dissabte, 7 de febrer del 2015

Ressenya També això passarà

Títol: També això passarà
Autor: Milena Busquets
Edició: Amsterdam, 2015
Pàgines: 176
ISBN: 9788415645603
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la molt especial, en aparença una història lleugera amb protagonistes més aviat frívols, però que us enganyin, També això passarà és una narració intensa que et transporta al seu interior, emociona i col·loca un somriure als llavis del lector.

« De petons tothom en té, són molt més democràtics, més perillosos també, ens posen a tots al mateix nivell. »

La Blanca, una dona d’uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills, els dos exmarits, l’amant actual i dues amigues tant o més peculiars que ella. Un viatge que l’ha de dur a retrobar l’essència de la complexa relació que tenia amb la seva mare, tot buscant les paraules adients per parlar de l’absència i de l’enyorança, però també del plaer i de l’alegria de viure. 

« Tots veiem coses diferents, tots veiem sempre el mateix, i el que veiem ens defineix absolutament. I estimem instintivament els que veuen el mateix que nosaltres, i els reconeixem a l'instant.»

El dol i la tristesa tenen moltes cares i no sempre es presenta tintat de color negre i vestit de llàgrimes, en ocasions, aquest dolor és tan gran que ens trastorna, necessitem agafar distància, revisitar moments i records per aconseguir assumir la pèrdua. Una pèrdua que algunes vegades és simplement impossible de superar, únicament et permet acostumar-te a ella. Al llarg de tota la novel·la veiem la necessitat de la protagonista per relacionar-ho tot amb la seva mare, a qui ha perdut recentment, una relació gens senzilla, com ho són totes les que s'estableixen entre dues dones unides per un fil de sang directa.

« La força física dels homes només hauria de servir per donar-nos plaer, per rebregar-nos fins que no ens quedi ni una gota de pena ni de por a l'interior.»

M’agrada molt l’habilitat amb la qual la Milena presenta passatges farcits de sensualitat, la Blanca, és una dona d’una voluptuositat incontestable, sincera i directa, que expressa les coses tal com les pensa, no té por de mostrar-se tal com és, una dona extravertida, encantadora i d’una sexualitat revolucionària.

« Aconseguir sexe és relativament fàcil, 
aconseguir que algú t'abraci tota la nit és una altra història.»

Es coneix que l’autora és una d’aquelles persones afortunades que ha crescut envoltada de llibres i cultura, no endebades és filla d’Esther Tusquets, la seva prosa és àgil i alhora profunda, divertida i intel·ligent, és sense cap mena de dubte, un autèntic plaer per al lector.

 « Es pot saber si a algú li agraden de debò els llibres per com els mira, 
per com els obre i els tanca, per com passa les pàgines.»

Aquí pots començar a llegir ara mateix!

Sílvia Cantos

divendres, 6 de febrer del 2015

Ressenya La princesa de hielo

Per Mireia Martínez

Títol: La princesa de hielo
Autor: Léonie Bischoff, Olivier Bocquet
Edició: Maeva, 2015
Pàgines: 128
ISBN: 9788415893868
Nota: ♥♥♥♥

La novel·la La princesa de hielo de l’escriptora sueca Camilla Läckberg inaugura la sèrie de Los crímenes de Fjällbacka, la qual ja compta amb vuit títols i gaudeix d’un èxit internacional aclaparador. Ara, Maeva ens ofereix la possibilitat de redescobrir aquesta primera novel·la en una excel·lent adaptació gràfica signada per Léonie Bischoff i Olivier Bocquet.

La princesa de hielo presenta una història absorbent, intrigant, plena de girs sorprenents que mantenen el lector en alerta, contenint la respiració fins a la darrera pàgina. Un clar exponent de la bona salut de què gaudeix actualment la novel·la negra nòrdica, i que converteix a Camilla Läckberg en un referent del gènere.

