Títol: El
plagi
Autor: Sílvia Romero i Olea
Edició: Proa Edicions, 2014
Pàgines: 368
ISBN: 9788475884806
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi El Lector de l’Odissea
Avui us recomano una novel·la
magnífica, una història intensa sobre la por i el desig de reconeixement on l’autora
ens mostra com, sovint, el dolor provocat per els cops de la vida pot fer-nos
embogir i fan aflorar la pitjor versió d’un mateix.
L’escriptura ha estat la
gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha
conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres
literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que
li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que,
amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el
món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una
novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una
clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i
la por. L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va
ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran
secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va
enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.
Aquesta és la història de dues dones amb vides complicades. L’Àngels, és una
dona sense escrúpols disposada a tot a fi d’aconseguir escalar llocs fins a
assolir el seu objectiu, que no dubta en utilitzar la seva sexualitat com a
moneda de canvi. L’altra protagonista, la Carme, una de les 456 criatures que van embarcar al Mexique rumb a Morelia escapa de la
guerra però no així, d’una vida difícil. Uns fets succeïts just abans de
l’inici de la travessa marcaran la seva vida i la d’en Joan per la resta de les
seves vides, provocant que aquell a qui ella s’aferrarà com a alliberació esdevingui
condemna i, que la innocència transmuti en rancúnia. En conèixer l’Àngels, es
reconeixerà a sí mateixa, fet que la farà reviure el propi passat farcit de
passatges foscos i on s’amaguen importants secrets.
Acompanyen a les dues
protagonistes uns secundaris molt ben construïts, com la Florència, una dona
increïble, lluitadora i feminista convençuda i el pare del Joan, el senyor
Mestre, un home entranyable que intenta fer el millor per el seu fill, malgrat
que aquest no ho interpreti així. També trobem referències a emblemes de la
cultura catalana com són l’Ateneu
Barcelonès o les revistes La
Renaixença i Feminal, l’autora
deixa entreveure aquí la seva vessant de filòloga.
En conjunt, podem parlar d’una
novel·la captivadora amb anhels de poder, desig i luxúria narrada amb una prosa
excel·lent.
Sílvia
Cantos
