrivint i editant
textos, no hi ha un mot que canviaries per un altre o una coma que mouries de
lloc, en sap, molt. La novel·la és plena de moments estel·lars, delirant la
situació protagonitzada per una camarilla formada per septuagenaris que fan
pinya per ajudar la seva amiga i, només per citar-ne una altra, en aquest cas
situada a mig camí entre el drama i la comèdia, ens presenta una dona que es
dedica a cantar una sardana per desconnectar-se del món mentre el seu marit la
posseeix.
«La vida
de casada pot ser molt agradable, ja ho veuràs. A canvi de tan poca cosa,
podràs aconseguir d’ell el que vulguis. Els homes som així de fàcils –i va
tornar a forçar un somriure-. Has de saber utilitzar això que vol de tu i
donar-l’hi quan més et convingui. I quan se’t posi al damunt..., dona, tu pensa
en altres coses! A més, ja veuràs que, quan tinguis fills, tot serà molt
millor.»
Alguns dels personatges que apareixen a la
història serien dignes de protagonitzar un spin-off, doncs l’autor ha creat un
seguit de vides mereixedores de ser llegides, a més, combrega amb allò de no
estendre’s més del necessari, de manera que en molts casos ens deixa bocins de
vida que et poden portar a imaginar que hi ha més enllà del que t’explica,
sobretot, tenint en compte que del personatge que te’n desgrana més detalls, s'esdevé una història increïble. I, us voleu creure que tot plegat, es va coure en la seva imaginació arran d'una breu notícia succeïda a París?
Certament, aquest títol està tenint una magnífica
rebuda per part de la crítica i no puc menys que sumar-me a ells, s’ho mereix,
no puc dir que sigui el millor que ha escrit perquè encara tinc pendent algun
títol seu per llegir, però indubtablement, és un GRAN llibre que recomanaré
molt sincerament a qui em demani opinió.
Sílvia
Cantos
