Títol: Dímelo con los ojos
Autor: Alfredo Gómez Cerdá
Edició: SM, 2014
Pàgines: 190
ISBN: 9788467574111
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Us recomano una
lectura preciosa, un títol perfecte per enganxar els joves a la lectura o per
recuperar aquells que se n’han allunyat, una trama emotiva que arriba al cor.
La Berta i la Laia
acaben de fer divuit anys i tenen un projecte: recórrer Europa en l’Inter-Rail.
Abans, però, la Berta ha d’aconseguir baixar de pes i només coneix una forma de
fer-ho: vomitar després de cada àpat. La Laia intenta convèncer-la que és una bogeria,
que és la seva salut el que està en perill. I després estan els diners: per viatjar
necessiten alguns diners. Però quan ambdues aconsegueixen la feina de monitores
en un campament de nois autistes, les prioritats canvien. Allà aprendran a
mirar més enllà d’elles mateixes, a veure a través d’uns altres ulls.
En ocasions
m’arriben llibres a les mans que em fan preguntar-me: “com és possible que encara hi hagi joves que asseguren que no els
agrada llegir?” la única resposta que se m’acut és que no han tingut la
sort de creuar-se amb algun títol com el que avui us recomano, doncs aquesta
és, sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries capaç d’enganxar als
lectors. I què la diferencia de tantes altres propostes? Doncs per una banda tenim
el tema al voltant del qual gira la història; tot i que, aparentment pugui
semblar que ens parlarà sobre el trastorn de la bulímia, aquest no és l’eix
central, tot i que té certa rellevància. El veritable centre és un altre
trastorn: l’autisme, una visió realista i corprenedora d’aquesta patologia. D’altra
banda tenim l’autoria, Alfredo Gómez Cerdà és un dels noms de referència quan
parlem de literatura juvenil, ha publicat més de vuitanta llibres per totes les
edats i de temàtica diversa creant en conjunt, una riquíssima bibliografia en
la que us convido a capbussar-vos.
«La realidad es que no estoy gorda –razonó-.
Pero existe otra realidad dentro de mi cabeza que me
dice que sí lo estoy.
No puedo entenderlo. Y mi realidad es más fuerte.»
Com deia, tot i
que la bulímia no és la trama principal, Gómez Cerdá descriu amb mestria
l’experiència d’una noia que cau en aquesta infame malaltia, narra amb gran
precisió moments en que la Berta s’obliga a expulsar del seu cos el menjar
aconseguint que el lector empatitzi amb ella i senti una certa sensació
d’angoixa per la noia, així mateix denuncia l’existència de webs malaltisses
que conviden a les noies a seguir maltractant-se rebutjant una imatge
absolutament distorsionada del seu cos i perseguint una visió esperpèntica del
concepte de bellesa.
Però el que a mi
m’ha arribat al cor d’aquesta historia, és la transformació, en positiu, que
experimenta la Berta al campament on es fa càrrec de dos nois autistes. La
relació que estableix amb ells, oblidant-se de frivolitats per centrar-se en el
que realment importa la porta a viure una experiència enriquidora amb la qual
madurarà i, el lector s’emocionarà.
Malauradament l’autor
està decidit a deixar d’escriure, sí, sí, jo també ho vaig lamentar en l’ànima,
però bé, ens dóna una treva, diu que seguirà fent-ho fins als 137 anys, de
manera que encara ens queden uns quants anys per gaudir-lo! ;-)
Llegeix ara el primer
capítol
Sílvia Cantos
