Disposa't a emocionar-te!

Títol: El buit
Autor: Anna Llenas
Il·lustrador: Anna Llenas
Edició: Barbara Fiore, 2015
Pàgines: 48
ISBN: 9788415208716

Edat: De 6 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥ 
Preu: 24 € 

Avui us proposo un àlbum il·lustrat deliciós, un llibre per explorar el sentiment de la pèrdua, amb un tractament tan delicat que és apte per a petits i grans. 

La Júlia és una nena normal i corrent que com tantes altres viu una vida tranquil·la i feliç, però tot d'un plegat el seu món fa un tomb i una emoció desconeguda fins aleshores l'envaeix. 

Amb aquest nou àlbum veiem una Anna Llenas més madura, s’intueix un aprofundiment en el tractament de les emocions. Amb El Monstre de Colors (Flamboyant, 2012) ens oferia un tastet de les diferents emocions, amb un nivell molt bàsic, després va publicar T’estimo (quasi sempre) (Estrella Polar, 2015) on tractava la diferència i l’acceptació dels altres tal com són, ara amb El buit presenta una proposta amb la qual tracta en profunditat el sentiment de la pèrdua i la capacitat de les persones per superar-la: la Resiliència, una paraula difícil per definir una aptitud imprescindible i que podríem considerar la màxima sintetizació d'aquest llibre.

Si bé observem una evolució en el tractament de les emocions, també apreciem un canvi en la tècnica utilitzada, potser més que un canvi, un pas endavant. Amb una harmònica combinació d'imatges força neutres, on gairebé només hi ha el llapis i el cartró junt amb altres que són autèntiques explosions de color, pàgines plenes de color i felicitat, tan volubles com ho som les persones. Hi ha pàgines que són pura poesia, el text pot consistir en una breu frase, però la imatge en sí mateix, transmet tant al lector, que aporta una informació igual o més important que la donada per les paraules. La protagonista, la Júlia, està dotada d'una capacitat tan gran de connectar amb el lector que sents amb ella i per ella.  Bravo Anna!

Tots en un moment o altra de la nostra vida patim pèrdues, en ocasions imperceptibles, però en d'altres de tal magnitud, que sacsegen la nostra rutina diària. És inevitable, i cal saber afrontar-ho, El buit pot ser una gran ajuda a tenir en compte! A tot el que ja he dit, cal afegir que l'edició per part de l’editorial és un autèntic luxe, la tapa dura troquelada, el fons simulant el cartró, les guardes elaborades, el gramatge del paper, tot en conjunt converteix El buit en un llibre preciós, ideal per regalar.

Sílvia Cantos 

La pèrdua de la innocència

Per Mireia Martínez

Títol: Pistuví. El país de los grandes pájaros

Autor: Merwan; Gatignol

Edició: Spaceman Books, 2015

Pàgines: 191

ISBN: 9788416417032

Preu: 20€

Nota: ♥♥♥♥♥

Us recomano Pistuví - El país de los grandes pájaros, una novel·la gràfica poètica i onírica que desprèn una malenconia que aclapara, i que roman latent quan tombem la darrera pàgina d’aquest preciós volum.

Merwan i Gatignol teixeixen una història inquietant i captivadora que fuig d’etiquetes i classificacions. La Jeanne i en Pistuví, una petita guineu, viuen en una cabana de fusta dalt d’un gran arbre al bell mig d’un prat. Proveïts amb una ocarina ella i un tira-xines ell, recorren i descobreixen la natura que els envolta. Però, en aquest idíl·lic escenari un perill els amenaça: el cant dels grans ocells. En Pistuví no pot, sota cap concepte, sucumbir al seu cant de sirena... La figura etèria del vent i un gran ogre barbut muntat en un tractor són els personatges que completen aquest món de fantasia suggerent i evocador.

Pistuví és una metàfora de la vida i la infantesa, que ens parla de manera velada de l’amistat, els lligams, els canvis, la pèrdua... En definitiva, el pas inexorable del temps. Una història sensorial que connecta amb la natura i l’alternança cíclica de les estacions. Els autors han sabut crear un univers particular i atemporal que recorda el món dels Mumin de Tove Jansson o les pel·lícules animades de Hayao Miyazaki. Pistuví és una història d’emocions i sentiments a flor de pell.

Merwan, responsable del guió, consolida la seva trajectòria amb pas ferm com a guionista i dibuixant. Coautor de la trilogia Por el imperio (Diábolo, 2010-2011) juntament amb Bastien Vivès, i dibuixant del díptic El oro y la sangre (Spaceman, 2014-2015).

Bertrand Gatignol, amb experiència en el cinema d’animació, dota el còmic d’un dibuix excel·lent en blanc i negre amb una cuidada escala de grisos. Un dibuix volumètric i expressiu que busca el detall, i que presenta una clara influència del manga. Un dibuix tendre i entremaliat, com els seus protagonistes.

Emocions en femení

Títol: Mare i filla
Autor: Jenn Díaz
Edició: Ara Llibres, 2015
Pàgines: 187
ISBN: 9788415645689

Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 17,90€

«Amb el pas dels anys, ja no n'estava tan segura, de l'amor entre mares i fills; és un misteri el que fan els anys amb la tendresa -l'aniquilen.»

Us proposo la nova novel·la de Jenn Díaz, la primera que escriu en català i que està farcida de grans moments, d’emocions i d’hormones!

En aquestes pàgines s'hi desferma una guerra d'emocions entre dones, un autèntic combat d'hormones. La Dolors, la Natàlia, la Glòria, l’Àngela, la Violeta, l’Èrica... Són dones que estimen, que ploren, que riuen, que criden; en definitiva, dones amb vides, no sempre plàcides, que amaguen sorpreses imprevisibles i viuen de forma intensa.

Mare i filla és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Un relat magnífic sobre els lligams familiars. Des del primer paràgraf, l'autora ens delecta amb una narració que flueix amb harmonia entre quotidianitats, tristeses i alegries que resulten tan familiars que provoquen en el lector una complicitat immediata.

«A casa eren quatre dones i el pare. 

I,  no cal dir, no n'hi havia mai, d'harmonia, 

perquè les dones són com són i no s'hi pot fer res.»

Una lectura que tothom pot gaudir, ja que tots tenim una mare, amb qui hem compartit somriures i discussions amb qui hem discutit i sobretot, a qui hem estimat. Només per això, ja val la pena llegir-la, però a més, la Jenn té un estil i una capacitat narrativa tan personal que converteixen la lectura en una  magnífica experiència.

Jenn Díaz és autora de quatre novel·les: Belfondo (2011, Principal de los Libros), El duelo y la fiesta (2012, Principal de los Libros), Mujer sin hijo (2013, Jot Down Books) iEs un decir! (2014, Lumen). Col·labora en les revistes Granite&Rainbow i Jot Down. Escriu un conte setmanal al magazín cultural Catorze.cat i té una columna a ElPeriódico.

Fes-ne un tastet.

Sílvia Cantos

Passió i bandolerisme en terres mallorquines

Títol: La Malcontenta
Autor: Sebastià Alzamora
Edició: Proa, 2015
Pàgines: 237
ISBN: 9788475885483
Preu: 19€

Nota: ♥♥♥♥♥

«- Vares vendre es meu home per un tresor que no sabies ni si existia.

- No ho vaig fer per cap tresor –va sanglotar. Ho vaig fer per por.

- Por de què?

- Por de vosaltres.

- Te fèiem por? En Joan i jo només mos estimàvem.

          - Tots dos junts fèieu por.»

Res no és més fort que l'amor i, la venjança que aquest pot engendrar. L'Antònia Suau, coneguda com la Malcontenta encegada per la pèrdua del seu home, a qui veu penjar entre una multitud exaltada i desitjosa de sang, es disposa a venjar-se del seu traïdor. 

En un món hostil d'homes més propers a salvatges que no pas a civilitzats, una dona, forta i enamorada fins al moll de l'ós. Presa d'un amor que no veu més enllà del qui estima, malgrat totes les barbaritats que aquest pugui haver comès. Entre bandolers, lladres i assassins, els sentiments i les pulsions humanes donen lloc a un amor apassionat i indestructible que no atén a raons.

Amb La Malcontenta he descobert la figura del bandoler Joan Durí, bandoler que va viure i atemorir la zona de Llucmajor al segle XIX i que, curiosament comparteix nom de pila amb un altre mític bandoler, en Serrallonga. Si bé en Durí és un personatge real, la protagonista de la història l’Antònia, no ho és, tot i que podria haver-ho estat, ella sorgeix de la fèrtil imaginació de l’autor, mercès a la qual pren forma i se’ns presenta absolutament versemblant, una dona bella, de gran caràcter, dura i apassionada.

He gaudit molt amb aquesta lectura, amb el seu to, el ritme imprès en la narració i, especialment amb l’excel·lent ús del llenguatge del Sebastià. Sempre m’ha semblat interessant el dialecte mallorquí, em suggereix una sensació arcaica que trobo lliga a la perfecció amb la trama. Igual de bé connecten les il·lustracions de Carlos Cubeiro que encapçalen els capítols, treballades en linòleum aporten un toc retro molt escaient.

Sebastià Alzamora, autor de reconegut prestigi, crític literari i col·laborador habitual del diari Ara. Ha publicat assaig, novel·la i poesia i ha vist la seva obra reconeguda amb alguns dels guardons més destacats com el Premi Sant Jordi i el Josep Pla entre d'altres. 

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Ressenya El atentado

Per Mireia Martínez

Títol: El atentado 

Autor: Loïc Dauvillier, Glen Chapron

Edició: Alianza, 2015

Pàgines: 152

ISBN: 9788491040088

Nota: ♥♥♥♥♥

Quan vaig descobrir que Alianza Editorial publicava l’adaptació al còmic de la cèlebre novel·la de Khadra, El atentado, no ho vaig dubtar, l’havia de llegir sí o sí!

Yasmina Khadra em va captivar amb El què el dia deu a la nit, una magnífica novel·la que sempre recomano amb entusiasme. Darrere aquest pseudònim femení, s’amaga la figura de Mohamed Moulessehoul (Kenadsa, Argèlia, 1955), excomandant de l’exèrcit algerià. Autor de renom internacional, les seves històries ens traslladen a escenaris en conflicte o en difícil equilibri: Tel-Aviv, Kabul, Bagdad o la seva Algèria natal.

Alguns opinen que adaptar obres literàries a la vinyeta respon a fins comercials, una manera més d’esprémer el producte. Personalment, hi estic en desacord. Crec que és una oportunitat excel·lent per a redescobrir una història amb ulls nous a través d’un llenguatge que li confereix nous matisos. L’article De la novel·la al còmic d’Anna Abella (El Periódico, 24 de maig de 2015) analitza aquest fenomen, i recull unes eloqüents paraules del dibuixant Pere Joan: «Dibuixar és adjectivar i extreure, no la història, sinó els adjectius de l'escriptor en imatges. Ser traductor, no de la història sinó del seu món». Per tant, us convido a descobrir el còmic que ens ocupa sense reserves. 

El atentado recull una història colpidora que ens aproxima novament al conflicte entre israelians i palestins. Un atemptat suïcida colpeja la ciutat de Tel Aviv. Amin Jaafari, cirurgià israelià d’origen palestí, assisteix als primers ferits que arriben al centre hospitalari. Després d’aquesta dura jornada, les autoritats li comuniquen que la seva esposa Sihem és la principal responsable de l’atemptat. L’Amin resta en xoc, l’impacte és brutal... De manera sobtada el seu món s’esfondra. És incapaç d’acceptar que la seva parella, la persona amb qui ha conviscut durant anys, és una desconeguda. A partir d’aquest moment, sota la pressió policial i l’atenta mirada dels seus amics, l’Amin inicia un periple per diferents ciutats del país intentant resseguir els passos de Sihem, intentant reconstruir la seva història. Vol respostes, vol comprendre el perquè d’aquest gir en la mentalitat de la seva dona. Però, les respostes mai són gratuïtes, el preu que haurà de pagar serà alt. L’Amin emprèn un viatge sense retorn, cap a la foscor... 

El guió de Dauvillier capta amb encert la intensitat de la història i la complexitat de la trama. El dibuix de línia fina i el color suau de Chapron evoquen la llum mediterrània del Pròxim Orient, alhora que en certs moments adquireixen l'obscuritat de la tragèdia relatada. 

El atentado és una història amb una vigència, malauradament, inqüestionable. Un còmic punyent que recull el vessant més fosc i radical de l’individu. 

Ressenya De quin color és un petó?

Títol: De quin color és un petó?
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 44
ISBN: 9788415975618

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥ 

Avui us porto una proposta divertida, entranyable i un punt gamberra que uneix dues de les coses que més agraden als infants: els colors i els petons. 

A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Deu ser verd com els cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podria descobrir de quin color són els petons?

Amb aquest divertit àlbum, els més petits jugaran a associar coses amb colors, però no es queda amb els tòpics com la maduixa vermella o el sol groc, la Minimoni pensa en el vermell de la salsa de tomàquet o en el groc de les bones idees, perquè tothom sap que el les bones idees són grogues, oi? Però tot sovint, els colors plantegen dilemes, perquè una cosa deliciosa com la xocolata és marró però hi ha altres coses del mateix color que són l'antítesi d'allò llaminer, no sé si m'enteneu... Al mateix temps, podrem associar emocions a cada color i és molt probable que aquí també se li plantegin contradiccions a la nostra protagonista.

La Rocío confirma, si és que algú encara en tenia dubtes, que a banda de ser una brillant il·lustradora, és una autora excel·lent, ha creat un àlbum meravellós, dolç i tendre amb un punt de picant. Pàgines plenes de vida que conviden al somriure permanent, amb un text breu i intel·ligent que juga amb les imatges formant un tot indivisible, els lectors trobaran en aquest àlbum il·lustrat un llibre genial, una història divertida amb una protagonista com ells, que es fa les mateixes preguntes i té una imaginació fèrtil que vola més enllà de tota lògica.

Els que, com jo, sigueu pares o mares, gaudireu més i tot que els infants amb aquest llibre, doncs hi reconeixereu escenes similars viscudes a casa, qui no ha patit un fill o filla preguntaire amb una curiositat insaciable, que tot ho vol saber i sempre té una pregunta a punt per disparar? Jo a casa tinc la meva Minimoni particular, possiblement per això, m'he enamorat de la petita protagonista i del llibre.

La Rocío té una habilitat innata per explicar històries amb paraules i imatges, el traç dels seus dibuixos tenen un estil particular, ben reconeixible, desenfadat, directe, dolcet i alhora trapella, a mi senzillament, m'encanta, i estic segura que a vosaltres també! 

Com a apunt final, comentar-vos que en la última plana convida els lectors a pintar els petons del color que ells creuen que són, estimulant així, la seva creativitat, cosa que em sembla fantàstica. Poc més a afegir, una proposta guanyadora, si voleu anar sobre segur, regaleu aquest llibre i mireu d'esbrinar de quin color és un petó!

Sílvia Cantos

Ressenya Fils i tisores

Títol: Fils i tisores
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Rebeca Luciani

Adaptador: Tina Vallès
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 64
ISBN: 9788415975380

Edat: De 8 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Us proposo descobrir un llibre preciós, de gran tendresa i carregat d’emocions  sobre els lligams invisibles però existents entre mares i fills.

La casa nova és tan gran que a Raquel li fa por... Per això no se separa de la seva mare, com si estiguessin cosides. Però la mare, que no és modista però té molta traça amb les tisores i els fils, té un pla. Li farà un vestit molt especial i, a més, gràcies a uns fils de colors, li demostrarà que, encara que no estiguin juntes, sempre estaran unides. 

«-Totes les mares fem olor de mare. Olora’m.

La Raquel se li va acostar i la va ensumar a fons. Es va omplir els pulmons amb l’olor de la mare.

-          Quina bona olor! –va comentar, convençuda que la mare feia l’olor de l’afecte.»

Vaig tancar el llibre, el vaig amanyagar entre els meus braços i vaig exclamar És preciós!! Mentre una sensació de calidesa s’estenia dins meu. Sóc una gran lectora i sóc mare, aquest llibre està dirigit a aquells lectors que comencen a caminar sols en el món de les lletres. Ara bé, jo el que us recomano de cor és que compartiu aquesta lectura amb ells, us animo a totes les mares a llegir aquest llibre als vostres fills, us garanteixo que serà com fer-vos un regal tots plegats. El relat contingut en aquestes pàgines és una oda a l’amor materno-filial a través d’aquests fils invisibles (i indestructibles) que ens uneixen malgrat la distància que pugui existir entre nosaltres.

El tàndem format Alcántara i Luciani ja van explorar la maternitat en l’àlbum il·lustrat Mishiyu (Combel, 2014) una petita joia sobre l’adopció, en aquesta nova proposta per primers lectors tornen a col·laborar per regalar-nos una història sobre els fils invisibles que uneixen les persones que s’estimen,

L’inici del relat ens fa intuir que les protagonistes viuen una situació delicada, hi ha una absència important que crea un clima de desemparament en la petita Raquel. És tanta la tendresa i la bellesa continguda en aquest llibre que només puc dir-vos, sisplau, llegiu-lo però sobretot, compartiu-lo.

Fes-ne un tastet.

Sílvia Cantos