Uns elements força perillosos

Els crims de la taula periòdica

Autor: Jordi de Manuel i Xavier Durán

Edició: Santillana – Grup Promotor, 2019

Pàgines: 232

ISBN: 9788416661923

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 14 anys

PVP: 10,75€

- El que els humans tenim aquí dins és molt complicat, noies –assegura en Nico posant-se un dit al front-. Perdre la xaveta i convertir-se en un monstre és més fàcil del que sembla –el noi es posa un dit a la templa i el fa girar.

- Potser sí, però fins al punt de tornar-te un assassí?

Avui us proposo una novel·la negra per a joves de totes les edats, la història d’un grup d’amics, un sensesostre, una periodista que no renuncia a la veritat i molta química!

El tàndem format per en Xavier i en Jordi, ha donat un fruit altament satisfactori, una novel·la molt interessant, perfecta per a lectors mandrosos, ja que té ritme, una història que atrapa i uns personatges tan reals que, fàcilment s’identificaran amb algun d’ells i s’enganxaran a llegir-la. No es conformen amb això i, anant més enllà introdueixen la química, un element que dona un joc sensacional gràcies als coneixements del Xavier, a través de les classes del professor València, ja les hauria volgut tenir jo! Penso que he après i recordat molt més de la taula periòdica i els seus elements, amb aquesta lectura que amb bona part de les classes que vaig rebre quan estudiava.

El fet que ambdós autors s’hagin dedicat a la docència, els ha permès escriure, amb coneixement de causa, a propòsit de l’ensenyament, en aquestes pàgines s’hi retraten diverses cares de l'ensenyament a secundària, trobem professors molt motivats i amb vocació que aconsegueixen enganxar als alumnes amb la seva passió i, d'altres que sembla que són al lloc equivocat i l’únic que encomanen és avorriment i son.

La trama gira al voltant de l’assassinat del Paco, un sensesostre que es relacionava amb un quartet de joves, a un parc proper a l’institut on ells estudien. El Paco era un bon jan i, la Jana, en Malik, la Cora i en Nil no entenen que algú hagi volgut fer-li mal, així que, empesos per la curiositat d’una periodista que segueix el cas de ben a prop, decideixen investigar per la seva banda. La investigació oficial del cas, va a càrrec d’una parella d'agents que resultaran vells coneguts, per als lectors habituals del Jordi. Una de les principals inquietuds dels joves és què passarà amb el gos del Paco, en Conan, afortunadament la Reme, una dona gran però encara ferma que no s'arruga davant els brètols i, sempre estava pendent de donar un cop de mà a en Paco i altres indigents, es fa càrrec de l’animal. 

A mesura que avança el relat, apareixen nous assassinats i una sèrie de pistes que suggereixen un complex i fascinant trencaclosques. Com a bona novel·la, juga amb altres trames que donen veu al racisme que pateixen molts immigrants o el tràfic de drogues, terroríficament present, a dia d’avui. No eludeixen tampoc la reflexió, el tracte de segona o tercera categoria com a persona que es dona, sovint, als sensesostres o el fràgil equilibri de l’ésser humà, que pot abocar-lo a convertir-se en un monstre amb astorant facilitat.

© Quim Puig

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en Biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. És creador de la saga de novel·les i narracions de l’inspector Marc Sergiot. Tres somnis blaus (premi Valldaura), Cels taronges (premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (premi Pere Calders), L’olor de la pluja, El raptor de gnoms, Mans lliures (Premi Ictineu 2010), La mort del corredor de fons, Mans negres,  Foc verd, Món fosc i La barrera. A Els crims de la taula periòdica recupera la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, mossos d’esquadra que ja havien aparegut en altres novel·les.

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 13 de enero de 1959) és periodista, escriptor, professor i químic. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ​ha estat professor a l’escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, però des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme i a l’assaig científic. Ha publica diversos llibres de narrativa i divulgació científica. Des de 1999 es l’editor del programa de TV3 El Medi Ambient. Ha guanyat els premis Joan Fuster d’assaig, el Josep Vallverdú, el Joaquim Xirau, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València i el de narrativa Marià Vayreda.

Sílvia Cantos

Secrets entre amics

Pluja d’estels

Autor: Laia Aguilar Sariol

Edició: Destino, 2020

Pàgines: 288

ISBN: 9788497102940

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Josep Pla 2020

Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

Desfent el camí

Els camins de la Rut

Autor: Lluís-Anton Baulenas

Edició: Proa, 2019

Pàgines: 400

ISBN: 9788475887784

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,50€

Amb ell havia experimentat per primer cop la por d'estar bé.

Millor trencar.

Avui us recomano una novel·la intensa i salvatge com la seva protagonista, una dona independent, feminista i sobretot, lliure com el vent.

La Rut, és un esperit lliure, una dona que decideix ser mare soltera, però no només això, decideix ser una mare soltera que condueix una grua, peculiar, si més no. M’encanta el tarannà indòmit de la protagonista, de qui coneixerem el periple vital, de la mà de la seva filla, la Rutona, que l’adora. Aquest sentiment, que, generalment, de forma espontània, senten els fills per les seves mares. La noia vol restaurar i fer anar la grua tal com ho havia fet la Rut, ja que fent-ho, s'hi sent més a prop, potser resseguir les seves passes és la seva manera de fer el dol per la pèrdua sobtada i inesperada de la mare, morta als quaranta-quatre anys.

M’agrada molt la construcció de la història que alterna les veus de mare i filla, en un relat d’una certa introspecció de la Rutona que sent la necessitat de conèixer més la Rut. Aquest esperit ingovernable que va creuar el seu camí amb persones tan fascinants, com ho era ella mateixa, la senyora Cubelles de qui sorprèn la intensitat del sentiment latent envers el marit mort. A través del temps que la Rut coincideix amb ella, Lluís-Anton Baulenas ens regala algunes imatges realment sensacionals, crec que no oblidaré a la senyora Cubelles fumant la pipa del seu marit em sembla sensacional, cito: "Era una imatge voluptuosa, retallada a contrallum, gràcies a la claror de lluna que entrava pel balcó". També trobarem en Gunther i, amb ell, es retrata la crueltat amb la qual eren tractades algunes persones, que s'exhibien als circs com a monstres. Posa els pèls de punta, però són uns passatges magnífics. No puc oblidar un tàndem format per pare i fill que també creuaran les seves passes amb la Rut.

I totes aquestes fotografies de la vida de la mare, es conjuguen amb el present de la filla, la Rutona, que cerca respostes a preguntes no formulades. Reafirmar-se, potser, aquells dubtes que, en ocasions, ets incapaç de formular, però no deixen de voltar el teu pensament. Una novel·la de dues dones decidides a viure a la seva manera, tan independents i feréstegues, en ocasions, fins i tot esquerpes que, inevitablement desperten una tendresa dolça, són volubles, són vives, impecable feina de l’autor. 

Lluís-Anton Baulenas (1958), narrador i antic dramaturg, ha escrit entre d'altres, novel·les com ara Noms a la sorra (1994), El fil de Plata (1998, Premi Carlemany), La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull). Dues obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota i Anita no perd el tren. Ha estat traduït a diverses llengües com ara l'anglès, el francès, el castellà, l'italià, l'holandès i el xinès mandarí, entre d'altres. La seva narrativa busca emmarcar moments clau de la història contemporània del país, sempre des del punt de vista del conflicte de l'individu amb la societat que li ha tocat viure.  

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos