dissabte, 10 de novembre del 2012

Ressenya No és fàcil, petit esquirol!


Títol: No és fàcil, petit esquirol!
Autor: Elisa Ramon
Il·lustrador: Rosa Osuna
Edició: Kalandraka, 2003
Pàgines: 40
ISBN: 9788484646761
Edat: a partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥♥



La mort d’un ésser estimat és una experiència dura i difícil d’encarar, molt més en el cas dels nens que sumen a aquesta pèrdua la incomprensió d’un fet inexplicable i a voltes inesperat que cal aclarir, preferiblement de manera senzilla i amb la màxima naturalitat, per descomptat la tasca no és senzilla. Com podem expliquem a un nen o nena que el seu avi, àvia, pare o mare ja no hi és, que no el tornarà a veure? Doncs una bona manera de fer-ho és amb l’ajuda d’una història com aquesta.


L'esquirol vermell estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort i pensava que mai més tornaria a ser feliç.

Elisa Ramon és una prolífica autora de literatura infantil i juvenil amb una cinquantena de títols publicats al seu haver. La seva obra destaca per vestir-se d’una sensibilitat extraordinària que aborda temes molt diversos com ara l’amistat, la solidaritat, les pors o com en el títol que avui us recomano, la mort d’un ésser estimat, de manera que els seus llibres es converteixen en una eina magnífica per treballar amb els infants situacions difícils d’abordar.

Rosa Osuna entra al món de la il·lustració editorial infantil per la porta gran l’any 2003 amb l’àlbum «Avis» (Kalandraka) guardonat amb el Premi Llibreter i seleccionat pel Banc del Llibre de Veneçuela, després ha publicat altres títols compaginant-ho amb diverses facetes artístiques com ara el disseny gràfic, el dibuix publicitari, la creació de ninots per a animació amb plastilina i la il·lustració de publicacions.

Amb aquest àlbum, la mort seguirà sent un fet traumàtic difícil d’abordar, però amb la seva història i les delicades il·lustracions que l’acompanyen ens facilitarà la complicada tasca d’explicar-ho als nens i nenes, per tot plegat és un títol que no hauria de faltar a la vostra biblioteca personal.

Us deixo l'àudio amb aquesta entranyable, trista però esperançadora història del petit esquirol.

Sílvia Cantos

dijous, 8 de novembre del 2012

Crònica de la presentació de “Lliures o morts”


El passat dimarts dia 30 d’octubre els autors David de Montserrat i Jaume Clotet van acostar-se a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar oferint la possibilitat a tots aquells que s’hi van acostar, de comentar amb ells la seva novel·la “Lliures o morts” i d'emportar-se-la dedicada per tots dos.
En primer lloc vull dir que si molts professors parlessin amb la meitat de passió que parlen els autors de la història del nostre país, un bon nombre de nens i joves creixerien coneixent i estimant d’una manera molt diferent la necessària i imprescindible memòria històrica del seu poble. Per què? Doncs perquè escoltar el David i el Jaume parlant de la guerra de successió, dels protagonistes i les seves gestes i sobretot la manera com ho fan, amb rigor històric i un punt d’humor irreverent, aconsegueix atrapar-te i submergir-te en la història fins al punt de voler saber-ne més.

I és que com afirmen els autors, un dels objectius que es van fixar a l’hora d’escriure aquesta novel·la va ser fer-ho amb la intenció que el lector a banda de passar-ho bé llegint-la aprengués coses d’una època que és un autèntic tresor, d’un passat lluminós que va molt més enllà del que sembla ser l’únic capítol que recorda una gran part dels catalans, com és la caiguda de Barcelona de 1714, és molt important situar aquesta derrota en el seu context polític, social i econòmic, ja que fent-ho aquesta mateixa derrota es veurà d’una manera molt diferent.
I és que com van explicar-nos el David i el Jaume, de personatges com Ermegol Amill i Marianna de Copons (ho confesso, espero algun dia trobar-la com a protagonista d’un nou títol), la nostra història n’és ben plena, només calen historiadors que s’hi submergeixin i ens la mostrin tal com ho han fet ells amb aquest llibre, combinant el punt just de realitat amb ficció tot creant novel·les apassionants tan recomanables com “Lliures o morts”.
Des d'aquí vull agrair a aquest fantàstic tàndem d'escriptors les facilitats que m'han ofert en tot moment, la seva humanitat i complicitat prestant-se a ser entrevistats, a presentar el llibre per als usuaris de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar i fins i tot a posar per la foto (heu vist que ben acompanyada estic!). Amb el seu permís, acabaré aquesta crònica recordant una frase que l’Ermengol li diu a la Marianna, que em va sembla d’allò més inspirada  i lúcida, és la següent: “El pitjor és tenir por de la por”.

Aquí podeu escoltar l'entrevista que els hi vaig fer al programa Històries de Vilassar Ràdio el passat mes d'octubre.

Sílvia Cantos



dimecres, 7 de novembre del 2012

Ressenya La tomba misteriosa


Títol: La tomba misteriosa
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: Josep Rodés
Edició: Bambú, 2012

Pàgines: 64
ISBN: 9788483431955
Edat: de 7 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥


En Rossend és de vacances a Egipte amb el seu pare, un arqueòleg. Al campament, es fa amic de l’Aliya , la filla del capataç del seu pare. Un dia, els pares no tornen al campament. Es deu haver venjat la mòmia? Si els volen trobar amb vida hauran de resoldre uns quants enigmes. El temps corre en contra seva... Vols ajudar-los?

Celebro la publicació d’un nou títol de la col·lecció “Enigmes” d’aquesta editorial i us en donaré les raons: Perquè narra una història entretinguda d’aventures sorgida de la mà de Jordi Sierra i Fabra recentment guardonat amb el “Cervantes Chico”, que premia el conjunt de tota la seva obra així com el compromís cultural de les Fundacions Jordi Sierra i Fabra a España i Colombia, perquè utilitza un vocabulari planer i alhora sense infantilismes, perquè implica al lector en la història mitjançant el plantejament de diversos enigmes, perquè les il·lustracions de Josep Rodés estan molt ben ambientades amb personatges força expressius i finalment perquè inclou un petit joc on el lector haurà de desxifrar un jeroglífic.

Per tot plegat, estic convençuda que aquest llibre és una molt bona proposta per els lectors de 7 a 10 anys, especialment per als més mandrosos, ja que la quantitat de text és bastant reduïda i a més ofereix diversos parèntesi en els quals han de rumiar la resolució dels enigmes que es van plantejant, aquí us en deixo un per anar obrint boca.

“Quantes gotes d’aigua caben en una gerra buida?”

Sílvia Cantos

dilluns, 5 de novembre del 2012

Ressenya Compte amb el llop!


Títol: Compte amb el llop!
Autor: Steve Cox
Il·lustrador: Steve Cox
Traducció: Pau Joan Hernández
Edició: Macmillan, 2012
Pàgines: 24
ISBN: 9788415430209
Edat: de 3 a 6 anys
Nota: ♥♥♥♥



Sóc totalment sincera quan us dic que trobo d’allò més interessant aquesta proposta, Compte amb el llop! És un llibre joc que estimula el desenvolupament sensorial i la imaginació dels infants, el joc d’introduir la mà dins de les petites butxaques sense saber què hi trobaran esdevé una potent fórmula d’atracció per als petits lectors que no poden resistir-se a la curiositat de saber què és allò que ens amaga i que potser mossega. A més no oblida la funció final del llibre que tot sovint és oblidada en aquest tipus de formats i que no és cap altra que explicar-nos una història, Steve Cox ho fa, a més ha vestit les pàgines d’aquesta història amb una col·lecció d’il·lustracions  senzilles i molt visuals, elaborades amb colors càlids que sabran guanyar-se el públic al qual va dirigit.

“El Porquet Valent sospita que el llop ha entrat a la granja així que l’ha de trobar
perquè els seus amics estan en perill! T’atreveixes a ajudar el porquet? “

Amb aquest repte l’editorial Macmillan ens proposa descobrir aquest llibre, un títol que convida als més petits de casa a jugar a endevinar què són cadascuna de les textures que ens suggereixen com a parts del temut llop, des de l’agradable i suau tacte de la llana d’un xaiet, a la pell enganxifosa i llefiscosa d’una granota i així, una darrera de l’altra s’aniran descartant possibles amagatalls, ara bé un cop comprovat que el llop no s’amaga al paller, ni a la cort, ni al galliner, ni a la bassa estareu prou tranquils per anar-vos-en a jugar al bosc? Si és així només puc dir-vos que tingueu... Compte amb el llop!

Sílvia Cantos

divendres, 2 de novembre del 2012

Ressenya Magdalenes amb problemes


Títol: Magdalenes amb problemes
Autor: Anna Bergua
Il·lustrador: Carme Sala Villaplana
Edició: Proteus, 2012
Pàg: 96
ISBN: 9788415549383
Edat: 7 a 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥



Magdalenes amb problemes narra la història d’en Pau, un nen de gairebé onze anys, alt i introvertit, al qual li agrada jugar a bàsquet i cuinar amb la seva mare els diumenges. Entre els dos fan una magdalenes boníssimes ... que no tenen cap problema; en realitat és  en Pau qui el té. Fa poc s'ha canviat d'escola i tres nens més grans l'assetgen. Les seves burles i males passades s'han convertit en el principal malson d’en Pau. La situació el desborda; deixa de dormir, perd la gana, es desconcentra a estudi i es tanca a la seva habitació i en ell mateix per no empitjorar les coses ... o això creu ell. A poc a poc, descobrirà que una de les claus per desfer-se del problema és obrir-se a aquells que l’estimen, a més de posar-se en valor i afegir una dosi de valentia a la seva actitud

L'amistat amb l’Edu, l'anterior "víctima" dels assetjadors, les atencions de la seva àvia i l'amor i l'exemple de la seva família, especialment de la seva mare, per la qual se sent "protegit, estimat i respectat", faran que en Pau s'adoni que "quan tot és fosc n’hi ha prou dencendre el llum". Malgrat la seva edat, el protagonista de la història es veu obligat a reflexionar sobre temes tan importants com la pròpia por ("el pitjor enemic"), l'autoestima, el respecte pels altres o l'amistat, la qual cosa, finalment, no només l'ajuda a fer front els seus assetjadors i li dóna força per no deixar que l’anul·lin, sinó que, a més a més, l’ajuda a ser millor persona. A través de les reflexions d’en Pau, Magdalenes amb problemes combina el to positiu amb què les autores aborden l'assumpte, amb els aspectes més crus del bullying, com ara el perfil dels assetjadors, la seva forma d'actuar o com se sent la víctima.

L'assetjament escolar o bullying, tot i ser un tema cada vegada més recorrent en la literatura infantil i juvenil, encara ara és un tema molt desconegut, i aquesta mateixa manca d’informació és una font d’aliment per als agressors que fixen en el seu punt de mira aquells infants o joves més tímids, introvertits, molt alts o baixos, escanyolits o més grassonets, aconseguint martiritzar-los i convertir en el seu dia a dia en un autèntic infern.

De la mateixa manera com en Pau i la seva mare cuinen unes delicioses magdalenes, Ana Bergua i Carme Sala, tàndem que repeteix després de la bona acollida del seu anterior treball ‘L’àvia necessita petonets’ (Proteus, 2010), han elaborat un llibre exquisit que obra una nova col·lecció Helena 7.14 de l’editorial Proteus i que s’estrena de forma immillorable amb aquest llibre il·lustrat, treballat amb la mateixa sensibilitat i aconseguint una història commovedora, tan crua en el seu plantejament com a positiva en la seva resolució, ideal per compartir en família i a l'escola i que no deixarà indiferent a ningú.

Sense cap mena de dubtes, aquest és un d’aquells llibres que els joves lectors han de llegir sí o sí, per el tema que tracta, però sobretot per la manera com es tracta. 

Confiant que aquesta ressenya us faci venir ganes de llegir-lo aquí us en deixo les primeres pàgines.

Sílvia Cantos

dijous, 1 de novembre del 2012

Ressenya Cierra los ojos

Títol: Cierra los ojos y mírame
Autor: Ana Galán y Manuel Enríquez
Edició: Destino, 2012
Pàgines: 304
ISBN: 9788408009818
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥



 

La Blanca i en David són els protagonistes d’aquesta novel·la. En capítols alterns protagonitzats i narrats en primera persona per cadascun d’ells, la Blanca ens descobrirà el desconegut món dels gossos pigall i de les persones que es dediquen a preparar-los perquè acompanyin a persones cegues, mentre que en David ens mostrarà el camí de superació d’una persona que perd la vista i ha de fer front a la seva nova vida i començar de zero. Un viatge íntim i sensorial al món de la ceguera i l’ensinistrament de gossos pigall.

La Blanca i en David no s’haurien creuat mai de no ser per en Kits, el gos que la Blanca prepara per ajudar a persones cegues i que, ironies del destí, serà destinat a ajudar a en David en la seva nova vida. Cierra los ojos y mírame pretén obrir-nos els ulls a una realitat poc propera a nosaltres. A través dels seus personatges, coneixerem la vivència real que experimenten persones que han perdut el sentit de la vista i les dificultats que pateixen per l’acceptació de la discapacitat i la lluita per seguir endavant.

He de reconèixer que després de llegir aquesta magnífica novel·la m’he adonat de fins a quin punt desconeixia el món dels gossos pigall, així com les immenses dificultats que es pot trobar el col·lectiu de persones cegues en el seu dia a dia, i em consta, que aquest desconeixement és extensible a bona part de la població. Per això mateix penso, que aquesta és una lectura ideal per els joves, per diverses raons: una, es tracta d’una història molt ben escrita, amb ritme, àgil i de lectura rapidíssima; dues, aquest llibre no només es llegeix, sinó que se sent, els autors han sabut construir una història plena de matisos i amb una forta càrrega
emotiva, que capta l’interès d’adolescents, joves i, us asseguro, també dels adults, un títol que encaixa a la perfecció en l’anomenat Crossover, tres, és una autèntica immersió i descoberta del món de la discapacitat visual capaç d’obrir els ulls a qualsevol, i quatre, l’Ana i en Manuel, als quals vaig tindre el gust de conèixer i entrevistar són dues persones increïbles que han deixat bona part de la seva essència en les pàgines de Cierra los ojos y mírame, per tot plegat us recomano de tot cor que no deixeu de llegir-la i recomanar-la.
 
Aquí us deixo l'audio amb l'entrevista que poder fer als autors aprofitant el seu pas per Barcelona en la promoció de la novel·la.
 
Sílvia Cantos

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Ressenya Contes Macabres

Títol: Contes macabres
Autor: Edgar Allan Poe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Traducció: Julio Cortázar
Edició: Baula, 2011 (català) / Edelvives, 2011 (castellà)
Pàgines: 215
ISBN: 9788447923304
Edat: de 9 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥

Per mi, aquest llibre ha estat la joia d’entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011. Es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L'illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il·lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il·lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó:
els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al·lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal·la en la intel·ligència i regeix amb espantosa lògica.”


El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l'obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l'edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il·lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe. 


Sílvia Cantos