Res no és el que sembla

La veritable història del llop

Autor: Nathalie Pons

Il·lustrador: Carlos Lluch

Edició: Barcanova, 2016

Pàgines: 143

ISBN: 9788448941376

Edat: de 6 a 9 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 9,90€

Avui us recomano una lectura enginyosa i divertida amb un interessant rerefons i on res no és el que sembla. Una invitació a no deixar mai de somiar.

El llop està fart de ser sempre el dolent: es menja els nens, espanta les àvies, destrossa les cases i mil coses més. Però això s’ha acabat! Ha decidit netejar el seu nom i donar a conèixer la seva veritable història, però no serà fàcil. L’autora d’aquest llibre va viure moltes aventures fins a descobrir aquest secret i, miraculosament, ha aconseguit deixar testimoni de com és realment el llop.

Una bufera cruel o un refredat descomunal? Una nena mal educada enlloc de l'encantadora i servicial nena que crèiem conèixer. Cabretes trapelles i mentideres i, altres grans mentides que han estigmatitzat un dels personatges més habituals en els contes infantils i, que amb aquestes pàgines, intenta reivindicar-se, demanant veu per explicar qui és realment i aclarir alguns malentesos que l’han convertit en el que molts creuen.

M’ha agradat molt la manera com l’autora aconsegueix transmetre un missatge molt bonic i necessari, sense pretensions d’alliçonar, cosa que no suporto i que tenen el costum de fer alguns autors. Nathalie Pons, mitjançant la narració d’una història, mostra que sempre hi ha diferents punts de vista, que cal aprendre a ser crítics, a respectar els altres i a no fixar-se en l'aspecte extern ni en la fama, que només així aconseguirem ser lliures i aprendre a estimar enlloc d'odiar.

El tàndem protagonista de la història, format per el llop i l’escriptora és magnífic i aporta diferents elements com la bondat, l’empatia, la innocència i la valentia, que el fan molt atractiu als ulls dels lectors.

Com aquell qui no vol, a més, els nens passejaran la mirada per grans noms de la literatura infantil, que mai està de més que els sonin, com ara Kipling, Amades o Isop. Amb un llenguatge planer, una estructura que combina la narració de contes amb l’intercanvi de correus electrònics dels protagonistes, doten la narració d’un ritme àgil que permet una lectura molt amena.

Les il·lustracions de Carlos Lluch, han sabut captar el to de la narració i combinen de manera immillorable. Són intenses, divertides i sobretot molt divertides.

Per tot plegat, penso que La veritable història del llop és un gran llibre per regalar als nens i nenes que comencen a gaudir del plaer que representa la lectura en solitari, però sens dubte, és també una gran tria per fer una lectura compartida!

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

Secrets, veritats a mitges i silencis

La senyora Stendhal

Autor: Rafel Nadal

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN: 9788466422017

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,50€

Les coses no són mai com semblen;

per comprendre-les t’hi has d’acostar a poc a poc,

amb desconfiança,

i te les has de mirar des de totes les perspectives imaginables.

Us proposo descobrir una novel·la magnífica, que emociona i atrapa, una història plena de silencis eixordadors.

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

La senyora Stendhal és una novel·la plena de secrets, mentides i veritats a mitges, en la que els silencis i allò que es calla són possiblement molt més importants que tot el que es diu. En Dani, en Lluc, la senyora Stendhal i el seu pare, l’avi Dídac, els quatre protagonistes que es reparteixen el pes de la història, són una magnífica col·lecció de personatges, sorgits de la imaginació del Rafel, tan ben construïts, que costa acceptar que siguin pura invenció. M’encanta l’arrencada de la novel·la, una tarda de pluja intensa a la ciutat de Girona i el refugi que representa una llibreria de vell, on el Lluc hi fa una descoberta, que posa en marxa tota la trama, que arriba al seu clímax amb un final trepidant, ple de sorprenents revelacions que desfà un cabdell de fil embolicat que amagava una sèrie d’interrogants.

L’odi de les guerres és un dels fils conductors de la història: els bàndols, les revenges, les males decisions, les represàlies i els maquis. El millor retrat de tot plegat, és una escena carregada d’emocions i filosofia al voltant de l’absurd de la guerra, un passatge extraordinari que desgrana l’enfrontament que es produeix entre l’avi Dídac i en Pijoan.

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015), la seva anterior novel·la, ha estat traduïda a catorze llengües. 

