Fas 6 anys, tria un llibre

 

Enguany la Generalitat de Catalunya, ha engegat per cinquena vegada la campanya Fas 6 anys, tria un llibre, amb la idea d’incentivar les famílies perquè iniciïn la biblioteca personal dels nens i nenes. Fer aquesta tria, però, no és gens senzill, així que avui us proposo alguns títols per començar amb èxit aquest tresor únic, que tothom hauria de tenir, el seu espai d’històries on fer volar la imaginació.

 

Bitmax & co.

Autor: Jaume Copons

Il·lustrador: Liliana Fortuny           

Edició: Combel, 2020

Pàgines: 67

ISBN: 9788491016366

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,90€

 

Bitmax & co., és la nova col·lecció dels autors d’Agus i els Monstres, un gran èxit entre lectors, traduït a 20 llengües i amb més de 470.000 exemplars venuts a tot el món, a més de ser una recomanació infal·lible, per nens i nenes que no acaben de trobar un llibre que els enganxi, amb l’Agus i la seva colla, queden atrapats.

Aquesta nova col·lecció, segueix l’estel·la de la seva predecessora, però es dirigeix a una franja anterior, precisament als nens i nenes que comencen a llegir sols, sovint, l’any que en fan 6. Amb una estètica impecable, amena, divertida i un pèl gamberra, aquestes novel·les gràfiques són una opció magnífica perquè s’enganxin a la lectura.

A El robot del bosc, ens presenten els personatges que protagonitzen aquesta història i les que vindran. Un robot domèstic abandonat, que és restaurat per la Mus i el Wagner, dos habitants d’aquest bosc particular, habitat per un munt de personatges curiosos, fins i tot un mussol que parla anglès!

Com és habitual en el tàndem Copons & Fortuny, aquests llibres reuneixen tots els ingredients per triomfar: diversió, aventures, fantasia, humor i una colla de personatges molt diversa i, un dolent, molt dolent.  Sense intenció de moralina, als dos primers llibres trobem, breus comentaris que conviden a pensar en com descuidem, massa sovint, els nostres boscos i situacions que reflecteixen, que en equip i cooperació, la ben entesa sempre és més senzilla i agradable.

És un tipus de llibre ideal per fer el pas del conte al llibre “de grans” i es presenta escrit amb lletra de pal, que facilita la lectura dels primers lectors, tot plegat, una magnífica opció per regalar-se!

 

Això no es diu!

Autor: Elisenda Roca

Il·lustrador: Cristina Losantos                   

Edició: Bambú, 2020

Pàgines: 48

ISBN: 9788483435977

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 7,50€

 

Aquest títol és la darrera proposta de la col·lecció per a primers lectors de Bambú, dins de la qual, trobem alguns contes fantàstics per iniciar-se en el món de la lectura, com a lector individual. L’Elisenda Roca escriu unes històries genials, amb tocs d’humor i text rimat que atorga una cantarella a aquestes pàgines que convida a llegir-les en veu alta. L’autora ha sabut trobar el punt d’equilibri per fer reflexionar els nens i nenes amb les seves històries, sense caure mai en la moralina fàcil que converteix alguns llibres infantils, en textos alliçonadors i feixucs, que en cap cas fan la seva funció: enamorar els nens i nenes dels llibres. L’Elisenda introdueix l’humor i la quotidianitat, facilitant que el lector es reconegui en els personatges.

Cristina Losantos, amb el seu estil personal inconfusible, complementa el text a la perfecció amb les seves il·lustracions, que capten el mateix to del text, amb personatges molt expressius i emmarcades amb un fons neutre, que permet destacar l’acció, sense carregar les pàgines amb excessius detalls.

A Això no es diu, la trama gira al voltant de les paraulotes, allò que sempre diem als nens i nenes que no han de dir, però que sense adonar-nos-en sovint, els grans, deixem anar i, tots sabem, que els més petits tenen una extraordinària facilitat per absorbir allò que veuen i repetir-ho, quan menys t’ho esperes o en el moment menys oportú... Afortunadament, en Nil, compta amb una germana gran, encantadorament assenyada que ajudarà al seu germanet a adonar-se que encara que pugui fer gràcia, hi ha coses que no s’han de dir, ni els petits, ni tampoc els grans.

 

No ve d'una!

Autor: Tracey Corderoy

Il·lustrador: Tony Neal

Traducció: Maria Bertran

Edició: Baula, 2020

Pàgines: 32

ISBN: 9788447942152

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 13,50€

 

Ara us proposo un àlbum il·lustrat amb una història sobre el civisme i la importància dels petits gestos.

L’agradable convivència que regna a Vilabonica, es veu alterada quan un dels seus habitants decideix que no passa res per llençar a terra l’embolcall d’un caramel, total, només és un paper... Però és clar, quan aquest gest es repeteix en moltes ocasions, el que acabem tenint és un munt de deixalles que ningú recull. D’altra banda, un habitant decideix arrencar una flor del parterre, perquè total... no ve d’una, és clar que, quan aquest mateix pensament el tenen molts més habitants, el parterre queda tristament abandonat.

Aquest tipus de situacions que es van repetint, aboquen als habitants d’aquesta tranquil·la vila a un malestar generalitzat. Sortosament, la bona pensada de la Rateta, capgirarà les coses, retornant la bona sintonia als vilatans recordant-los que el treball en equip i les bones intencions, són suficients per recuperar l’harmonia.

Una història molt bonica i interessant, que de ben segur farà pensar als nens i nenes en aquelles ocasions que, pensem que els nostres petits gestos no tenen importància.

 

No em diguis Cutxi-Cutxi

Autor: Sean Taylor

Il·lustrador: Kate Hindley

Traducció: Jordi Vidal Tubau         

Edició: Baula, 2020

Pàgines: 32

ISBN: 9788447941810

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,00€

 

Aquest és, sense cap mena de dubte, un àlbum il·lustrat per petar-se de riure. La història d’un gos, que ens explica, en primera persona, la vergonya que la seva mestressa li fa passar, cada vegada que surt a passejar i el crida amb mil noms amorosos com ara Pastisset menudet, Piturrinet bufó o el terrorífic Cutxi-Cutxi. Ell que com ens diu, tot i ser de tamany mini, és un gos fet i dret ha de suportar la vergonya de veure com altres gossos se’n burlen de tant amor.

Quan coneix una colla de gossos al parc, que són mitjans, grans i, fins i tot, un que havia estat gos policia, i l’accepeten perquè jugui amb ells, bordant, enfangant-se i fent coses de gossos de veritat se sent realment bé, però és clar, arribarà l’hora de marxar i el desastre imminent quan la mestressa el cridi, tan empalagosament com sempre... què pensaran els altres gossos?

El sorprenent final, us garanteix una bona riallada, marca de la casa de l’autor!

Sílvia Cantos

El meu fill no llegeix

Darrerament he tingut diverses converses i situacions que m’han fet pensar molt sobre el fet de la lectura. Crec que és molt necessari mostrar els múltiples beneficis que et dóna, sovint, sense ni tan sols ser-ne conscient. No diré que llegir ens fa millors persones, perdoneu però crec que afirmar això és una sobirana tonteria, cadascú és el que és no pel que llegeix, més aviat llegeix allò que la seva manera de ser li demana, però no em vull perdre en debats filosòfics, passo la gran part del dia a la biblioteca, entre llibres i el més important, entre lectors, sovint lectors potencials i, una de les consultes habituals a la sala infantil es podria resumir de la següent manera: “El meu fill/a no llegeix res, jo li dic que ho ha de fer, que és molt important, però no hi ha manera”. Aquí el meu dimoniet particular preguntaria al pare/mare en qüestió “I tu, llegeixes? Saps que per els teus fills ets un mirall i els encanta fer el mateix que tu, així que si no et veuen llegir mai, no pots sorprendre que no en tinguin l’hàbit”. Però, per descomptat, si no es tracta d’algú de confiança, no resultaria apropiat, de manera que calles i optes per buscar alternatives.

Abans de començar, els pares que tinguem interès en que els nostres fills siguin lectors hem de tenir en compte diversos factors, com ara la importància que té explicar-los contes, tant se val l’edat que tinguin, atureu-vos un moment, no us agrada quan algú us explica una bona història? Quan us narren uns fets que us atrapen, no gaudiu d’aquests moments? Si la resposta és no, tenim un problema, en cas contrari, anem bé! Els humans, malauradament,  funcionem per clixés i l’explicar contes, acostuma a entendre’s com una cosa destinada als nens petits per l’hora d’anar a dormir... doble error!! Explicar contes pot esdevenir un moment de complicitats impagables, una estona on res més importa, ni la feina ni les tasques domèstiques, ni les factures, res, només nosaltres, no podem negar-nos aquests minuts de màgia i tampoc cal que aquests minuts siguin necessàriament al vespre, abans d’anar a dormir, hi ha nens, que es troben massa cansats i hi ha contes que de tan divertits o per la història que expliquen provoquen riallades i emocions que no són les millors, si el que pretenem és en acabat, anar a dormir. Per què no destinem uns minuts del matí, havent dinat o a mitja tarda per explicar un conte? Només es requereixen dues coses: disposar d’uns minuts i ganes de compartir-los plegats amb un conte.

Aquí arribem a un punt de vital importància: la tria del títol. Tenint en compte això que hem dit, sigui quin sigui l’estil de conte que busquem, hem d’assegurar-nos que la història sigui bona, però com saber-ho? Una manera ben senzilla és preguntar-te si a tu t’agrada, deixa’t estar si ets un adult i estem parlant d’un conte per a nens, és molt més bàsic, una bona història ho és tant per a grans com per a petits, si a tu et sembla una cosa nyonya, carrinclona o sense interès, descarta-la i busca’n una altra, que no saps per on començar? Doncs deixa que t’assessorin, vés a veure al bibliotecari o al llibreter i demana-li que et recomani títols, pensa que per això estem, que tota aquesta gent vivim del cuentu!!

Aprofitem que ens trobem a la biblioteca o a la llibreria per recordar que no hauríem de limitar-nos a regalar llibres per Sant Jordi, un aniversari, per Nadal o sense necessitat d’excusa, un bon dia sorprèn-los amb un llibre, un regal inesperat sempre és una doble alegria i us heu parat a pensar mai, què esteu regalant amb un llibre? No és simplement l’embolcall d’una història, és màgia, aventures, emocions, somriures, tendresa, personatges fantàstics, indrets desconeguts, tot un món nou! Qui no hauria de voler un regal així? Donem-li a la lectura el valor que té.

Per als nens, el fet de llegir de forma habitual, significa un munt de beneficis en el seu aprenentatge lectoescriptor, milloren substancialment la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i el seu vocabulari també se’n beneficia. Veient això fem del llibre un objecte quotidià, parlem-ne i sobretot fem-los accessibles, no podem pretendre que els nens llegeixin pel seu compte quan tenen els llibres situats en un prestatge fora del seu abast, han de poder agafar-los quan ells vulguin i sense necessitat de supervisió. Els nens haurien de disposar de la seva pròpia biblioteca, amb llibres pensats per a ell i, com a mínim una part, escollits per ells.

No siguem elitistes, hi ha un moment del creixement lector en el qual la majoria de nens i nenes cauen en les urpes de Gerónimo Stilton o Tina superbruixa, aquells que em coneixen, saben que no sóc devota d’aquestes col·leccions, però entenc que en molts casos exerceixen d’ham, són l’esquer perfecte per atrapar lectors, així que no els hi neguem cap títol perquè considerem que no té qualitat literària. El que compta és fomentar l’hàbit lector, ja tindrem ocasió, més endavant d’encaminar les seves lectures per altres camins, no imposem ni neguem MAI un llibre, recordeu la màxima “Llegir per gaudir”.  

I arriba aquella etapa de la vida tan meravellosa anomenada adolescència (horror!!) atenció, en aquest període es perden molts lectors, les noves obligacions, l’institut, els compromisos socials, les hormones... si en aquest punt no es troben amb bons llibres és molt probable que els perdem com a lectors i heu de saber que, el jove que en aquest moment de la seva vida manté l’hàbit lector esdevindrà un lector definitiu. Jo me’n ric dels que consideren la literatura juvenil com un gènere menor... els lectors més exigents que m’he trobat són joves, sense manies de deixar un llibre que no els convenç, dotats d’una capacitat innata de gaudir plenament d’aquelles lectures que l’emocionen i satisfan. No hi ha mals lectors, hi ha tries errònies de manera que davant el dubte, recordeu-vos dels bibliotecaris i llibreters i deixeu que us aconsellin. Cal enamorar els infants dels llibres, serà un amor per a tota la vida! ;-)

Sílvia Cantos