dilluns, 6 d’abril del 2015

Ressenya Un fill

Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Edició: La Galera, 2015
Pàgines: 288
ISBN: 9788494185748
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
PREMI JOAQUIM RUYRA 2014
PREMI NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL


Em costa molt trobar les paraules per descriure Un fill, feia temps que una història no em corprenia com ho ha fet aquesta. Inspiradora. Deliciosa. Tendra. Bella. Corprenedora. Tots aquests adjectius li escauen.

En Guillem és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i és un àvid lector de tot allò que li cau a les mans. Té només una amiga. Fins aquí tot en ordre. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat s'amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen.

«La veritat, quan sorgeix, sovint és tan sols la porta d'entrada a una altra veritat més profunda que mai no havíem sospitat i que sovint ho explica tot.»

En ocasions passa que hi ha llibres que, fins i tot, abans de llegir-los la intuïció et fa saber que et trobes davant una història d’aquelles que et marcaran, tots tenim llibres que per una o altra raó ens queden gravats de forma especial a la memòria, Un fill és un d’ells. Tot en ell és especial, el disseny de la coberta és molt evocador, la seva edició és acurada, el seu autor és un narrador fantàstic, el seu protagonista és un nen encantador, intel·ligent, somiador i està perdut, la història és punyent, a mesura que avança sents com si t’estiguessin estrenyent el cor, jo vaig arribar a les últimes pàgines patint, així és la màgia que desplega la prosa de l’Alejandro.

Els múltiples narradors que van desgranant la història ajuden a donar diferents perspectives a la narració i, alhora, són personatges tridimensionals, parlen, pensen i senten, te’ls creus i t’emocionen, és per això que resulta tan real, la Maria, la Sònia, el Manu i el Guillem, ai el Guillem… dubto que mai pugui oblidar-lo.


Sílvia Cantos

2 comentaris: