Ella
Autor: Damià
del Clot
Edició:
Llibres del Delicte, 2019
Pàgines: 240
ISBN:
9788412062526
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP:
17,50€
El temps ho és tot.
O, segons com, el temps no és res.
El temps gairebé no importa i, a la vegada, és vital.
Avui us recomano una
novel·la trepidant que arrenca amb una rocambolesca
triple confessió i, en la qual conflueixen préstecs i hipoteques indecents, mobbing immobiliari i una particular
visió de la justícia política.
Ella és una novel·la que atrapa, ho fa de bon principi amb tres confessions
simultànies d’un mateix crim, a diferents comissaries de la ciutat, de mans de
tres individus, aparentment, desconnectats els uns dels altres. La narració d’aquesta
estranya tríada de confessions sorprèn, diverteix i intriga a parts iguals.
Amb una estructura de
capítols molt curts, la lectura d’aquesta novel·la adopta una lectura molt àgil
i, a mesura que avança, trepidant. A més, les diferents veus que ens narren la
història donen una perspectiva coral de la trama, m’agrada molt que cadascuna
de les veus narradores té personalitat pròpia. El lector relaciona
immediatament la manera de parlar amb el personatge: na Maria, la Cabra o en
Jack.
Ella fa girar la seva trama central entorn als criminals préstecs i hipoteques
que acaben esdevenint una teranyina per a tantes famílies de la nostra societat
i, el mobbing immobiliari i els subasterus,
com diu na Maria, tan ben retratats que repelen al lector de sobremanera. Assistim
a una interessant màster class, el
Damià advocat ens regala una interessant teoria política en la veu de la Simona
que alhora destapa un passat terrible de maltractaments i vexacions que ens
posa els pèls de punta.
Cal destacar la tasca
realitzada en la construcció dels personatges, no només amb el trio
protagonista, tots ells estan superbament definits, però per damunt de tot em
trec el barret davant la brillant manera d’introduir-la a Ella, quina manera de
crear atenció sobre aquest personatge. És un misteri, un enigma que el lector
malda per descobrir i hauran de passar més de cent cinquanta pàgines abans no
esbrini qui és.
Com sol ser habitual en la ficció
de del Clot no hi manquen les referències musicals, amb un estil molt marcat,
apareixen referenciades múltiples peces que van del rock al punk i atorguen a
la lectura una poderosa banda sonora. Tampoc no hi manca una picada d’ullet al festival Vilassar de Noir i
les seves singulars tasses i, afegiria també, un subtil homenatge a La casa de papel.
Damià del Clot i Trias (Vilassar de Mar, 1973) és advocat i escriptor. Ha estat guardonat amb el
Premi Vila Ametlla de Mar 2009 per ‘Notes d’un viatge a l’infern‘ (2009) i amb
el Premi Fiter i Rossell per ‘Absolut Taronja‘ (2010) . Va ser finalista del
Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès amb ‘L’espai nacionalista a Catalunya‘
(1999-2006): ‘crònica d’un enfrontament‘ (2007). També es autor del llibre de
temàtica jurídica ‘La delegació de funcions del president de la generalitat‘.
‘La figura del conseller primer‘ (2007) i dels assajos ‘Catalunya sentenciada‘
(2013), ‘Decidir, un exercici de legitimitat democràtica‘ (2014) i ‘El Tribunal
Constitucional contra Catalunya’ (2015). ‘Una novel·la Pulp’ (2015) i ‘Generació
Gintònic’ (2016) van representar el seu retorn a la ficció.
Sílvia Cantos
