Títol: El fruit
del baobab
Autor: Maite
Carranza
Edició: Edicions
62, 2013 (català)
Edició: Espasa, 2013 (castellà)
Pàgines: 352
ISBN:
9788429770070
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una
novel·la intensa i emotiva, molt emotiva! Farcida de passatges estremidors, ens
convida a veure diferents visions d’un fet que ens encongeix l’ànima amb una
simple paraula: ablació.
«He vist la
cicatriu, el buit irreparable del tros de carn que em van extirpar.
Hi he passat el
dit per damunt. Res. Angúnia i prou.
No he sentit el
que la Marta Cardona sent i que la fa tornar boja.
Ara sé el que la ngansimbah em va tallar.
Ara sé el que no tindré mai.
I no els ho perdono.»
Ara sé el que la ngansimbah em va tallar.
Ara sé el que no tindré mai.
I no els ho perdono.»
Hi ha qui jutja un llibre per la
seva coberta i hi ha qui ho fa per les seves primeres pàgines, no em compto en
cap d'aquests grups però crec que cal destacar que aquest llibre té una imatge
de coberta força evocadora amb aquesta fisonomia mig dibuixada en l'aire, però
sobretot té un inici absolutament absorbent i captivador, en una sola pàgina la
Maite ens dibuixa una imatge que ens suggereix un munt d'incògnites que confiem
ens desvetllarà més endavant, és inevitable, ja ens ha atrapat.
Aquesta és una història de dones,
elles són les protagonistes indiscutibles d’una història femenina, de
solidaritat femenina, un relat d’amistat, amor i dolor. L’Aminata, una dona
torturada per la certesa d'assemblar-se a la seva mare, una dona rebel i
extravagant que va cometre el greu pecat d'enamorar-se del seu marit, amb ella
prenem consciència d'un fet terrible, quan es planteja que ja és una mica
europea donat que ja no està preparada per entomar la mort d'un petit ni
encaixar-la amb resignació. La Binta, «És
una bestiola espantada, malfiada. Una noia de catorze anys sense clítoris. Un
àngel mutilat». Filla de l’Aminata, és una noia que desperta a l'adolescència,
intel·ligent i responsable que amaga el dolorós record de l'excisió, com un
núvol fosc sobre el seu cap. Amb ella viurem el tendre despertar d'una
adolescent a l'amor romàntic amb la màgia dels versos de Papasseït. La Lola,
l'estranyesa, la soledat, la curiositat, la tendresa. Una dona capaç d’emprendre una
campanya personal per evitar la mutilació de la petita Fatou, i en la seva
croada topa amb una interessant pregunta: «Com pots parlar a algú d'una cosa
que no sap què és?». Tres personatges fascinants que ens emocionen i captiven a
cada pàgina.
Actualment hi ha cent cinquanta
milions de dones al món mutilades, tallades, escindides, cosides, anul·lades,
privades del desig i del sexe i se suposa que ho hem d'entendre com una
tradició, una pràctica cultural justificada amb raons errònies
com ara el control de la fertilitat, funcions reproductives, raons d’higiene i
estètiques o motius religiosos. Jo he de reconèixer que no vaig poder
evitar revelar-ne mentre llegia aquest passatge: «Ja se sap: la dona, la sang i
el dolor van emparellats. La purificació, la menstruació, la nit de noces i el
part. El patiment és llei de vida si has nascut en femení.»
La Maite ens transporta amb les seves lletres als orígens
africans de l'Aminata, amb una sensacional descripció de tradicions, paisatges
i gastronomia fins al punt d'aconseguir que el lector sigui capaç de veure
aquells colors i sentir les olors i les músiques descrites només tancant els
ulls. Una novel·la preciosa que desgrana passatges magnífics com aquesta descripció
del que pot representar la lectura: «La Binta frueix amb un llibre a les mans.
Quan ressegueix amb la vista aquelles formigues arrenglerades a la recerca del
formiguer, que l'Aminata no sap interpretar i que es diuen lletres, els ulls li
fan pampallugues i s'envola amunt, lluny, la mirada perduda, el somriure
erràtic, els pensaments surant al voltant de les paraules, idees, móns i
personatges que ella, analfabeta no pot abastar».
Un títol imprescindible
per qualsevol lector amant de la literatura de qualitat, el salt a la novel·la per
adults d’una reconeguda autora de literatura juvenil, amb una narració que
desitjo esdevingui una llavor que germini en la consciència de molta gent,
creieu-me quan us dic que «El fruit del baobab»
és un regal per als sentits.
Aquí us deixo un tastet
de la novel·la.
Sílvia
Cantos
Una novel·la preciosa que m'ha impactat i m'ha obligat a fer-me preguntes. Tal com diu la autora, en aquest llibre no hi ha bons ni dolens. Hi ha dues cultures amb una dona valenta que intenta fer de encaix entre dos mons i dues generacions.
ResponEliminaMolt recomenable.
Totalment d'acord Maria, moltes gràcies per la teva aportació.
Elimina