Després de la mort dels seus pares, Erica Falck torna al seu poble natal, Fjällbacka, un llogarret
de pescadors a la costa oest de Suècia. L’aparició del cadàver de la seva millor amiga de la infància, Alex, morta en estranyes circumstàncies, trasbalsa a la jove i a la petita comunitat de Fjällbacka. Un mosaic variat de personatges es veuen implicats en les pesquises d’Erica Falck i Patrik Hedström, comissari i antic company d’escola, amb l’objectiu de dilucidar aquesta misteriosa mort. Llums i ombres, secrets inconfessables, empremtes del passat, aniran prenent forma per a reconstruir una història intensa i corprenedora. A manera de preàmbul, s’inclou una presentació dels personatges que resulta del tot inquietant. Aquests es dirigeixen directament al lector per a donar-nos petites dades que esdevenen premonitòries, que plantegen interrogants i que ens permeten retornar-hi al llarg de la lectura per analitzar el contingut ocult dels seus missatges, tot construint relacions i hipòtesis.

Aquesta novel·la gràfica és un veritable treball coral: guió d’Olivier Bocquet; dibuix de Léonie Bischoff; color d’Aurélie Lecloux, Annelise Sauvêtre i Sophie Dumas; i retolació de Guy Buhry. Personalment, crec que la màgia del còmic rau en aquesta reunió de diferents talents envers un projecte comú. Aconseguir crear la complicitat i la complementarietat necessària perquè el producte final funcioni des del punt de vista literari i artístic. En aquest sentit, la novel·la gràfica La princesa de hielo és una obra rodona que ens trasllada a un escenari inhòspit, gelat, nevat. El fred de Fjällbacka es percep a través del dibuix i el color, petites bafarades en blanc que simulen l’alè en contacte amb el fred, i una gradació de blanc, blau, verd, lila i gris, una paleta gèlida. Léonie Bischoff combina un dibuix, a vegades, suau i amable amb un dibuix torturat i brutal per a ressaltar moments potents i dramàtics. M’agrada especialment el gust pels detalls: el treball dels rínxols de l’Erica; el punt de la seva gorra de llana rosa; els estampats dels seus vestits, tasses de cafè, teles i papers pintats de paret que esquitxen de color les vinyetes. També, em criden l’atenció dos recursos que Bischoff utilitza per emfatitzar la força de la trama. En primer lloc, la intensitat de les mirades, ulls que parlen per a expressar duresa, ressentiment, esglai, por, tristesa, sorpresa o tendresa. En segon lloc, la repetició puntual de certes imatges en un context diferent que resulta del tot torbador.

Léonie Bischoff i Olivier Bocquet van viatjar a Fjällbacka per a capbussar-se en l’entorn i amarar-se de l’atmosfera, amb l’objectiu de reproduir de manera veraç l’univers de les novel·les de Lackberg. El procés d’adaptació és sempre una tasca complexa, implica refer la història en un altre llenguatge narratiu amb les seves pròpies regles. Bischoff i Bocquet han mantingut l’essència de la trama, el seu desenvolupament i desenllaç, però s’han concedit certes llicències amb la conformitat de l’autora, que els ha permès treballar amb llibertat. Han afegit noves escenes, n’han eliminat d’altres, han prescindit de certs personatges secundaris, i han introduït petits canvis que aporten matisos i personalitat pròpia. La novel·la gràfica permet redescobrir la història amb ulls nous.

Existeix la intenció d’adaptar al còmic tota la sèrie de Los crímenes de Fjällbacka. Aquesta primavera l’editorial francesa Casterman publicarà la novel·la gràfica del segon volum, Los gritos del pasado. Esperem no trigar gaire a poder retrobar en castellà a l’Erica i el Patrik en noves investigacions de la mà de Maeva.


*** Coincidint amb el festival Bcnegra 2015, del 30 de gener al 14 de febrer la Casa del Libro (Rbla. de Catalunya, 37. Barcelona) acull l’exposició dels dibuixos originals de la novel·la gràfica La princesa de hielo de Léonie Bischoff i Olivier Bocquet.


