Ressenya Les cicatrius de 1714

Títol: Cicatrius de 1714

Autor: Andreu Martín

Edició: Bromera, 2013

Pàgines: 248

ISBN: 9788490260944

Edat: a partir de 12 anys

Nota:  ♥♥♥♥♥

Premi Ciutat de Badalona

Us recomano aquesta novel·la que narra una apassionant història d’espionatge, ambientada en el marc de fons dels darrers mesos de setge a la Barcelona de 1714, una lectura fascinant!

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», en Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Cicatrius de 1714 és una novel·la magnífica recomanable per una franja molt àmplia de lectors, està catalogada com a juvenil, però us asseguro que els adults la gaudireu igualment. És al mateix temps una novel·la històrica, doncs transcorre durant els darrers mesos de setge abans de la caiguda de Barcelona, i també és una apassionant història d’aventures, amb l’espionatge polític com a eix central. Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Badalona en l’edició 2013 i és un títol que sincerament penso que hauria de ser lectura obligatòria als instituts, doncs ofereix la oportunitat de viatjar 300 anys enrere i viure en primera persona un capítol imprescindible de la nostra història.

«Els van destruir per pur dret de conquesta, perquè els triomfadors sovint es pensen que l’esclau, amb el temps, s’oblidarà de la injustícia de les seves cadenes i acabarà per assumir i defensar les raons de qui l’esclavitza.

Obliden, sens dubte, que tota raó imposada per la força causa ferides profundes, i que les ferides es perpetuen en cicatrius indelebles que mantindran per sempre la memòria de l’ofensa.»

El llibre versa magistralment sobre una de les característiques inherents del caràcter català: el sentiment d’honor com a nació. Quelcom que no es pot estroncar amb imposicions fiscals ni lingüístiques. I és que aquesta és una història emocionant, no només per les aventures i l’acció, que hi són molt presents, el ritme també és d’allò més intens, de fet l’únic problema que m’ha presentat la lectura, és que no hi havia manera de desenganxar-me de les seves pàgines!

Andreu Martín és un dels noms més emblemàtics del panorama literari català, especialment quan parlem de novel·la negra, té una extensa producció bibliogràfica a les seves esquenes per totes les edats, amb sèries conegudes per la majoria com les protagonitzades per els detectius Àngel Esquius, Flanagan o la mossa d’esquadra Wendy. Gaudeix del reconeixement de la crítica especialitzada i té un públic lector molt fidel, ha estat guardonat en múltiples ocasions per diverses obres i el 2011 també va rebre el premi Pepe Carvalho per el conjunt de la mateixa.

Un relat emocionant sobre la llibertat, la confiança i l’honor.

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya 1714

Títol: 1714

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Il·lustrador: Ignasi Blanch

Edició: La Galera, 2013

Pàgines: 40

ISBN: 9788424648251

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

L’àlbum il·lustrat que us presento avui és un clam a la memòria de país, un poema que relata els fets que van desencadenar la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, uns versos carregats de sentiment i emoció envers una terra única, la nostra!

L'11 de setembre és una data assenyalada. Pocs països del món celebren la seva Diada commemorant una derrota. I el nostre n'és un. La defensa de Barcelona el 1714 contra les tropes borbòniques fou cantada i glossada arreu d'Europa, però també fou el preludi d'una nova situació: la dels vençuts. Jordi Sierra recita un poema patriòtic recordant aquella guerra i fent memòria del que som.

«Bon cop de falç, defensors de la terra!

Un altre cop de faç és tot el que vull!

Que vam lluitar en una guerra

per no rendir el nostre orgull!»

Aquest àlbum és un excel·lent regal per aquell que vulgui mantenir viva la flama d’aquesta Diada per diverses raons. És un poema amb molt de sentiment que emociona a tot aquell que senti la terra catalana com a pàtria; és una breu però acurada cronologia de la Guerra de Successió; està il·lustrat per eI fantàstic Ignasi Blanch, amb el seu estil personal i inconfusible, atorgant una gran bellesa estètica a la obra.

Per estimar la teva terra has de conèixer la seva història, la Galera ens ho posa molt fàcil amb aquest títol, no dubteu a aconseguir-ne un exemplar i compartir-lo amb els més petits de casa i entre tots, fem país!

Aquest Bloc s'enllaça amb el d’en Joan Puig i Massuet dins la cadena Blog-via cap a la independència.

Sílvia Cantos

Crònica de la presentació de “Lliures o morts”

El passat dimarts dia 30 d’octubre els autors David de Montserrat i Jaume Clotet van acostar-se a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar oferint la possibilitat a tots aquells que s’hi van acostar, de comentar amb ells la seva novel·la “Lliures o morts” i d'emportar-se-la dedicada per tots dos.

En primer lloc vull dir que si molts professors parlessin amb la meitat de passió que parlen els autors de la història del nostre país, un bon nombre de nens i joves creixerien coneixent i estimant d’una manera molt diferent la necessària i imprescindible memòria històrica del seu poble. Per què? Doncs perquè escoltar el David i el Jaume parlant de la guerra de successió, dels protagonistes i les seves gestes i sobretot la manera com ho fan, amb rigor històric i un punt d’humor irreverent, aconsegueix atrapar-te i submergir-te en la història fins al punt de voler saber-ne més.

I és que com afirmen els autors, un dels objectius que es van fixar a l’hora d’escriure aquesta novel·la va ser fer-ho amb la intenció que el lector a banda de passar-ho bé llegint-la aprengués coses d’una època que és un autèntic tresor, d’un passat lluminós que va molt més enllà del que sembla ser l’únic capítol que recorda una gran part dels catalans, com és la caiguda de Barcelona de 1714, és molt important situar aquesta derrota en el seu context polític, social i econòmic, ja que fent-ho aquesta mateixa derrota es veurà d’una manera molt diferent.

I és que com van explicar-nos el David i el Jaume, de personatges com Ermegol Amill i Marianna de Copons (ho confesso, espero algun dia trobar-la com a protagonista d’un nou títol), la nostra història n’és ben plena, només calen historiadors que s’hi submergeixin i ens la mostrin tal com ho han fet ells amb aquest llibre, combinant el punt just de realitat amb ficció tot creant novel·les apassionants tan recomanables com “Lliures o morts”.

Des d'aquí vull agrair a aquest fantàstic tàndem d'escriptors les facilitats que m'han ofert en tot moment, la seva humanitat i complicitat prestant-se a ser entrevistats, a presentar el llibre per als usuaris de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar i fins i tot a posar per la foto (heu vist que ben acompanyada estic!). Amb el seu permís, acabaré aquesta crònica recordant una frase que l’Ermengol li diu a la Marianna, que em va sembla d’allò més inspirada  i lúcida, és la següent: “El pitjor és tenir por de la por”.

Aquí podeu escoltar l'entrevista que els hi vaig fer al programa Històries de Vilassar Ràdio el passat mes d'octubre.

Sílvia Cantos