Títol: Els límits de la vida
Autor: David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell
Edició: La Galera, 2014
Pàgines: 264
ISBN: 9788424649616
Edat: a partir de 12
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui, per acabar l’any, us proposo una novel·la juvenil, un viatge
a través de la vida acompanyant a una noia que n’experimenta els límits. Una
lectura apassionant i sorprenent!
La Lara no ha fet els quinze i ja està de tornada de tot. Es debat
entre la vida i la mort. Un brot de la seva malaltia l'ha deixada a la UVI,
sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme,
una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història
apassionant: la història de la vida mateixa.
«No és res dolent, que t'interessi la ciència! Això no
és ser friqui!»
Quan vaig llegir aquesta frase, em va semblar molt
divertida, una afirmació com aquesta en un llibre publicat per tres científics
resulta molt eloqüent. Una reivindicació? M’agrada, perquè amb ella, els autors
donen peu a reflexionar sobre una de les primeres grans qüestions que la
majoria ens hem plantejat mentre estudiem (i alguns l’han utilitzat per lligar)
Ciències o Lletres? Per què han de
ser necessàriament excloents? Bueno, Macip i Martorell demostren que és
possible ser un científic lletraferit i sortir-se’n d’allò més bé!
Autoritats com Darwin, Gaia o Lovelock i, termes com proteïnes, gens, cèl·lules, evolució, entropia... paraules que em provocaven força maldecaps quan estudiava, esdevenen conceptes fàcilment assumibles mitjançant aquesta lectura. Tan de bo hagués comptat amb algun d'aquests autors com a profe de ciències! Però a més hi ha la Lara, la protagonista d’aquesta història, una noia que, com totes, malgrat el seu delicat estat de situació experimenta tot un seguit de dubtes, inherents a l’adolescència.
«A la Lara li agradaria que fos així, però no n’està
del tot segura. Li fa una mica de vergonya explicar els seus interessos a les
amigues, perquè sap que elles no els comparteixen. Voldria poder assemblar-s’hi
més, no ser diferent. Voldria encaixar.»
Quan a La Galera van presentar-me aquesta proposta, em
va semblar lleugerament difícil d’imaginar, un llibre on el tema central era la
biologia, aparentment, no semblava gaire atractiu. Després de llegir Els
límits de la vida, el primer que em va venir al cap va ser, “això ho
han de llegir els nois i noies del meu club de lectura juvenil!” i, també he de
fer que en tinguin coneixement els professors de secundària. L’habilitat amb la
que el trio d’autors han desenvolupat la trama em sembla simplement magnífica,
a més plantegen amb efectiva senzillesa, entre altres, el dilema “Fe versus Ciència” com a complementaris
i no excloents, simplement com una qüestió d’elecció, no em direu que
reflexions així no donen joc a l’aula...
«El que és important és el que tu creus. No deixis que els altres et venguin les seves creences, Lara, perquè no són millors ni més encertades que els teves.»
El més important, però, és que no han perdut de vista
el més important, la funció final del llibre no ha de ser la pedagògica, per
això ja tenim els llibres escolars, aquestes pàgines contenen una història
intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i
preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós
i tot plegat acompanyat de la música de Coldplay i Muse, com no els ha d’agradar!
«Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi
tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és
l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca.
Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin.»
Sílvia Cantos