Mireia Martínez

dijous, 5 de febrer del 2015

Ressenya Un ós anomenat Paddington

Títol: Un ós anomenat Paddington
Autor: Michael Bond
Il·lustrador: Peggy Fortnum
Traductor: Maria Rossich
Edició: Viena, 2010
Pàgines: 152
ISBN: 9788483305973
Edat: de 8 a 11 anys
Nota: ♥♥♥♥

Fa unes setmanes estava asseguda amb la meva filla veient la tele quan van anunciar una pel·lícula protagonitzada per un ós entranyable, a la nena se li van posar uns ulls com unes taronges i va exclamar: “L’anirem a veure, oi mama?” com negar-se davant d’una petició tan efusiva?? Però el meu cervell (que deu tenir forma de llibre) va posar-se en marxa instantàniament recordant que per casa corria una edició en paper de les aventures d’aquest encantador osset així que vaig respondre “I què et semblaria, si llegim juntes el llibre abans d’anar a veure la peli?”. Va acceptar amb un immens somriure, ja que en una sola frase hi havia la promesa d’anar al cinema junt amb unes quantes sessions de lectura compartida, vaja un autèntic regal de Nadal!

L’osset era allà, just al mig de l’andana, amb un barret estrany i una etiqueta penjada al coll que deia: «Si us plau, tingueu cura d'aquest ós. Gràcies». Així que els Brown el van convidar a berenar i se’l van emportar a casa, on l'espera- ven un bon bany d’aigua calenta i els dos nens de la família. «Demà serà un altre dia i ja veurem com en sortim, d'aquest embolic», va pensar el senyor Brown, sens dubte perquè llavors encara no sabia que els embolics de veritat encara havien d’arribar... i és que a Paddington sempre li passen coses, perquè Paddington és d'aquesta mena d'óssos.

Tot i que he de dir que l’adaptació cinematogràfica és prou correcta, us animo a descobrir als nens i nenes la versió literària de les aventures d’aquest ós poca traça, ja que estan farcides d’humor i tendresa, situacions quotidianes en les que molts infants s’hi poden veure reflectides. Escrit amb un llenguatge senzill i planer apta per qualsevol lector situat a la franja d’entre 8 i 11 anys, no encebades Un ós anomenat Paddington és un gran clàssic infantil, traduït a més de 40 idiomes del qual se n’han fet centenars d’edicions. Aquesta és la primera vegada que es publica en català, en una edició que inclou les il·lustracions originals de Peggy Fortnum, una autèntica delicadesa! 
 
L'edició compta amb un pròleg del mateix autor que explica amb un to divertit com va néixer el personatge i les seves primeres aventures. Per tot plegat, aquesta hauria de ser una lectura imprescindible en el creixement literari dels vostres fills o alumnes, una mostra que clàssics publicats fa gairebé cinquanta anys segueixen sent una obra apta per als infants d'avui.

Sílvia Cantos









dilluns, 2 de febrer del 2015

Ressenya Les set caixes

Títol: Les set caixes
Autor: Dory Sontheimer
Edició: Angle, 2014
Pàgines: 304
ISBN: 9788416139262
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la d’aquelles que et remou per dins, la història d’una descoberta increïble sobre la identitat real de la seva família, un viatge en el temps amb una forta càrrega emocional que traspassa les pàgines i commou al lector.

«Ningú no és superior als altres, tant se val la raça, el color, la religió o la condició sexual que tingui. La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut. Tots tenim una facilitat molt gran per descuidar-la en qualsevol moment.»

Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos.

«Havien estat desposseïts del seu patrimoni, havien estat ultratjats, vexats, menyspreats, havien patit la invasió de la seva intimitat i els seus credos, i ara els feien fora de casa seva amb només una maleta.»

La història epistolar que narra els testimonis de la família de Dory és una constant mostra d'amor i valentia. El fet que Max (el seu avi), transcrivís les comunicacions manuscrites dels pares de Rosl, així com que la mateixa Rosl guardés tota aquesta documentació han permès que les seves lletres arribessin a Dory transmetent en primera persona uns fets terribles.

«La població jueva tenia una importància vital per als nazis: treballadors gratuïts, treballadors esclaus, a les mines i a les fàbriques. Curiosament, els feien produir material de guerra que s'utilitzava per matar la mateixa població jueva. Catastròfica paradoxa.»

