Avui us recomano una proposta genial per als més
petits, un llibre divertidíssim que mostra com amb senzillesa i enginy pot aconseguir-se
un èxit indiscutible.
Les darreres setmanes per coincidències d’agenda he
encadenat un munt de visites escolars en les quals havia d’explicar contes a
nens i nenes d’edats ben diverses. Quan això passa, necessites disposar d’un
ventall prou ampli d’històries per no acabar avorrint-te (i sobretot, als teus
oients). Tots tenim títols que sabem que funcionen, però és evident que
descobrir-ne un de nou et fa molt feliç. Això mateix és el que m’ha passat amb Els
calçotets de l’ós blanc, en el moment que el vaig tenir a les mans,
vaig saber que funcionaria (molt!) amb els més petits.
És una proposta molt senzilla, un ós ha perdut els
calçotets i amb l’ajuda d’un ratolí (i dels lectors) haurà d’anar descobrint si
els diferents models que van apareixent a les pàgines són els seus, o no. Crec
que, just en aquesta senzillesa és on rau l’èxit del llibre. Les pàgines són
molt netes, il·lustracions molt clares i de colors vius, amb un joc d’encunyats
que permeten intentar endevinar qui apareixerà. El punt de partida, pensar que l’ós s’ha oblidat els
calçotets genera la primera riallada de l’audiència i, us prometo, que no serà
la última. També us he de dir, que bona part dels nens amb els qui he jugat amb
aquest llibre (sí, perquè en aquest cas, podem dir, que llegim i juguem). Ara
bé, he de dir, que en alguns casos, hi ha hagut nens que divergien del que
deien els autors i afirmaven rotundament, que el protagonista no era un ós,
sinó una osseta i que el que apareixien al conte no eren calçotets sinó
calcetes, apa doncs, aquí ho deixo... ;-)
Els creadors japonesos Tupera Tupera, un dels fenòmens editorials que ja han publicat a tot el món, són en realitat Tatsuya Kameyama i Atxuko Nakagawa, treballen conjuntament des de 2002. A banda de produir llibres per infants, conreen l’art de les manualitats, tallers, animació i televisió, sempre pensant en un públic infantil. Han guanyat múltiples premis incloent el prestigiós Japan 2012 i el Prix du Livre Jeunesse Marsella per el llibre que avui us recomanem, títol que apareix per primer cop en català.
Avui us proposo un llibre genial per regalar aquestes festes, si
heu de fer un regal i no sabeu quin títol escollir, no busqueu més, amb aquesta
proposta encertareu segur!
Les històries estan compostes de paraules i aquestes de lletres, però
no us heu preguntat mai si les lletres, tenen històries pròpies?? Oliver
Jeffers ho ha fet i l’editorial Andana ens ho acosta amb aquest sensacional
llibre que avui us recomanem molt especialment.
Això era un alfabet és un recull
de microcontes, un per cada lletra de l’alfabet, a través dels quals l’autor
ens explica històries divertides i esbojarrades que sorprenen. La proposta té
molts punts forts, el seu autor n’és el primer, amb un estil únic i
inconfusible que agrada per la seva aparent senzillesa en la qual, no us deixeu
enganyar, res no és casual, tot té un perquè i està estudiat al més mínim
detall.
M’encanta el joc que fa l’autor barrejant les històries, en
ocasions trobareu personatges o elements d’altres contes que reapareixen,
oferint un joc de lectura que és, localitzar aquestes visites fet que us asseguro, pot traduir-se com a llargues i
plaents estones compartint històries i jocs. Per als fans de Jeffers (com una
servidora) hi ha un plus afegit en aquest sentit, podem reconèixer alguns
personatges d’altres contes de l’autor en les pàgines d’aquest llibre
imprescindible.
Oliver
Jeffers (Austràlia, 1977) és una de les
figures actuals més rellevants de la literatura infantil actual, cadascun dels
seus llibres esdevé un èxit. Artista polifacètic, en la seva vessant literària
té en el seu haver un bon nombre de títols publicats, alguns dels quals han
rebut importants premis i han estat traduïts a més de 30 llengües. Del títol Lost and found se’n va fer un curtmetratge d’animació premiat
amb més de seixanta guardons. D’El cor i
la botella en podeu trobar també una versió App molt interessant. Va
codirigir junt amb Mac Premo el vídeo Ordinary Love de U2, per
el qual va guanyar un Emmy a Nova York l’any 2010. Darrerament està
desenvolupant la seva faceta com a pintor mostrant un treball magnífic que ja s’ha
exposat a la
National Portrait Gallery de Londres, el Museu de Brooklyn, Lazarides Gallery i
Gestalten Espai, Berlín. Finalment us convido a descobrir el seu particular món
en una pàgina web
sensacional plena d’activitats i jocs per descobrir la obra del qui ja és tot
un crack!
Avui us parlaré d’un àlbum il·lustrat dolç i tendre,
que parla d’un sentiment que sovint no pensem pot patir un infant: la soledat.
En Noè i el seu pare viuen en una casa a la vora
del mar. El pare és pescador i per això Noè, durant el dia, només té la
companyia dels seus sis gats. Un matí, desprès d'una tempesta, en Noè
troba una petita balena encallada a la platja, i decideix emportar-se-la a casa
per tenir cura d'ella. En Noè vol mantenir-ho en secret, però no sap quan de
temps podrà amagar al seu pare la seva nova mascota.
La història ens presenta una parella formada per
pare i fill que viuen sols. L’autor amb gran delicadesa ens mostra la soledat
que sent l’infant, cada cop que el seu pare ha de marxar a treballar. Les
il·lustracions treballades amb una paleta de tons molt suaus ajuden a
transmetre la sensació de buit que el petit Noè sent, el paratge desangelat d'una platja buida, el cel enteranyinat o la imatge del nen parlant amb la balena entendreix el lector, aconseguint despertar la seva complicitat. No apareixen més familiars ni amics, per això quan el
nen topa amb la petita balena, s’aferra a ella per desancorar-se d’aquella buidor que sent, abocant-se a tenir cura de l'animal. Quan el pare ho descobreix tot plegat s'adona de com se sent el seu fill i canvia la seva manera de fer compartint temps i alegries amb el nen.
I és que massa sovint, oblidem que els nens són persones i senten i pateixen de la mateixa manera com ho fem els adults. Massa vegades es resta importància a uns problemes que per ells són una gran càrrega. Posem-nos a la seva pell, tots hem estat nens i no hauria de resultar-nos difícil recordar com ens sentíem, de no ser així... amics meus tenim un problema!
Aquest és el primer llibre escrit i il·lustrat
per un nou talent dels àlbums il·lustrats: Benji Davies, tot i que ja ha
intervingut en altres llibres infantils prèviament podria dir-se que aquest és
el debut en solitari d’un jove anglès en el món de la literatura infantil, i ho
fa amb una preciosa proposta escrita i dibuixada per ell mateix, que ja ha
rebut el reconeixement del públic, de la crítica i el premi InauguralOscar's First Book de 2014,
sens dubte, caldrà seguir-lo de ben a prop!
Els creadors japonesos Tupera Tupera, un dels fenòmens editorials que ja han publicat a tot el món, són en realitat Tatsuya Kameyama i Atxuko Nakagawa, treballen conjuntament des de 2002. A banda de produir llibres per infants, conreen l’art de les manualitats, tallers, animació i televisió, sempre pensant en un públic infantil. Han guanyat múltiples premis incloent el prestigiós Japan 2012 i el Prix du Livre Jeunesse Marsella per el llibre que avui us recomanem, títol que apareix per primer cop en català.
