Una lectura per gaudir

Els amants de la rambla del Celler

Autor: Víctor Alexandre

Edició: Meteora, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788494698224

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Ara són menuts i aflaquits, i observats amb els ulls vanitosos de la primavera, es diria que mai no han estat joves, que sempre  han estat vells. Però no és cert. 

Avui us recomano una novel·la excel·lent, un exquisit retrat de vida que fa gaudir a cada pàgina, d’aquelles que no pots parar de llegir i alhora tems que arribi el final. 

Llegint Els amants de la rambla del Celler m’ha passat el que feia temps que no sentia amb una novel·la, aquell sentiment impetuós que et porta a esgarrapar cinc minuts més a qualsevol situació, per lliurar-te a la seva lectura. És, sense cap mena de dubte, una novel·la deliciosa, que recomanaré amb gran èmfasi per el seu magnífic desenvolupament, en la que s’ha de reconèixer el mèrit de l’autor i, també dels editors, que és impecable i han convertit una història meravellosa en un llibre imprescindible.

L’habitual i entranyable passejada d’una parella nonagenària, en Joan la Marieta, són l’excusa amb la que l’autor desgrana diverses vides. En un relat frepant, intens, emocionant farcit de matisos i escrit amb una prosa impecable, viatjarem en el temps a Barcelona i també al París més bohemi, en una desfilada d’artistes que junt amb la passió per el cinema i el teatre, d’uns i altres, converteixen la cultura, en sí mateixa, gairebé en un personatge més de la trama en unes pàgines que tenen banda sonora pròpia, Les fulles mortes, decidiu vosaltres mateixos si preferiu la versió de Juliette Gréco o la d’Yves Montand.

Diverses subtrames subtilment creuades atorguen a la novel·la una complexitat que converteix Els amants de la rambla del Celler, en una novel·la imprescindible, un regal per a qualsevol lletraferit. La guerra, el tractament de la vellesa, mobbing immobiliari, abusos sexuals a menors, l’amor i les relacions. El passat, que tots arrosseguem i, les connexions que tot sovint se’ns escapen per viure d’una manera aïllada. De cap a fi, una gran novel·la.

Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), és escriptor i periodista i treballa en diversos camps literaris: assaig, teatre, conte i novel·la. Ha rebut els premis Recull (1996), Lluís Companys (2005), Francesc Ferrer i Gironès (2006), Mercè Rodoreda (2008), Joan Coromines (2014) i Fundació Catalunya Estat (2015). Col·labora regularment en diferents mitjans de comunicació nacionals, com ara El Món i Racó Català, i en els mitjans locals Cugat.cat i Tot Sant Cugat. Els amants de la rambla del Celler marca el seu retorn a la novel·la després de sis anys d'absència.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos

L'herència d'uns ulls blaus

Títol: Diamant blau

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 446

ISBN: 9788466420037

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20€

És allò que hem viscut el que fa de nosaltres les persones que som.

Som una resposta a les agressions de la vida.

Una au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el cor: la Teresa Pujolà.

Per a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que vam perdre» Del que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges en les seves vivències.

Diamant blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors, secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen, ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de despullar la pròpia intimitat.

«El món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la foscor.»

Cal destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda al llarg del temps.

Care Santos (Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011) era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida (Edebé, 2015).

Un viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!

Aquí pots llegir el primer capítol!

Sílvia Cantos