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Històries sorgides de la pintura

Ja fa un temps, l’editorial Joventut va donar el tret de sortida de la col·lecció La Puerta del Arte, una sèrie de propostes magnífiques que a més de narrar una història, inclouen una presentació de l’artista i de la seva obra, amb un format senzill i entenedor, que permeten descobrir breument la biografia dels pintor i una de les seves obres. És una col·lecció fantàstica, formada per uns àlbums il·lustrats deliciosos, desenvolupats amb exquisidesa en tots i cadascun dels aspectes, les històries que expliquen, les il·lustracions que els vesteixen, l’edició (format, gramatge de les pàgines, qualitat de la impressió). A més el contingut pedagògic desenvolupat resulta una eina excel·lent per als professors o famílies que vulguin ajudar als nens i nenes a desenvolupar la seva vessant artística, coneixent artistes de la talla de Van Gogh, Hokusai, Paul Klee, Monet, Kandinski, Klimt o da Vinci, interessant, oi? Fa un temps us vam parlar de El so dels colors el volum dedicat a Vasili Kandinski i avui parlaré de dues noves propostes sensacionals.

El guardián del árbol

Autor: Myriam Ouyessad

Il·lustrador: Anja Klauss

Traductor: Susana Tornero

Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143952

Edat: +7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15€

Aquest és un bellíssim àlbum il·lustrat, una història inspirada en una de les obres d’art més destacades de l’austríac Gustav Klimt.

Minoa una anciana a qui molts temen o anomenen bruixa, conserva un tresor: una llavor enorme i brillant com l’or. Ha arribat el moment de confiar-la a algú més jove i la lliura solemnement a en Kahlil. El jove té cura d’aquesta llavor extraordinària: el fruit de l’arbre únic. Quan en Kahlil la planta a terra, l’arbre revela el seu secret...

Un àlbum inspirat en l’obra del pintor Gustav Klimt i, especialment en l’estudi per al fris del palau de Stoclet. Les tres imatges que formen aquest tríptic, protagonitzen alguns moments d’aquestes pàgines. D’altra banda, reconeixem en la princesa Nadia, la bellesa pèl roja de la Dànae. M’admira la capacitat de l’autora per desenvolupar un conte tan preciós, senzill i encantador, a partir d’una obra d’art tan complexa. A més, la il·lustradora ha sabut introduir matisos i elements propis de l’obra de Klimt, de manera, que el llibre ofereix múltiples lectures.

Mona Lisa

Autor: Géraldine Elschner

Il·lustrador: Ronan Badel

Traductor: Pau Joan Hernández

Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143495

Edat: +7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15€

Al Museu del Louvre, l’Angelo va trobar-se cara a cara amb la Mona Lisa, i el seu somriure misteriós li va robar el cor. Al dia següent, el quadre havia desaparegut i la ciutat de París estava commocionada…

Basat en la història real del robatori de la Mona Lisa i el més enigmàtic dels somriures, mai abans pintat. La que possiblement sigui la obra d’art més reinterpretada, dona peu a aquest àlbum il·lustrat, una meravella. Pedagògic, divertit, fascinant, ple d’aventures i sobretot molt, molt bonic. Els nens i nenes que visitin aquestes pàgines, acompanyaran el Vincenzo, aquest vidrier enamoradís, que perd el seny per un somriure en una increïble aventura entre París i Florència, sempre sota l’atenta mirada de la bella Mona Lisa.

Sílvia Cantos

Aprendre de la inevitable pèrdua

L’amor et farà immortal

Autor: Ramon Gener
Edició: Ara Llibres, 2016
Pàgines: 296
ISBN: 9788416154906

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,90€

Els malalts d’Alzheimer moren dues vegades,

la primera quan obliden el món i se n’allunyen i la segona quan arriba el decés físic.

Avui us recomano «L’amor et farà immortal» un preciós llibre que tracta el dol, d’una manera original i amable, a través de la música i algunes de les seves figures més rellevants.

Les moires Cloto, Làquesis i Àtropos guien l’autor en una travessa que repassa alguns dels moments vitals més significatius de Verdi, Callas, Toscanini, Farinelli, María Felicia Malibran, Michael Jackson i el Maestro Rodrigo, entre d’altres.

Hi ha molts llibres que tracten el dol. És habitual trobar a la biblioteca, usuaris que venen a buscar llibres que en parlin, amb l’esperança d’alleugerir un fet tan traumàtic com és la pèrdua, d’algú a qui estimem. Sovint, però, aquests llibres, no aporten l’alliberament que un espera, entre altres coses, perquè no t’hi sents identificat. A mi em va passar. Quan va morir el meu pare, part del meu món es va ensorrar. No sabia com gestionar aquella pèrdua, vaig buscar respostes en alguns llibres, però no les vaig trobar. Ramon Gener, en un acte de generositat, comparteix amb els lectors, el garbuix de sentiments i emocions que el van copsar després de la pèrdua del seu pare i aconsegueix el que no fan la major part de títols que giren al voltant de la mort, ell connecta amb el lector.

