El preu de la llibertat

Per Mireia Martínez

Títol: Los leones de Bagadad

Autor: Brian K. Vaughan; Niko Henrichon

Edició: VERTIGO - ECC, 2015

Pàgines: 168

ISBN: 9788416409006

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,50 €

«La libertad no se concede: se gana.»

Us convido a descobrir Los leones de Bagdad, una història punyent basada en fets reals que ens trasllada a primera línia de foc d’una ciutat en guerra. Un còmic potent que ens incita a reflexionar sobre valors tan universals com la pau i la llibertat.

Abril de 2003, Guerra d’Iraq. Aquesta és la història de quatre lleons del zoo de Bagdad que durant el bombardeig nord-americà van escapar i deambular per la ciutat arrasada. Moguts per la fam i l’instint de supervivència, la manada de felins s’aventurà per un escenari inhòspit cap a un futur incert i perillós. Rebatejats per Vaughan com a Zill, Noor, Safa i Ali, els lleons són una metàfora del poble iraquià i un reflex dels diferents posicionaments davant el conflicte. Mentre que Zill és el mascle que capitaneja la manada amb pas ferm, la resignació i el ressentiment de Safa, vella i bòrnia pels estralls de la vida, topa amb les esperances de llibertat de la jove Noor, i la innocència i la vitalitat d’Ali, el cadell.

Aquest episodi corprenedor adquireix unes dimensions colossals a través del dibuix de Henrichon. Un dibuix explícit i ferotge, que reforçat per un color intens, és capaç de captar la brutalitat de la tragèdia. Tanmateix, dota als lleons d’una humanitat que desperten la tendresa i la compassió del lector. 

Publicat el 2006, a Espanya el 2007, ECC recupera aquest títol imprescindible en la seva col·lecció VERTIGO, la qual acull un còmic més alternatiu allunyat del clàssic de superherois de DC. La present edició conté material extra inèdit al nostre país. Un total de 30 pàgines amb reflexions dels autors, així com una bona col·lecció de dibuixos preparatoris que són una delícia contemplar. Una bona manera d’apropar-se al procés creatiu d’un projecte tant interessant com torbador.

Brian K. Vaughan (Cleveland, Estats Units, 1976) és autor de còmics tan destacats com Ex Machina, Premi Eisner 2005 (reeditat per ECC, 2014-15); Y, el Último Hombre (reeditat per ECC, 2013-2014); i Saga (Planeta DeAgostini, 2012-2015), que compta amb tres Premis Eisner el 2013 i Millor Obra Estrangera 2014 en el Saló del Còmic de Barcelona. Alhora, compta amb una dilatada experiència en el món de la televisió, com a guionista i productor de la sèrie Perdidos (2004-2010) i La Cúpula (2013).

Niko Henrichon (Quebec, Canadà, 1975) viu actualment al sud de França. Dibuixant i colorista, és també responsable del dibuix de Noé (DeBolsillo, 2014).

Ressenya Sara Lone

Per Mireia Martínez

Títol¹: Sara Lone. 1 Pinky Princess

Títol²: Sara Lone. 2 Carcano Girl

Autor: Eric Arnoux, David Morancho

Edició: Norma Editorial, 2014 i 2015

Pàgines: 56

ISBN¹: 9788467916713

ISBN²: 9788467919325

Nota: ♥♥♥♥♥

Coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona del passat mes d’abril, Norma va presentar el segon dels quatre volums totals de la sèrie Sara Lone, titulat Carcano Girl. El primer volum, Pinky Princess, havia vist la llum pocs mesos abans, però per gaudir de la tercera entrega haurem d’esperar gairebé un any. No obstant, els dos primers, a manera de díptic, tanquen un cicle i per tant, els lectors restarem tranquils durant l’interval, però sense oblidar alguns enigmes que resten oberts. 

La història del projecte de Sara Lone ve de lluny... M’ha sorprès descobrir que el guionista francès Erik Arnoux i el dibuixant barceloní David Morancho no es coneixien personalment, almenys a la fi del primer volum, tal com expliquen en les reflexions finals. Tenim, doncs, una relació virtual a base de correus electrònics i Skype, que gràcies a Internet ha permès posar en contacte aquests dos artistes. Veiem com han superat amb escreix la distància d’espai i les barreres idiomàtiques per a crear conjuntament aquesta sèrie. La creativitat no té fronteres i Sara Lone n’és una mostra, ja que el guió i el dibuix casen perfectament.

Però, qui diu que els principis són fàcils? El projecte d’Arnoux i Morancho, pels volts de 2009, no va trobar el seu lloc en la indústria editorial tradicional, i va quedar guardat al calaix. Un parell d’anys més tard, el 2011, de la mà de Sandawe, editorial francesa de BD basada en el crowdfounding, Sara Lone va aconseguir el finançament necessari per esdevenir una realitat a França. Si abans parlaven de la particular relació virtual entre guionista i dibuixant, ara trobem el micromecenatge com a nova forma d’edició. Sara Lone està ple de novetats! 

Destacar que el primer volum, Pinky Princess, va rebre el Premi al millor guió en el Saló europeu del còmic de Nîmes de 2014. 

Ens trobem davant un còmic realista que recrea un període de temps amb una estètica molt concreta, finals del 50 i principis dels 60 al sud dels Estats Units, a Texas. Un temps històric que fascina tant a Arnoux com a Morancho, i que per mitjà d’un exhaustiu procés de documentació atorguen veracitat a l’acció i l’espai. Són molts els detalls que ajuden a capbussar al lector en l’atmosfera de l’època: cartells, revistes, marques de whisky...

Sara Lone és un thriller marítim i policíac que evoca els grans clàssics del cinema americà. Una barreja perfecta entre el gènere negre, l’aventura històrica, la recerca d’un tresor, les intrigues polítiques, l’ombra de la màfia i el racisme irracional del Ku Klux Klan. Sara Lone aborda un gran nombre de trames i escenaris que configuren un àlbum de ritme trepidant, àgil i emocionant amb un toque sureño. 

La protagonista és Sara Lone, nom artístic de Joy Carruthers, ballarina de cabaret al Blue Parrot de Nova Orleans. La jove es veu implicada en l’assassinat del propietari del local, alhora que la policia la busca per comunicar-li la mort, en estranyes circumstàncies, del seu pare. Aquests desafortunats fets la conduiran al seu poble natal, on s’esforçarà per reflotar l’empresa pesquera del seu difunt pare. El preu que haurà de pagar per aconseguir-ho serà molt alt... 

Em captiva especialment la figura de Sara Lone, un enigma darrere una cara bonica. Tot i ser la protagonista, és una gran desconeguda. Una dona freda i distant que exterioritza poc les emocions. Què en sabem de Sara Lone? Ben poca cosa... Algunes pinzellades de la seva infantesa i la deteriorada relació amb el vell Carruthers. Estic convençuda que ens queda molt per descobrir d’aquest personatge tan enigmàtic. 

David Morancho se serveix d’un dibuix totalment digital, des de l’esbós fins al color, per a traslladar-nos hàbilment fins a l’Amèrica dels seixanta. Alhora, la veu dels personatges està esquitxada d’anglicismes que reforcen el context yankee. La composició de la pàgina és molt dinàmica, emprant diferents formats de vinyeta fins a arribar a estretes franges horitzontals que focalitzen l’atenció en una mirada o element. 

 A Sara Lone ficció i realitat s’entrecreuen. Promet una continuació del tot sorprenent que, tal com avancen els autors, se situa a Dallas, novembre de 1963... L’emoció està del tot assegurada!