Memòries que no poden caure en l'oblit

Camins de llibertat

Autor: Maite Carranza

Edició: Edebé, 2016

Pàgines: 215

ISBN: 9788468325156

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 9,95€

Vaig descobrir que cal saber mirar per tal de poder veure.

Avui us recomano una proposta juvenil, una història de descoberta d’un mateix. Emocions, intrigues, aventures, humor i un fascinant toc d’història, no hi manca res del que cal perquè aquest llibre, triomfi entre tots els lectors que s’hi acostin.

La sinopsi ens diu: Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop l’horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d’un dia per l’altre s’ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sí. I aquest és el començament de la història que vaig viure l’estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans d’endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.

He de reconèixer, que llegint-la no em convidava especialment, a entrar dins la història, em donava la sensació que m’estaven presentant un drama adolescent, cert que prometien un punt de misteri al final, però es donava tant èmfasi als sentiments que em feia pensar en una cosa més aviat ensucrada. Tot i així, hi vaig entrar, per què? Molt fàcil, l’autora és Maite Carranza, sinònim de bona literatura, especialment quan es tracta de propostes juvenils, per tant, mereixia donar-li la oportunitat i ara penso, menys mal que ho vas fer! Camins de llibertat és una fantàstica narració que atraparà a joves de totes les edats que descobriran que Camins de llibertat és molt més que un nom, és un bocí de la nostra història que no pot caure en l’oblit.

Caus, campaments i dia Guarro, tot el que hagi passat per l’experiència d’escolta reconeixerà més d’una situació en la que s’hi podrà veure reflectit i el farà somriure. A més els Camins de la llibertat, les xarxes d’informació, l’espionatge, les bústies i la descoberta d’unes pistes amagades es converteix en una autèntica aventura, una cerca del tresor emocionant que atrapa a l’Alèxia, la protagonista, de la mateixa manera com farà amb el lector.

Com és habitual, en els llibres de la Maite, trobem frases i fragments que són autèntiques perles. En ocasions, reflexions al voltant de les diferents versions que s’inventaven algunes famílies per evitar les represàlies en el temps d’entreguerres. D’altres, sobre les vileses que provoquen els diners, embrutint les històries més boniques. De vegades, ens pinta escenes que ens porten dolços records d’infantesa i altres aboca pensaments que són un cop de puny, com aquest:

«Que fort, que fort, que fort, vaig pensar. Fugir de casa, de nit, amb una mà al davant i l’altra al darrere perquè han arribat els enemics. Si fa no fa, com ara els sirians i els iraquians que fugen de les seves guerres. I nosaltres què? No érem refugiats d’Europa fa tot just setanta anys? Què hauria estat dels centenars de milers d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola si no els haguessin acollit a França i a Mèxic?»

Destacar també, que en aquesta ocasió, juga amb diferents veus narratives. Per una banda tenim la protagonista, una noia jove i el relat en primera persona de la seva experiència iniciàtica. Per altra, tenim un narrador omniscent, que desconeixem i que desgrana fets succeïts temps enrere.

Maite Carranza (Barcelona, 1958) Escriptora, guionista i docent. Va estudiar història i antropologia i va ser professora d’ensenyament secundari. L’any 1986 va publicar la seva primera novel·la juvenil: Ostres, tu, quin cacau!, que va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. La seva literatura es va caracteritzar inicialment per l’humor desenfadat, i va ser considerada una autora transgressora i innovadora. Més endavant va aventurar-se en els territoris de la fantasia i el thriller, i també va fer incursions en el teatre i la narrativa per a adults. Als anys 90 es va professionalitzar en el món del guió. Té una extensa bibliografia publicada, de la qual m’agradaria destacar Paraules emmetzinades (Edebé, 2010) i El fruit del baobab (Edicions 62, 2013).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Ressenya El fruit del baobab

Títol: El fruit del baobab

Autor: Maite Carranza

Edició: Edicions 62, 2013 (català)

Edició: Espasa, 2013 (castellà)

Pàgines: 352

ISBN: 9788429770070

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la intensa i emotiva, molt emotiva! Farcida de passatges estremidors, ens convida a veure diferents visions d’un fet que ens encongeix l’ànima amb una simple paraula: ablació.

