dimarts, 7 de gener del 2020

Qui és Ella?


Ella
Autor: Damià del Clot
Edició: Llibres del Delicte, 2019
Pàgines: 240
ISBN: 9788412062526
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 17,50€

El temps ho és tot.
O, segons com, el temps no és res.
El temps gairebé no importa i, a la vegada, és vital. 


Avui us recomano una novel·la trepidant que arrenca amb una rocambolesca triple confessió i, en la qual conflueixen préstecs i hipoteques indecents, mobbing immobiliari i una particular visió de la justícia política.

Ella és una novel·la que atrapa, ho fa de bon principi amb tres confessions simultànies d’un mateix crim, a diferents comissaries de la ciutat, de mans de tres individus, aparentment, desconnectats els uns dels altres. La narració d’aquesta estranya tríada de confessions sorprèn, diverteix i intriga a parts iguals.

Amb una estructura de capítols molt curts, la lectura d’aquesta novel·la adopta una lectura molt àgil i, a mesura que avança, trepidant. A més, les diferents veus que ens narren la història donen una perspectiva coral de la trama, m’agrada molt que cadascuna de les veus narradores té personalitat pròpia. El lector relaciona immediatament la manera de parlar amb el personatge: na Maria, la Cabra o en Jack. 

Ella fa girar la seva trama central entorn als criminals préstecs i hipoteques que acaben esdevenint una teranyina per a tantes famílies de la nostra societat i, el mobbing immobiliari i els subasterus, com diu na Maria, tan ben retratats que repelen al lector de sobremanera. Assistim a una interessant màster class, el Damià advocat ens regala una interessant teoria política en la veu de la Simona que alhora destapa un passat terrible de maltractaments i vexacions que ens posa els pèls de punta.

Cal destacar la tasca realitzada en la construcció dels personatges, no només amb el trio protagonista, tots ells estan superbament definits, però per damunt de tot em trec el barret davant la brillant manera d’introduir-la a Ella, quina manera de crear atenció sobre aquest personatge. És un misteri, un enigma que el lector malda per descobrir i hauran de passar més de cent cinquanta pàgines abans no esbrini qui és.

Com sol ser habitual en la ficció de del Clot no hi manquen les referències musicals, amb un estil molt marcat, apareixen referenciades múltiples peces que van del rock al punk i atorguen a la lectura una poderosa banda sonora. Tampoc no hi manca una picada d’ullet al festival Vilassar de Noir i les seves singulars tasses i, afegiria també, un subtil homenatge a La casa de papel.

Damià del Clot i Trias (Vilassar de Mar, 1973) és advocat i escriptor. Ha estat guardonat amb el Premi Vila Ametlla de Mar 2009 per ‘Notes d’un viatge a l’infern‘ (2009) i amb el Premi Fiter i Rossell per ‘Absolut Taronja‘ (2010) . Va ser finalista del Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès amb ‘L’espai nacionalista a Catalunya‘ (1999-2006): ‘crònica d’un enfrontament‘ (2007). També es autor del llibre de temàtica jurídica ‘La delegació de funcions del president de la generalitat‘. ‘La figura del conseller primer‘ (2007) i dels assajos ‘Catalunya sentenciada‘ (2013), ‘Decidir, un exercici de legitimitat democràtica‘ (2014) i ‘El Tribunal Constitucional contra Catalunya’ (2015). ‘Una novel·la Pulp’ (2015) i ‘Generació Gintònic’ (2016) van representar el seu retorn a la ficció. 

Sílvia Cantos

divendres, 27 de desembre del 2019

Les inexplicables raons d'un cor enamorat


La memòria de l’aigua
Autor: Montse Barderi
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 384
ISBN: 9788466425605
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Prudenci Bertrana 2019


No és que se li hagués escapat l'ànima, sinó que la sentia ben endins, però de pedra, de marbre blanc amb vetes negres.

Avui us recomano una novel·la corprenedora, emotiva, excel·lent! Una d’aquelles poques històries que et deixen amb un immillorable regust de bona literatura, aconseguint fins i tot, que les sentis sota la pell.

La memòria de l’aigua és un relat exquisit, una història de dones que estimen sense filtres, amb l'ànima descoberta i desig animal. Un amor tan descarat que pot esdevenir tòxic. Dones fortes i valentes, com la Rosalia, que és capaç d'acceptar tot el menysteniment i les burles del món, a fi de salvaguardar l'honor. Ella i la Clemència són supervivents per naturalesa. També la Núria, que dues generacions després, haurà de saltar, noves barreres, afortunadament la descoberta de Lorca, li permetrà adonar-se de la bellesa d'estimar sense estigmes. 

Montse Barderi ha construït la novel·la a través d’un excel·lent joc de veus narradores que ens van desgranant la història i que, a més, interactuen entre elles, interpel·lant-se sobre qui ha d'explicar cada cosa, amb una naturalitat tan ben aconseguida que dota a les protagonistes d’una corporeïtat sorprenent i les acosta al lector amb una versemblança sensacional. 

El maltractament envers les dones, tant físic com emocional enfronta al lector a la dura realitat amb la qual han hagut de conviure massa generacions de dones al llarg de la història i encara avui dia, no només a les cases, sinó també a l’escola o a les fàbriques. Passatges que ens rebel·len davant la flagrant injustícia. Però també hi ha la llum diàfana de l’amor, doncs La memòria de l’aigua és també una novel·la sobre l’amor, sobre les múltiples formes d’estimar: amb un amor lliure, generós i sincer algunes vegades i, amb un amor captiu i traïdor, fins i tot tòxic, en d’altres.

La literatura i la maternitat són també dos puntals importants de la trama, enamorant amb la seva prosa carregada de poètica, aquell que es trobi deambulant dins d’aquestes pàgines, de tot cor us recomano que no us negueu la oportunitat de captivar-vos amb una lectura digna de ser reconeguda amb el Premi Prudenci Bertrana i amb tots els que vulguin donar-li. Feu-vos un regal, llegiu-la!

Montse Barderi és escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere, és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d’anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar. Col·labora mensualment a la secció Tribuna d’El Punt Avui. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes.

Sílvia Cantos

dijous, 19 de desembre del 2019

Atrapats en la mentida




Els impostors
Autor: Pilar Romera
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 336
ISBN: 9788466425513
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,50€

L'absència quan algú és present és el càstig més terrible. I el més injust.

Avui us recomano una novel·la magnífica, un retrat exquisit de la impostura, amb tres protagonistes que són grans perdedors: en la guerra, en l’amor i en la vida.

He de reconèixer que m’ha fascinat la grandesa narrativa d’aquesta novel·la. L’autora aconsegueix, amb aparent facilitat, captivar al lector amb la història de Dora, Miquel i Bonaventura. Un relat on la mentida és el motor d’uns i altres, des de mitges veritats fins a enganys monumentals.

Barcelona, abans i després de la guerra, és l’escenari principal on es desenvolupa la novel·la. La ciutat pren una rellevància digna, gairebé, de considerar-la un personatge més, doncs Pilar Romera excel·leix en la seva habilitat a l’hora de descriure els espais. Els mercats i la vida que s’hi cou, inspiració cultural, en ocasions, inconscient. La comissaria de Via Laietana, un indret, gairebé maleït, un nom que només de ser pronunciat feia estremir. La Criolla l’explosió de la rauxa i el transformisme, un retrat de la Barcelona més canalla. I fora de la ciutat, dos-cents quilòmetres al nord, un lloc per oblidar: Argelers, un infern gelat per el qual va passar massa gent, persones que es van veure deshumanitzades, però tot i així, van mantenir l’esperança, en un moment de la lectura, la Pilar dibuixa una imatge amb una munió de punys alçats que genera un desassossec del lector, excel·lent, sublim.

I si parlem del gran treball fet amb els espais, és de justícia destacar, també, la creació dels personatges. Dora, Miquel i Bonaventura traspassen el paper, però també el comissari Fuentes o Paco són caràcters magníficament arrodonits, que arrosseguen secrets, mentides, temors i rancúnies. Que estimen i odien. A través d’ells, veiem les voltes, i salts mortals, a les que, en ocasions, ens exposen la vida i l’atzar capritxós posant-nos a prova. Inevitablement, un cop finalitzada la lectura d’Els impostors em vaig trobar preguntant-me a mi mateixa, i jo, què seria capaç de fer a fi de tirar endavant? Fins on estaria disposada a arribar?

©Ivan Giménez
Pilar Romera (Riba-roja d'Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de les novel·les L'esperit de vidre (1993, X Premi Riber d'Ebre de narrativa), Dins la boira (Columna-Tresmall, 1997) i Li deien Lola (Columna, 2016). Ha participat en els llibres col·lectius L'Ebre, un riu literari (URV, 2017), i Assassins de l'Ebre (Llibres del Delicte, 2019). L'any 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d'Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l'Ajuntament de Barcelona i la Unesco.

Sílvia Cantos

Llegeix-ne un tastet aquí mateix!