I quan creus estar convençut del que passarà...

No n’estiguis tan segur

Autor: Llort

Edició: Alrevés, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788416328802

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 17€

Avui us recomano una lectura negra, molt negra, una proposta que sorprèn i enganxa.

Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona. Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

Aquesta és probablement la novel·la d’en Llort que més s’acosta als estàndards del gènere, això sí, sempre amb la marca personal del autor que converteix No n’estiguis tan segur en molt més que un títol, és un repte que llança al lector, doncs sense cap mena de contemplació, es carrega tot allò que dones per fet mentre avances en la lectura, desmuntant una vegada i una altra, les conjectures de qui va desgranant les pàgines d’aquesta novel·la, sorprenent-lo i enganxant-lo a la lectura.

Hi ha procediment policial, hi ha mafiosos autòctons i foranis, crítica social, hi ha morts i assassinats, tampoc hi manca algun punt calent i el sentit de l’humor negre característic d’en Lluís, tot plegat un còctel magnífic, digne de ser llegit (tan de bo, arribi la traducció al castellà i la seva lectura pugui estendre’s com un bassal de sang), no puc negar que m’encanta la seva manera d’escriure tan única i personal però sempre imprevisible, així que només em queda dir una cosa, llegiu-lo!! I ràpid perquè el llibre es presta fàcilment a ser violentament spoilejat! ;-)

Lluís Llort (Barcelona, 1966) signa les novel·les només com a Llort. Periodista reconegut treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió, entre d’altres aquí al bloc hem parlat de Si quan et donen per mort un dia tornes i Herències col·laterals, ambdues molt recomanables!

Sílvia Cantos

La crisi, fertilitzant de la maldat humana

No abandonis quan el rastre és calent

Autor: Francesc Xavier Álvarez Llaberia

Edició: Ara Llibres, 2016

Pàgines: 365

ISBN: 9788416743056

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,90€

La crisi haurà fet molt de mal als bancs, a l'economia mundial i al negoci empresarial. Però això no és res comparat amb els estralls

 que ha ocasionat al darrere de les portes de les cases.

Quan la gana t'escanya, la consciència calla.

Avui us recomano un thriller molt potent, de gran intensitat, tan ben narrada que remou la consciència del lector i en ocasions, fins i tot, demana una pausa de la lectura per pair les imatges que ha dibuixat a la seva ment.

Em va sorprendre, molt gratament, saber que aquest llibre era el debut literari de Xavier Álvarez, mosso d’esquadra en actiu que demostra un do innat per traspassar al paper (o la pantalla) una trama policíaca, on corrupció, violència i menors, centren una trama amb uns protagonistes tan imperfectes com creïbles. L’autor va fort: segrestos, violacions, mutilacions perverses i assassinats, en un context de crisi a la Barcelona actual, prenen cos en aquestes pàgines eriçant la pell del lector, i és que l'autor no ens estalvia la cruesa d'algunes escenes, doncs la narració així ho requereix. A l’alçada dels grans narradors del gènere negre, Xavier Álvarez es presenta com una veu talentosa a qui caldrà seguir la pista.

Dues de les virtuts més destacables d’aquesta novel·la són, d’una banda, el coneixement que Álvarez té del sistema policial actual, tant pel que fa al rol del cos dels mossos d’esquadra com al dels delinqüents, el procediment, la manera d’actuar, etc, donen una autenticitat a la història que t'abdueix. D’altra banda la naturalesa dels personatges, tan els més foscos, temibles delinqüents dels més baixos fons, narcotraficants, mercenaris, prostitutes, com els policies i víctimes estan magníficament treballats i ben dimensionats aconseguint que el lector se'ls cregui, els planyi, els entengui o, en alguns casos, els odïi, tots tenen emocions i sentiments que, en ocasions, no semblen anar de la mà amb l'aspecte o rol que representen, però, no és així també a la vida real? Ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents?

Francesc Xavier Álvarez Llaberia (Barcelona, 1977) és mosso d'esquadra. Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, ha cursat diversos postgraus sobre la perfilació criminal i la psicologia d'investigació. La seva entrada en la literatura va ser l'any 2013, quan va guanyar dos concursos literaris. És autor de diversos manuals i aquesta és la seva primera novel·la.

Abans d'acabar, permeteu-me un consell, trieu bé el moment en què comenceu la lectura de No abandonis quan el rastre és calent, perquè creieu-me que feina tindreu a trobar el moment d'aturar-vos, és tan addictiu que no el vols deixar anar fins al final!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

L'artista de la mort

Títol: Mar de nubes

Autor: Mari Jungstedt/ Ruben Eliassen

Traductor: Carlos del Valle

Edició: Maeva, 2015

Pàgines: 368

ISBN: 978841636513

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 19,90€

Había entrado en contacto con el arte siendo apenas un quinceañero.

Había tenido un significado especial en su vida.

Comprendió que el arte trataba de la vida.

Y de la muerte.

Avui us recomano la nova proposta d’una de les veus narratives més destacades de la literatura nòrdica actual, Mari Jungstedt, una novel·la intensa i fosca, on la bellesa de l’art ens posarà els pèls de punta.

Arguineguín, una tranquil·la localitat de Gran Canaria, ha esdevingut una petita Noruega, on els seus habitants desplaçats cerquen la bonança del clima i un paisatge singular. L’aura de calma que habita la principal escola de ioga de la zona es veurà destarotada per les morts comeses per un assassí sense escrúpols que portarà de corcoll el comissari Diego Quintana, la periodista Sara Moberg i l’expolicia Kristian Wede.