«He vist la cicatriu, el buit irreparable del tros de carn que em van extirpar.

Hi he passat el dit per damunt. Res. Angúnia i prou.

No he sentit el que la Marta Cardona sent i que la fa tornar boja.
Ara sé el que la ngansimbah em va tallar.
Ara sé el que no tindré mai.
I no els ho perdono.» 

Hi ha qui jutja un llibre per la seva coberta i hi ha qui ho fa per les seves primeres pàgines, no em compto en cap d'aquests grups però crec que cal destacar que aquest llibre té una imatge de coberta força evocadora amb aquesta fisonomia mig dibuixada en l'aire, però sobretot té un inici absolutament absorbent i captivador, en una sola pàgina la Maite ens dibuixa una imatge que ens suggereix un munt d'incògnites que confiem ens desvetllarà més endavant, és inevitable, ja ens ha atrapat.

Aquesta és una història de dones, elles són les protagonistes indiscutibles d’una història femenina, de solidaritat femenina, un relat d’amistat, amor i dolor. L’Aminata, una dona torturada per la certesa d'assemblar-se a la seva mare, una dona rebel i extravagant que va cometre el greu pecat d'enamorar-se del seu marit, amb ella prenem consciència d'un fet terrible, quan es planteja que ja és una mica europea donat que ja no està preparada per entomar la mort d'un petit ni encaixar-la amb resignació. La Binta, «És una bestiola espantada, malfiada. Una noia de catorze anys sense clítoris. Un àngel mutilat». Filla de l’Aminata, és una noia que desperta a l'adolescència, intel·ligent i responsable que amaga el dolorós record de l'excisió, com un núvol fosc sobre el seu cap. Amb ella viurem el tendre despertar d'una adolescent a l'amor romàntic amb la màgia dels versos de Papasseït. La Lola, l'estranyesa, la soledat, la curiositat, la tendresa. Una dona capaç d’emprendre una campanya personal per evitar la mutilació de la petita Fatou, i en la seva croada topa amb una interessant pregunta: «Com pots parlar a algú d'una cosa que no sap què és?». Tres personatges fascinants que ens emocionen i captiven a cada pàgina.

Actualment hi ha cent cinquanta milions de dones al món mutilades, tallades, escindides, cosides, anul·lades, privades del desig i del sexe i se suposa que ho hem d'entendre com una tradició, una pràctica cultural justificada amb raons errònies com ara el control de la fertilitat, funcions reproductives, raons d’higiene i estètiques o motius religiosos. Jo he de reconèixer que no vaig poder evitar revelar-ne mentre llegia aquest passatge: «Ja se sap: la dona, la sang i el dolor van emparellats. La purificació, la menstruació, la nit de noces i el part. El patiment és llei de vida si has nascut en femení.»  

La Maite ens transporta amb les seves lletres als orígens africans de l'Aminata, amb una sensacional descripció de tradicions, paisatges i gastronomia fins al punt d'aconseguir que el lector sigui capaç de veure aquells colors i sentir les olors i les músiques descrites només tancant els ulls. Una novel·la preciosa que desgrana passatges magnífics com aquesta descripció del que pot representar la lectura: «La Binta frueix amb un llibre a les mans. Quan ressegueix amb la vista aquelles formigues arrenglerades a la recerca del formiguer, que l'Aminata no sap interpretar i que es diuen lletres, els ulls li fan pampallugues i s'envola amunt, lluny, la mirada perduda, el somriure erràtic, els pensaments surant al voltant de les paraules, idees, móns i personatges que ella, analfabeta no pot abastar».

Un títol imprescindible per qualsevol lector amant de la literatura de qualitat, el salt a la novel·la per adults d’una reconeguda autora de literatura juvenil, amb una narració que desitjo esdevingui una llavor que germini en la consciència de molta gent, creieu-me quan us dic que «El fruit del baobab» és un regal per als sentits.

Aquí us deixo un tastet de la novel·la.

Sílvia Cantos