Secrets entre amics

Pluja d’estels

Autor: Laia Aguilar Sariol

Edició: Destino, 2020

Pàgines: 288

ISBN: 9788497102940

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Josep Pla 2020

Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

Desfent el camí

Els camins de la Rut

Autor: Lluís-Anton Baulenas

Edició: Proa, 2019

Pàgines: 400

ISBN: 9788475887784

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,50€

Amb ell havia experimentat per primer cop la por d'estar bé.

Millor trencar.

Avui us recomano una novel·la intensa i salvatge com la seva protagonista, una dona independent, feminista i sobretot, lliure com el vent.

La Rut, és un esperit lliure, una dona que decideix ser mare soltera, però no només això, decideix ser una mare soltera que condueix una grua, peculiar, si més no. M’encanta el tarannà indòmit de la protagonista, de qui coneixerem el periple vital, de la mà de la seva filla, la Rutona, que l’adora. Aquest sentiment, que, generalment, de forma espontània, senten els fills per les seves mares. La noia vol restaurar i fer anar la grua tal com ho havia fet la Rut, ja que fent-ho, s'hi sent més a prop, potser resseguir les seves passes és la seva manera de fer el dol per la pèrdua sobtada i inesperada de la mare, morta als quaranta-quatre anys.

M’agrada molt la construcció de la història que alterna les veus de mare i filla, en un relat d’una certa introspecció de la Rutona que sent la necessitat de conèixer més la Rut. Aquest esperit ingovernable que va creuar el seu camí amb persones tan fascinants, com ho era ella mateixa, la senyora Cubelles de qui sorprèn la intensitat del sentiment latent envers el marit mort. A través del temps que la Rut coincideix amb ella, Lluís-Anton Baulenas ens regala algunes imatges realment sensacionals, crec que no oblidaré a la senyora Cubelles fumant la pipa del seu marit em sembla sensacional, cito: "Era una imatge voluptuosa, retallada a contrallum, gràcies a la claror de lluna que entrava pel balcó". També trobarem en Gunther i, amb ell, es retrata la crueltat amb la qual eren tractades algunes persones, que s'exhibien als circs com a monstres. Posa els pèls de punta, però són uns passatges magnífics. No puc oblidar un tàndem format per pare i fill que també creuaran les seves passes amb la Rut.

I totes aquestes fotografies de la vida de la mare, es conjuguen amb el present de la filla, la Rutona, que cerca respostes a preguntes no formulades. Reafirmar-se, potser, aquells dubtes que, en ocasions, ets incapaç de formular, però no deixen de voltar el teu pensament. Una novel·la de dues dones decidides a viure a la seva manera, tan independents i feréstegues, en ocasions, fins i tot esquerpes que, inevitablement desperten una tendresa dolça, són volubles, són vives, impecable feina de l’autor. 

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.  

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Bella confusió

Dunes

Autor: Muriel Villanueva

Il·lustrador: Ferran Orta

Edició: Babulinka Books, 2019

Pàgines: 171

ISBN: 9788412080810

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 12 anys

PVP: 15,50€

De sobte m'he adonat que jo també hi compto. Que no tot a la vida ha de ser comprendre i estimar els altres i cuidar de tothom. Que necessito cuidar-me jo. Jo!

Us proposo una novel·la juvenil excel·lent, una història iniciàtica, un clam a la bella adolescència i al despertar de la consciència ecològica. Tot plegat adobat d’una autèntica revolució hormonal, no us perdeu aquest estiu a Dunes!

Sempre és un plaer retrobar-te amb personatges que han niat al teu cor, després de llegir-los. Cinc anys després, la Duna i en Max, segueixen molt vius al meu paisatge literari personal, per això m’ha fet especialment feliç tenir a les mans, una nova història seva, en la qual, he pogut seguir veient com creixen, descobrint la grandesa d’algunes sensacions immenses com ho van fer aleshores amb amistat, enyor o amor. Ara, un nou sentiment aflora en la vida de la Duna, la gelosia. En Max, per la seva banda, a catorze anys, plenament adolescent, pateix les transformacions del seu cos que s'entesta a mostrar el que ell no sent que és, se sent aclaparat per les sensacions i sentiments que el torturen, fins i tot l'amor incondicional de la família.

Cal dir, però, que no és imprescindible haver llegit l’anterior títol per poder capbussar-se en aquest, tot i que jo us animo molt sincerament a fer-ho, doncs tant un com l’altre, són deliciosos. Però si algú arriba a Dunes de nou, podrà llegir la història, sense tenir sensació de mancar-li cap informació, mentre que qui hagi passat per l’anterior novel·la, captarà matisos i recordarà trames que li faran, encara més, plaent la lectura.

La Muriel ha fet una feina exquisida amb els personatges, ha sabut fer-los evolucionar en la justa mesura, amb tant d’encert que costa de creure que no s’hagi basat en persones reals a l’hora d’escriure’ls. No és d’estranyar, veient la seva trajectòria literària, és sense cap mena de dubte, una escriptora que qualsevol que s’estimi els llibres i les bones històries, ha de llegir.

La nova relació de la mare de la Duna amb el Manel, provoca diversos moments de rebuig cap a la nova parella i d'enyorança profunda del pare mort. Adonar-se que no el veurà envellir ni viure més instants de petites complicitats la destarota, he de reconèixer que la lectura d’alguns paràgrafs m’han sacsejat per dins i m’han negat els ulls. El súmmum de la tendresa és la carta que la jove li escriu, absolutament preciosa!

«De pare, ja en vaig tenir un. El vaig estimar molt, em va estimar molt, i després es va morir sense preavís i em vaig quedar feta caldo. No tinc ganes de tenir un altre pare.»

A Dunes a més de l’univers emocional dels personatges, s’hi reflecteix una consciència social molt interessant, a través d’una iniciativa que lideren els nens i joves de la colla a fi d’evitar els abusos urbanístics que amenacen de degradar vertiginosament el paisatge bucòlic que emmarca la narració d’aquest estiu de canvis. L’autora s’ha inspirat en la situació actual a Aiguafreda i Begur.

Destacar, també, la qualitat i bellesa de les il·lustracions de Ferran Orta, que amb excepcional delicadesa ha sabut embolcallar les pàgines d'aquesta història, creant una col·lecció d'il·lustracions que repiren la mateixa sensibilitat que les paraules de la Muriel.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat el conte infantil La Tània i totes les tortugues (Cruïlla), el poemari Poemes sense punts de goma (Institut d’Estudis Ilerdencs); per al públic jove Duna (Babulinka Books) i Rut Sense Hac (Columna Edicions); a més de cinc novel·les: Mares, i si sortim de l’armari? (Empúries, traduïda a quatre llengües), Jo toco i tu balles (Montflorit), Baracoa (Montflorit), La gatera (Ara Llibres) i Motril 86 (Proa). Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, Les Talúries de Poesia i el Carlemany per al Foment de la Lectura. 

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i exposicions tant de caràcter individual com col·lectiu, d’entre els quals destaquen: Premi Taronja en Il·lustració (2011), Saló del Llibre de Mollerussa (2013 i 2014), murals infantils a la Vall d’Hebron (2014), i va ser seleccionat al WeArt Festival Barcelona (2014). 

Sílvia Cantos