Aquest llibre és el viu testimoni d’una de les més grans barbàries comeses per la humanitat, uns fets terribles que de cap manera poden caure en l’oblit, i que persones valentes com la família de la Dory, i generoses com ho ha estat ella mateixa, han permès que arribin fins a nosaltres, sense cap mena de dubte una història més que recomanable que us animo a llegir.

«El sentiment de menyspreu era tan brutal que només les ganes de fugir podien superar l'enfonsament personal dels meus avis. Quan Max va recollir els passaports, li tremolaven les mans... aquelles mans llargues tan polides." Passaports marcats amb una gran "J" vermella.»


Sílvia Cantos

Ressenya La cocina de Naneta

Per Mireia Martínez

Títol: La cocina de Naneta
Autor: Nob
Edició: Dibbuks, 2014
Pàgines: 96
ISBN: 9788415850335
Edat: a partir de 8 - 9 anys
Nota: ♥♥♥♥


Naneta és una àvia entranyable, rabassuda i amant dels dolços, però sobretot és una excel·lent cuinera. Per a ella la cuina és una actitud davant la vida, una manera d’entendre el món. La Naneta ho soluciona tot amb un bon plat, sempre acaba cuinant per als que més estima, família i amics. La cuina és el seu remei secret, i ens obsequia amb paraules sàvies com: “Cocinar no es difícil... Un puñado de amor, unas gotas de ternura, sazona con risa i buen humor, ¡ese es el secreto de la felicidad!”.

La cocina de Naneta és un àlbum molt especial, a mig camí entre el còmic i el llibre de cuina o receptari combinat amb il·lustracions a pàgina sencera. Nob intercala històries quotidianes amb records d’infància, i amb delicioses receptes que la Naneta ens explica pas a pas de manera senzilla i entenedora, aproximant-nos a la gastronomia francesa i dels Pirineus. Un total de 23 àpats suculents i nutritius: trinxat de la Cerdanya, mandonguilles, peix empanat, crêpes, pastís de llimona, arròs amb llet, pa de mel... També, inclou al llarg del còmic, de manera puntual, el que es podria considerar un manual o un abc de la cuina on recull informació essencial: els 10 manaments de la cuina, 15 estris de cuina indispensables, 10 consells per a una bona digestió o 10 aliments imprescindibles per a un pícnic. El resultat d’aquesta combinació de registres és una lectura dinàmica, diversa i molt amena.

Un còmic simpàtic amb escenes divertides plenes d’humor amb la cuina i el menjar com a teló de fons. Un còmic on els personatges mengen i tornen a menjar, parlen amb la boca plena i gaudeixen dels plats preparats per la Naneta. Un còmic culinari que obre la gana i que convida a posar-se a cuinar amb els petits de la casa. Un còmic que desperta sensacions i evoca olors, en resum, fa salivera. Una recomanació, llegiu-lo amb l’estómac ple!

 “El estómago lleno cura el corazón vacío.”
 “En nuestro estómago se almacena la mayor parte de nuestros recuerdos.”

I si la Naneta us ha captivat per la seva bondat i tendresa, us convidem a descobrir-la de petita, quan era coneguda com a Marieta, a la col·lecció Los recuerdos de Naneta formada per tres volums: La vida en el campo, Camino de la escuela, i La buena estrella.


Mireia Martínez

Ressenya Salem Hyde. Un lío de conjuros

Per Mireia Martínez

Títol: Un lío de conjuros
Autor: Frank Cammuso
Edició: Edebé, 2014
Pàgines: 96
ISBN: 9788468312927
Edat: a partir de 8 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Un lío de conjuros és el primer volum d’una col·lecció divertida i esbojarrada, Las diabluras de Salem Hyde de l’autor Frank Cammuso.

Salem Hyde és la protagonista, una nena que amaga un gran secret... És BRUIXA!!! I com tota aprenent de bruixa, la Salem té un problema, encara no controla els seus poders. Aquest contratemps li provoca un munt d’embolics i malentesos que desperten recels i sospites a l’escola. Per aquest motiu, els pares de la Salem contracten a Percival J. Whamsford III, un gat amb una dilatada experiència, ni més ni menys que vuit-cents anys, ensenyant a bruixes joves a fer un ús correcte i assenyat de la seva màgia. A partir d’aquí, la Salem i el gat Whammy, com l’anomena la seva alumna, inicien un dur entrenament i van teixint una relació amb alts i baixos però que culmina amb una amistat entranyable.

