Pluja d’estels
Autor: Laia
Aguilar Sariol
Edició:
Destino, 2020
Pàgines: 288
ISBN:
9788497102940
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP:
19,50€
Premi Josep Pla 2020
Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de
carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la
vida.
Avui us recomano una
novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i
impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics,
íntims?
Llegir Pluja
d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids
il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa
estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a
voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que
atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per
saber què li va passar a la Paula? Per
què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.
A hores d’ara, crec que ja podem
afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig
descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a
joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu
reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la
novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns
personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon
i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava,
em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una
grandíssima habilitat de l’autora.
No menys treball hi ha en l’ambientació,
el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i
salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a
crear el clima de tensió que es respira en l'ambient
en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que
en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics.
M’agrada molt, quan la Laia treu
la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint,
som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels
altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la
pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és
lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre?
Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?
Res no és el que sembla i les persones,
rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O,
potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona
amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que
ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats
i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits,
navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant
Springsteen, Prince i David Bowie.
Laia Aguilar (Barcelona, 1976)
Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola
d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el
món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà,
Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de
família busca (Alrevés,
2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra
guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang.
El secret del pare (Columna, 2019).
Sílvia Cantos
