Ressenya Romeu i Julieta (segona part)

Títol: Romeu i Julieta (segona part)

Autor: Francesc Puigpelat

Edició: Fanbooks, 2014

Pàgines: 180

ISBN: 9788416297030

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Ramon Muntaner 2014

Avui us recomano una novel·la molt original, divertida i entranyable, una història amb la qual ens plantejarem una pregunta que sovint fa por de formular: es pot viure sempre enamorat? I una magnífica excusa per descobrir als lectors joves una història clàssica com poques, la del tràgic amor dels amants de Verona.

Francesc Puigpelat ens presenta una combinació explosiva: elements d’origen arcaic com la Santa Inquisició i la més rància burgesia amb un llenguatge fresc i actual, no exempt de paraulotes, que farà que el lector s’hi senti identificat. El relat inclou versos d’algunes de les obres més emblemàtiques de Shakespeare, una genial manera de descobrir la obra del cèlebre dramaturg de forma subliminal i efectiva, tot plegat amb una narradora de luxe, ni més ni menys que Judith Shakespeare, filla del cèlebre autor.

«Però havien passat cinc anys de rutina. I una pregunta planava sobre el magí dels amants: com s'entenia que, de l'amor, en sorgís l'avorriment? Quan Julieta hi pensava, es revoltava: no suportava estar vora Romeu, no tenia res a dir-li ni res a preguntar-li, no tenia ganes de tocar-lo ni de ser tocada. A Romeu li passava igual.»

Si Romeu i Julieta destaca per ser la obra per excel·lència dedicada a l’amor, tan intens i apassionat com efímer, la proposta de Puigpelat és una reflexió carregada d’una esmolada ironia sobre l’efecte del pas del temps en les relacions amoroses. Sovint, davant el final d’una història que acaba amb un amor aparentment indestructible, em pregunto, com seran aquests amants que no veuen més que les gràcies de l’altre quan hagin passat dos, quatre o sis anys? Això mateix fa l’autor i m’encanta com ha portat als límits els joves amants, que convertits en una mena de zombis desperten en el lector tendresa i

«La memòria és un dels fenòmens més sensacionals dels matrimonis: uns i altres ho tenen tot guardat. I, quan arriba el moment, despleguen la llista de greuges amb una agilitat de simi.»

Francesc Puigpelat és professor universitari, periodista i escriptor. Compta en el seu haver una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret (2008). Aquesta experiència es nota en llegir-lo, doncs, tot i estar escrita en un registre informal, és una novel·la rodona, molt ben tramada que barreja alguns elements reals de la biografia de Shakespeare, a banda de la seva mítica obra, amb d’altres de la seva invenció, despertant la curiositat del lector, sempre amb un punt d’humor i sàtira.

«Va aprendre una cosa que el va deixar estabornit: les estimades, per més sublims i belles que siguin, no són àngels. Tenen cos, i això significa, entre altres coses, que sota el seu ventre suau i el seu meravellós melic hi ha uns budells fastigosos.»

El jurat del Premi Ramon Muntaner va decidir, amb gran encert, atorgar-li l’honor d’aquest reconeixement en la última edició. I amb tot el que he exposat en aquesta ressenya, que ningú es cregui que parlem d’una frivolitat que desmunta un clàssic de la literatura universal, en absolut: l’essència de la història parla de l’amor i la llibertat, d’estimar sense cadenes i recordeu, davant del dubte que...

«Estem fets de la mateixa matèria que els somnis.»

Sílvia Cantos