Frank Cammuso ha creat un còmic amb un ritme àgil, ràpid, ideal per a joves lectors. El dibuix és molt expressiu, i la Salem n’és l’exemple: ulls enormes, boca grossa i unes cuetes molt elèctriques que li surten disparades. La paleta de colors a dues tintes, negre i verd, és simple però molt efectiva a través de la gradació i les intensitats. En la retolació utilitza onomatopeies i grans lletres que criden per a emfatitzar les escenes i captar l’atenció dels infants. Alhora, l’autor ambienta la història amb clars referents a la fetilleria: les bruixes de Salem donem nom a la protagonista, i Sleepy Hollow, l’esfereïdora llegenda de Washington Irving, és el carrer on viu la petita bruixa i la seva família.

Una proposta amb la qual us fareu un tip de riure!!! Estigueu atents perquè la barreja d’encanteris donarà resultats mooolt sorprenents...



Mireia Martínez

divendres, 30 de gener del 2015

Ressenya Así es mi corazón

Títol: Así es mi corazón
Autor: Jo Witek
Il·lustrador: Christine Roussey
Traductor: Gabriela Keselman
Edició: Bruño, 2014
Pàgines: 32
ISBN: 9788469601433
Edat: de 4 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat fantàstic per treballar les emocions amb els nens i nenes, una proposta molt visual que us donarà molt de joc!

El títol que us presento avui és un àlbum preciós que homenatja les emocions i els sentiments dels infants, per facilitar que aquests els puguin reconèixer en totes les seves formes i tots els seus colors: alegria, valentia, ràbia, tranquil·litat, tristesa, por, etc.

«Mi corazón es como una casita. Dentro pasan muchas cosas… ¡y están todas revueltas! Hay risas ruidosas y días con lluvia, enfados grandotes y ganas de saltar a la pata coja. Hoy voy a abrir la puerta de mi corazón para invitarte a pasar».

I és que certament, saber gestionar correctament les emocions, no és tasca senzilla, si en ocasions els mateixos adults en som totalment incapaços! 

Sembla evident, que el primer de tot és identificar les diferents emocions per així després actuar de la millor manera, penso que val la pena parlar amb els nens d'aquest tema perquè entenguin que és inevitable enfadar-se, que una mena de foc et posseeixi recorrent-te per dins, però el que sí que podem fer és evitar que aquest foc esclati en forma de crits, paraulotes o rebequeries; descobrir quina és la millor manera per apagar aquest foc ens serà molt útil. El mateix passa amb les altres emocions, saber gestionar la por, la tristesa o la vergonya ens pot ajudar en molts moments al llarg de tota la vida, ho sabem, però no sempre resulta senzill plantejar-ho als més petits, per sort, autors com Jo Witek, ens aplanen el camí amb llibres com aquest, ja que el plantejament senzill amb un ús del vocabulari molt proper als nens aconsegueix que es vegin reflectits en la protagonista i donen el punt de partida a debats d'allò més interessants, us ho asseguro!

Cal fer una menció especial a les il·lustracions de Christine Roussey, una col·lecció d'imatges senzilles dotades de gran expressivitat i sempre amb un punt d'humor, m'agrada molt l'ús que fa del color amb el que dóna èmfasi al que és important de cada pàgina. També vull remarcar la tasca de traducció, sovint oblidada, però que sincerament trobo lloable, no és mai senzilla, però especialment, quan es tracta de textos com aquest de Witek on cada paraula està pensada i mesurada per arribar als infants, amb gran encert s'ha encarregat aquesta empresa a Gabriela Keselman, reconeguda autora de literatura infantil, una raó més per considerar aquest títol, com una proposta imprescindible per qualsevol llar que vulgui acollir infants feliços i emocionalment sans.

Sílvia Cantos