Darrerament
he tingut diverses converses i situacions que m’han fet pensar molt sobre el
fet de la lectura. Crec que és molt necessari mostrar els múltiples beneficis
que et dóna, sovint, sense ni tan sols ser-ne conscient. No diré que llegir ens
fa millors persones, perdoneu però crec que afirmar això és una sobirana
tonteria, cadascú és el que és no pel que llegeix, més aviat llegeix allò que
la seva manera de ser li demana, però no em vull perdre en debats filosòfics,
passo la gran part del dia a la biblioteca, entre llibres i el més important,
entre lectors, sovint lectors potencials i, una de les consultes habituals a la
sala infantil es podria resumir de la següent manera: “El meu fill/a no llegeix res, jo li dic que ho ha de fer, que és molt
important, però no hi ha manera”. Aquí el meu dimoniet particular
preguntaria al pare/mare en qüestió “I
tu, llegeixes? Saps que per els teus fills ets un mirall i els encanta fer el
mateix que tu, així que si no et veuen llegir mai, no pots sorprendre que no en
tinguin l’hàbit”. Però, per descomptat, si no es tracta d’algú de
confiança, no resultaria apropiat, de manera que calles i optes per buscar
alternatives.
Abans
de començar, els pares que tinguem interès en que els nostres fills siguin
lectors hem de tenir en compte diversos factors, com ara la importància que té
explicar-los contes, tant se val l’edat que tinguin, atureu-vos un moment, no
us agrada quan algú us explica una bona
història? Quan us narren uns fets que us atrapen, no gaudiu d’aquests moments?
Si la resposta és no, tenim un problema, en cas contrari, anem bé! Els humans,
malauradament, funcionem per clixés i
l’explicar contes, acostuma a entendre’s com una cosa destinada als nens petits
per l’hora d’anar a dormir... doble error!! Explicar contes pot esdevenir un
moment de complicitats impagables, una estona on res més importa, ni la feina
ni les tasques domèstiques, ni les factures, res, només nosaltres, no podem
negar-nos aquests minuts de màgia i tampoc cal que aquests minuts siguin
necessàriament al vespre, abans d’anar a dormir, hi ha nens, que es troben
massa cansats i hi ha contes que de tan divertits o per la història que
expliquen provoquen riallades i emocions que no són les millors, si el que
pretenem és en acabat, anar a dormir. Per què no destinem uns minuts del matí,
havent dinat o a mitja tarda per explicar un conte? Només es requereixen dues
coses: disposar d’uns minuts i ganes de compartir-los plegats amb un conte.
Aquí
arribem a un punt de vital importància: la tria del títol. Tenint en compte
això que hem dit, sigui quin sigui l’estil de conte que busquem, hem
d’assegurar-nos que la història sigui bona, però com saber-ho? Una manera ben
senzilla és preguntar-te si a tu t’agrada, deixa’t estar si ets un adult i
estem parlant d’un conte per a nens, és molt més bàsic, una bona història ho és
tant per a grans com per a petits, si a tu et sembla una cosa nyonya,
carrinclona o sense interès, descarta-la i busca’n una altra, que no saps per
on començar? Doncs deixa que t’assessorin, vés a veure al bibliotecari o al
llibreter i demana-li que et recomani títols, pensa que per això estem, que
tota aquesta gent vivim del cuentu!!
Aprofitem
que ens trobem a la biblioteca o a la llibreria per recordar que no hauríem de
limitar-nos a regalar llibres per Sant Jordi, un aniversari, per Nadal o sense
necessitat d’excusa, un bon dia sorprèn-los amb un llibre, un regal inesperat
sempre és una doble alegria i us heu parat a pensar mai, què esteu regalant amb
un llibre? No és simplement l’embolcall d’una història, és màgia, aventures,
emocions, somriures, tendresa, personatges fantàstics, indrets desconeguts, tot
un món nou! Qui no hauria de voler un regal així? Donem-li a la lectura el
valor que té.
Per als
nens, el fet de llegir de forma habitual, significa un munt de beneficis en el
seu aprenentatge lectoescriptor, milloren substancialment la comprensió
lectora, l’expressió oral i escrita i el seu vocabulari també se’n beneficia. Veient
això fem del llibre un objecte quotidià, parlem-ne i sobretot fem-los
accessibles, no podem pretendre que els nens llegeixin pel seu compte quan
tenen els llibres situats en un prestatge fora del seu abast, han de poder
agafar-los quan ells vulguin i sense necessitat de supervisió. Els nens haurien
de disposar de la seva pròpia biblioteca, amb llibres pensats per a ell i, com
a mínim una part, escollits per ells.
No
siguem elitistes, hi ha un moment del creixement lector en el qual la majoria
de nens i nenes cauen en les urpes de
Gerónimo Stilton o Tina superbruixa, aquells que em coneixen, saben que no sóc devota
d’aquestes col·leccions, però entenc que en molts casos exerceixen d’ham, són
l’esquer perfecte per atrapar lectors, així que no els hi neguem cap títol
perquè considerem que no té qualitat literària. El que compta és fomentar
l’hàbit lector, ja tindrem ocasió, més endavant d’encaminar les seves lectures
per altres camins, no imposem ni neguem MAI un llibre, recordeu la màxima
“Llegir per gaudir”.
I
arriba aquella etapa de la vida tan meravellosa anomenada adolescència
(horror!!) atenció, en aquest període es perden molts lectors, les noves
obligacions, l’institut, els compromisos socials, les hormones... si en aquest
punt no es troben amb bons llibres és molt probable que els perdem com a
lectors i heu de saber que, el jove que en aquest moment de la seva vida manté
l’hàbit lector esdevindrà un lector definitiu. Jo me’n ric dels que consideren
la literatura juvenil com un gènere menor... els lectors més exigents que m’he
trobat són joves, sense manies de deixar un llibre que no els convenç, dotats
d’una capacitat innata de gaudir plenament d’aquelles lectures que l’emocionen
i satisfan. No hi ha mals lectors, hi ha tries errònies de manera que davant el
dubte, recordeu-vos dels bibliotecaris i llibreters i deixeu que us aconsellin. Cal
enamorar els infants dels llibres, serà un amor per a tota la vida! ;-)
Sílvia
Cantos
