Ressenya Hachiko. El gos que esperava

Títol: Hachiko. El gos que esperava

Autor: Lluís Prats
Il·lustrador: Zuzanna Celej

Edició: La Galera, 2015

Pàgines: 152

ISBN: 9788424655396

Edat: De 9 a 12

Nota: ♥♥♥♥♥

52è Premi Josep M. Folch i Torres

Avui us recomano una novel·la escrita per a nens però que, lectors de qualsevol edat en poden gaudir. El relat contingut en aquestes pàgines desprèn una gran tendresa i, els personatges esdevenen tan reals com ho van ser en el seu moment. Aquesta preciosa història us encantarà, us ho prometo solemnement! 

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i l’Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l’acompanya a l’estació i, cada tarda, espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S’ha forjat una relació basada en l’amistat i la fidelitat. I res no la pot trencar...

«Sí, és la veritat i tots ho sabem.

Però a vegades preferim viure en la ignorància.

A vegades la veritat fa molt mal.»

Hem de partir de la premissa que és una novel·la basada en fets reals. Uns fets, de per sí, carregats de màgia, que han convertit un gos en tot un símbol  de la lleialtat i la fidelitat al Japó. I no és per menys, aquest animal va seguir esperant el seu amo, desaparegut per una mort sobtada fins el dia de la seva pròpia mort, quantes vegades haurem sentit dir que el gos és el millor amic de l’home, probablement no és més que una frase feta, però el cert és que entre l’Hachiko i el professor Ueno s’hi va establir un vincle indestructible d'una tendresa que enamora.

Vaig saber que hi havia una pel·lícula que reproduïa la història del fidel Hachiko, vaig decidir esperar a llegir-ne el llibre primer i després visionar-la per poder-la valorar més objectivament, el resultat és l’habitual en aquests casos, tot i tractar-se d’una cinta entranyable i bonica, resta molt lluny de l’encant de la història original, el fet d’haver-la americanitzat li resta bona part de l’essència original, però insisteixo no deixa de ser recomanable, ara bé, sisplau, feu un regal als nens i oferiu-los aquesta lectura, us garanteixo que s’hi sentiran captivats, és dolça, és misteriosa, està dotada d’aventures i unes meravelloses descripcions, exquisidament ben documentada i hàbilment escrita,  no endebades ja fa temps que el Lluís es mou en el camp de la literatura infantil i juvenil i, sap com escriure imprimint ritme en la narració de manera que flueixi i el lector desgrani una pàgina rere l'altra gairebé sense adonar-se'n.

Un altre input a tenir present són les il·lustracions de Zuzanna Celej, etèries i dotades d'una sensibilitat que és característica d'aquesta polonesa instal·lada a Barcelona, segueixen l'estil oriental imprès en la narració i atorguen al conjunt una bellesa subtil, convidant a deturar la lectura per gaudir de les il·lustracions. La suma de les paraules d'en Lluís i les imatges de la Zuzanna et transporten al Tòquio de primers del segle XX, en un viatge ple de tendresa i emocions que el lector recordarà llargament.

Absolutament mereixedora del guardó rebut, hauria de ser una lectura imprescindible, jo ja la tinc a la llista de properes lectures del meu club de lectura infantil!

Sílvia Cantos