Amb una estructura de capítols molt curts, els autors estableixen un ritme de lectura trepidant. Al primer capítol, els autors ens enganxen amb un erotisme latent, excel·lentment narrat, que encadena amb una tensió ben diferent en el segon, inquietant i expectant, en acabar el tercer capítol el lector ja és absolutament pres per la història.

El passat inquietant d’en Kristian, un ex policia ara suport al consolat. La curiosa relació entre la Sara, intrèpida periodista, poc seguidora de les normes i els procediments convencionals i, en Quintana, una connexió peculiar no exempta de secrets. El drama personal de l’Adriana, una dona maltractada per la vida. Una col·lecció de personatges rodons amb personalitats, secrets, passat i anhels que els converteixen en caràcters molt reals, tant com perquè el lector se’ls cregui i empatitzi amb ells.

L’art de Botticelli, Frida Kahlo i Jacques-Louis David, esdevenen una peça clau en l’entramat de la història. Tres pintures carregades d’un simbolisme, que Jungstedt i Eliassen exploten en favor de la història. Arribats a aquest punt no puc deixar de destacar l’extraordinària habilitat dels autors en les descripcions, tant pel que fa als paisatges, com als personatges o escenes, el gran luxe de detalls que saben integrar sense estendre’s en excés permeten al lector fer-se una imatge molt real del que li estan explicant, arribant a inquietar-lo i estremir-lo profundament.

La novel·la té la seva pròpia banda sonora, essencialment formada per música nòrdica amb autors com Ted Gärdestad i Jokke & Valentinerne, tot i que també trobem a la cantautora valenciana Bebe.

Les múltiples subtrames que anem trobant a mesura que avancem en la lectura, complementen l’eix principal de la novel·la i atorguen una qualitat narrativa sensacional a una història que, en ocasions, deixa interrogants no resolts, despertant en el lector, el desig de saber més, en el que és el primer capítol d’una saga que promet grans moments.

Mari Jungstedt (Estocolm, 1962) és una de les escriptores més populars de novel·la negra nòrdica. Els seus llibres de la sèrie de Gotland, protagonitzada per el comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg, de la qual se n’han venut més de tres milions d’exemplars, són coneguts a tot el món. Actualment viu a les Illes Canàries i compagina la tasca d’escriptoraamb la d’ambaixadora de la ONG SOS Children's Villages.

Ruben Eliassen (Trondheim, 1968) és un escriptor, il·lustrador, dissenyador i músic noruec, i també autor de diversos llibres infantils. Ha adquirit gran popularitat amb la premiada sèrie de novel·les Phenomena.

Les novel·les de la sèrie ambientada a les Illes Canàries és el primer projecte que comparteix amb Mari Jungstedt.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

L'obscuritat de l'art i l'ànima

Per Mireia Martínez

Títol: Els fantasmes de Gaudí

Autor: El Torres, Jesús Alonso Iglesias

Edició: Dibbuks, 2015

Pàgines: 124

ISBN: 9788415850960

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 22€

Us recomano un còmic que us deixarà sense alè. Un thriller gaudinià que uneix art i intriga amb Barcelona com a teló de fons, i l’arquitectura del mestre Antoni Gaudí com a protagonista. Els Fantasmes de Gaudí és una de les apostes d’aquesta tardor, que Dibbuks publica en català i castellà.

Un macabre assassinat té lloc a la Casa Vicens de Gaudí. El que podria semblar un cas aïllat és el tret de sortida d’un seguit de crims en les obres més emblemàtiques de l’arquitecte modernista. L’inspector en cap Jaime Calvo inicia una investigació a contrarellotge per aturar els criminals abans que no tornin a actuar. D’altra banda, l’Antònia, una dona que treballa en un supermercat, es veu involucrada accidentalment en aquesta obscura trama. Estar en el lloc equivocat en el moment equivocat li canvia la vida... Però, aquests crims adquireixen un caire sobrenatural quan l’Antònia revela a la policia que el fantasma de Gaudí la sotja.

El Torres elabora una història fosca i absorbent que permet a l’Antònia, i també als lectors, descobrir els tresors modernistes de Gaudí: el Palau Güell, la Casa Batlló, la Casa Calvet, la Pedrera, la Sagrada Família... Mentre penetrem en l’univers i el simbolisme de l’obra del genial arquitecte, l’acció s’accelera i el cercle es tanca per a reconstruir el trencadís d’aquest misteri. El dibuix de Jesús Alonso Iglesias és un homenatge en si mateix a l’art d’Antoni Gaudí. Els edificis adquireixen un caràcter monumental, accentuat pels picats i contrapicats dels plans i els efectes teatrals de la llum i el color. Una proposta gràfica acord amb la potència de la història. 

El Torres (Málaga, 1972) destaca per una consolidada trajectòria com a guionista en la indústria del còmic nord-americà. És conegut per obres de terror com El velo (Dibbuks, 2010) o El bosque de los suicidas (Dibbuks, 2011), i la sèrie fantasia heroica Bribones (Dibbuks, 2015).

Jesús Alonso Iglesias (1972) compta amb experiència en el món de l’animació i la publicitat. Des de 2002 es dedica al món de la il·lustració, i Silhouette (Dolmen, 2010) és el seu primer còmic. Amb el magnífic treball en l’obra Els fantasmes de Gaudí, Alonso Iglesias es perfila com un valor en alça.