El bolero de Ravel i una respiració agònica et corprenen només iniciar una lectura que, com no podia ser d’una altra manera, venint de Ramon Gener, és molt musical. Aquestes pàgines tenen una banda sonora pròpia, del bolero inicial fins a l’incomparable Concert d’Aranjuez, passant per I’m not gona miss you de Glen Campbell, un tema que mostra de meravella com fa sentir el mal d’Alzheimer als qui el pateixen.

El que més em va fer connectar amb el llibre van ser algunes de les reflexions i preguntes que es fa Gener i que podria subscriure jo mateixa, com ara la necessitat de l’aïllament en el camí del dol, un espai que plaer i pau interior tremendament necessària, però alhora, perillós, si no se’n sap sortir. El sentiment de culpa davant l’alleugeriment que pot suposar la mort, després d’una llarga malaltia. Entendre que mai no  és tard per dir Em sap greu. Perdona’m. T’estimo. O qüestions com ara «Com es parla amb algú que ha marxat per sempre? Com se li diu T’estimo?».

«Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari.»

Ramon Gener (Barcelona, 1967) Director i conductor dels programes d’èxit de televisió This is Opera (TVE) i Òpera en texans (TV3), va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al conservatori del Liceu. Uns quants anys més tard, la soprano Victoria de los Ángeles el va animar a començar estudis de cant. Després d’una carrera curta com a baríton professional, que li va permetre cantar en nombroses òperes i sarsueles, va deixar el cant per convertir-se en un divulgador musical de primer ordre. Més enllà de la seva carrera televisiva, fa conferències i cursos per tot Espanya, no tan sols a les universitats, sinó també als millors teatres d’òpera del país, i col·labora als programes de ràdio Hoy por hoy de la Cadena Ser i Versió RAC1.

Us deixo amb una última reflexió preciosa extreta del llibre: «Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari?» 

Sílvia Cantos

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això

Autor: Dolores Redondo

Traductor: Núria Parés

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 640

ISBN: 9788466421997

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,90€

Premi Planeta 2016

La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.

 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,

la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.

Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Aprendre a mirar

El banc blau

Autor: Albert Asensio

Il·lustrador: Albert Asensio

Edició: Babulinka, 2016

Pàgines: 32

ISBN: 9788494584305

Edat: de 5 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,95€

Potser el banc blau era l’únic que recordava

totes les històries viscudes sobre les seves fustes.

Avui us recomano un caramel de llibre, dels bons eh! Dolç, sense resultar empalagós i deixant-te, després d’haver-lo acabat, un deliciós regust.

Alguna vegada us heu parat a pensar, tot el que pot passar al voltant d’un banc? Poden trobar-s’hi dos desconeguts, i fer-se amics; poden coincidir dues ànimes que connectin, i enamorar-se per sempre més; pot ser l’escenari de comiats i retrobades. El banc, silent protagonista, presencia petons, abraçades, crits, discussions, somriures, jocs i cançons.

Una proposta, tan delicada i evocadora com és El banc blau, havia de tenir, forçosament, al seu darrere, persones amb una exquisida sensibilitat. El seu autor, es considera a sí mateix, un somiatruites i la seva editora, és una d’aquelles dones tan especials i úniques, que se’n troben ben poques per aquest món. Junts, ens regalen aquest llibre, una oda a les segones oportunitats. Una història que ha capturat una col·lecció d’instants de vides que transmeten una experiència lectora i visual única. I sobretot, un llibre que ens convida a mirar, quelcom ben diferent de veure.

Albert Asensio, trena una senzilla història, que ens anima a gaudir de les coses senzilles. Les petites alegries del dia a dia, doncs, al final, són aquests petits moments de joia, els que ens fan feliços. Instants fugaços, mirades, somriures. El millor de la vida, és tan efímer! Que és una autèntica llàstima, no adonar-se’n, és per això, que ens cal saber mirar.

Passar les pàgines d’aquest àlbum, és un d’aquests petits plaers. La calidesa única del llapis, combinada amb els colors suaus treballats en acrílic. El blau, relaxant, i tot i que de manera fugaç, sempre present. I la importància dels blancs, res no és deixat a l’atzar. Amb un plantejament i uns enquadraments molt cinematogràfics, delatant una de les passions de l’autor. I el fet de trobar, a més de la història principal, d’altres que caminen en paral·lel convidant-nos a copsar la diferència essencial entre mirar i veure, permet múltiples lectures i diferents nivells de lectura.

Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974). Treballa com a il·lustrador per a editorials com Anaya, Juventud, Random House Mondadori, Teide, Cruce o Planeta i també per a diaris como La Vanguardia. Ha rebut diversos guardons com un Laus de bronze pel cartell de Fira Tàrrega 2010, un premi amb el llibro Kim de Rudyard Kipling (Juventud, 2009) del Banco del Libro de Venezuela i 3 Premis Junceda; per millor coberta de llibre, millor publicitat i millor il·lustració científica respectivament. Ha il·lustrat La sopa de l’avi de Mario Satz (Babulinka Books, 2013).

Per tot plegat, El banc blau és un llibre preciós, apte per petits i grans, ideal per compartir, comentar, emocionar-se i sobretot, per mirar!

Sílvia Cantos

Fem un F5

La família en digital

Autor: Jordi Jubany

Il·lustrador: David Carretero

Edició: Eumo, 2016
Pàgines: 176
ISBN: 9788497665582

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 13€

​El millor regal que uns pares poden fer als seus fills és acompanyar-los en la formació del seu criteri, a fi de poder divertir-se amb seguretat a Internet.

Avui us recomano un assaig imprescindible. Una reflexió a l’entorn de les noves tecnologies i la seva intervenció en el nostre dia a dia, a nivell familiar.

La família en digital és un assaig trenat a partir d’una família fictícia en la qual molts ens hi podem sentir reflectits. En Josep Garcia acaba d’actualitzar el seu perfil professional a la xarxa mentre l’Ester, la seva dona, interromp un moment la lectura amb la tauleta per enviar un missatge de mòbil a l’àvia i recordar-li que aquell vespre l’esperen a sopar. Els seus fills, la petita Lluna i l’adolescent Oriol, coincideixen, cosa estranya!, a deixar les videoconsoles per veure la sèrie que han descarregat a l’ordinador. Com veieu, no us enganyava, els Garcia podrien ser la nostra pròpia família. Una família que incorpora recursos, eines i aplicacions de la cultura digital i que aprèn a compartir d’una altra manera experiències, coneixements i emocions. De fet, el primer que trobem en obrir aquest llibre és un interessant pròleg de Carles Capdevila que ens convida a reflexionar i a capbussar-nos en la lectura del text de Jubany amb gran interès.

I és que, no us heu aturat a pensar mai, com han canviat els nostres hàbits familiars? Les tardes d’hivern de fa vint anys, no tenien res a veure amb les actuals. Tampoc la manera de planificar unes vacances, d’organitzar la compra o les despeses. Fins i tot, activitats quotidianes, com aprendre, llegir, escoltar música o veure pel·lícules o sèries ha canviat.

La proposta del Jordi és una lectura plena d’idees, recursos i recomanacions per no perdre el pas d'un món canviant, en el qual no podem deixar de ser si volem acompanyar els nostres fills en  un aprenentatge imprescindible per al seu dia a dia i no convertir-los en orfes digitals. Un llibre per llegir i comentar en família, una bona manera de fer xarxa a casa.

Amb La Família en Digital el lector descobreix aplicacions i programes que poden resultar de gran ajuda per aquells que desitgin millorar les seves competències digitals. També amenitza els capítols amb interessants vídeos que aporten un contingut audiovisual que permet una visualització més clara del que s'explica. N’hi ha un d’especialment interessant, molt il·lustratiu de com s’imposa una comunicació excessivament tecnològica en les relacions, sobretot dels joves avui dia.

Symbaloo, Spotify, Netflix, Feedly, Verkami, Youtube, Facebook, Moodle, App’s: Skype, Whatsapp, Twitter, Endomondo, Pinterest, Change.org, Instagram, Foursquare i Airbnb. Són algunes de les moltes suggerències que trobareu al llarg de la lectura.

No hi manca un toc d’atenció cap al Cyberbulling, el Sexting i el Grooming, tres nous conceptes perillosos que cal saber identificar i, davant dels quals cal saber actuar, tant des de les escoles com des de casa. Igualment destacable, em sembla el contracte pares-fills de la Policia, una eina més que interessant i crec que molt desconeguda a nivell general. I per descomptat, la delicada gestió de la privacitat i les nostres dades personals, quelcom de gran importància, que encara cal recordar. Resumint, podríem dir que ens cal aprendre a practicar rutines saludables i preveure espais i moments de desconnexió, per mantenir una relació sana amb les noves tecnologies i no caure en una addicció.

Em quedo amb un concepte clau, la Ciutadania digital. De la mateixa manera que ensenyem als infants a moure's pels espais físics i a respectar senyals, semàfors, etc., cal inculcar-los bones conductes a l'entorn digital, tant d'autoprotecció com de respecte envers els altres. És imprescindible que tinguin consciència de la seva identitat digital.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos