Ressenya Enamorats

Títol: Enamorats

Autor: Alfred Hayes
Traductor: Albert Torrescasana

Edició: Edicions 62, 2014

Pàgines: 144

ISBN: 9788429773248

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la breu però intensa, de les que et fan gaudir pàgina a pàgina, millor amb una lectura pausada per assaborir-ne tots els matisos.

Nova York anys 50. Un home explica la història d'una dona que es va trobar en un bar. Una dona bonica, casada i divorciada molt jove, que havia enviat la seva filla a Filadelfia per tal que els avis la criessin. Aviat l'home i la dona van començar a sortir, van intimar, però pel que a ell feia, aquella relació no significava gaire cosa. Ell era un home molt ocupat.

Un bon dia, però, mentre balla, ella coneix un home de negocis molt ric, tot i que no gaire agraciat. Ell li ofereix a ella uns diners, molts diners, a canvi de que dormi amb ell. I, de sobte, ara el narrador se n'adona que potser ell està més enamorat d'ella que ella ho està d'ell, tot i que necessitarà una estona per adonar-se'n del molt confús i perdut que està.

«A vegades detestava la violenta expropiació de mi mateix que em produïa l'amor.»

Mentre llegia aquestes pàgines, vaig pensar en Una proposició indecent, la pel·lícula estrenada el 1993, basada en l'obra homònima de Jack Engelhard, que bé pogué extreure la idea per la seva història d'aquesta mateixa novel·la, doncs cal recordar que es tracta d'un títol publicat originalment l'any 1953. Si bé en aquest cas, la situació en qüestió no és més que el punt de partida d'un relat exquisit, trenat amb un domini del llenguatge excel·lent. Hayes juga amb les paraules, aconseguint arribar al lector amb la riquesa de les seves descripcions d'espais, personatges i sensacions, talment com si es tractés d'imatges. S'hi reconeix la seva vessant de guionista.

«No obstant això, segons l'ortodòxia dels petons i del desig, aparentment estàvem enamorats; considerant els senyals, la gelosia, l'afany de possessió, els rampells de passió, la necessitat recíproca, aparentment ens estimàvem. Fèiem tanta pinta d'enamorats com la que poden fer els enamorats.»

Enamorats és una crònica que, amb precisió quirúrgica, mostra la fi d'una història d'amor. Com el desencís i la mesquinesa prenen el lloc a la tendresa, al mateix temps que un home, que ratlla la misogínia, identifica com a propis, uns sentiments fins al moment desconeguts, que el trasbalsen completament.

«Per què, si era tan jove i guapa, i relativament fidel, bona i apassionada, perquè era tan difícil arrencar un petit lingot de felicitat d'aquella muntanya tan refractària que era la vida?» 

Llegeix ara el primer capítol

Sílvia Cantos

Agenda Literària - Primera quinzena d'octubre 2014

Comencem temporada de l’Agenda Literària del Històries recomanant els següents esdeveniments per la propera quinzena:

Dissabte 4 d'octubre, a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar s’organitza el Club de lectura en anglès. Per començar es llegirà el llibre 84, Charing Cross Road de Helene Hanff. La història es desenvolupa com una correspondència.

Sinopsi:

A l’octubre de 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda, envia una carta des de Nova York a Marks & Co., la llibreria situada al 84 de Charing Cross Road, a Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i sovint sense ni cinc, la senyoreta Hanff li reclama al llibreter Frank Doel volums poc menys que il·localitzables que calmaran la seva insaciable set de descobriments. Vint anys més tard, segueixen escrivint-se, i la familiaritat s’ha convertit en una intimitat gairebé amorosa. Aquesta correspondència excèntrica i farcida d’encant és una petita joia que evoca, amb infinita delicadesa, el lloc que ocupen a la nostra vida els llibres... i les llibreries. 84, Charing Cross Road va passar quasi inadvertida en el moment de la seva publicació, però des de la dècada dels setanta s’ha convertit en un autèntic llibre de culte a ambdós costats de l’Atlàntic.

L'objectiu d’aquesta activitat és la de crear un ambient de club que permeti a cada participant expressar les seves idees i la comprensió de la lectura a la seva manera.

En lloc de recórrer a la pregunta i respostes com en una classe, s’utilitzarà el llibre com un catalitzador per parlar de les idees, els sentiments sobre el llibre, la resposta personal als personatges, l'estil d'escriptura, i la trama.

El club funcionarà com un conjunt de 4 setmanes, amb un nivell d’anglès esperat de Level lower intermediate.

Les sessions seran dirigides per Antonia Mc Guane.

El preu és de 30 euros les 4 sessions (4, 11, 18, i 25 d'Octubre)

Inscripcions: llibreriaindex@gmail.com

Dissabte 11 d'octubre, a les 12.30 h, a la llibrería Dòria Llibres de Mataró tindrà lloc el Vermut visual per presentar el llibre La poesía visual de J.M. Calleja, a càrrec de Mariona Masgrau.

"Suggerir amb pocs elements és una de les meves premisses. Mitjançant   analogies   o   per   la   utilització   d'elements  antagònics -coincidentia oppositorum- induir a la reflexió. El minimalisme poètic seria la estètica a la que em considero més proper: el silenci, el trac subtil, l'espai en blanc?però també em sento deutor amb el dadaisme i el futurisme."

J.M. Calleja

Diumenge 12 d’octubre a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar tornen els TALLERS d'escriptura creativa a càrrec de Raquel Picolo.

Inscripcions a llibreriaindex@gmail.com

Més informació: http://www.raquelpicolo.net/

Dimarts 14 d'Octubre, a la Llibreria Saltamartí de Badalona, a les 20:00 h. tindrà lloc el col·loqui amb l’escriptor Alejandro Palomas sobre el seu llibre UNA MADRE, editat per Siruela.

La novel·la tracta sobre una mare de 65 anys, que després de diverses temptatives aconsegueix reunir a tota la família per sopar una revetlla de cap d’any.

Sinopsi:

Falten unes hores per la mitjanit. Finalment, després de diverses temptatives, l’Amalia ha aconseguit als seus 65 anys veure acumplert el seu somni: reunir a tota la família per soparla nit de Cap d’Any. Una mare explica la història de com l’Amalia entreteixeix amb el seu humor i la seva entrega particular una xarxa de fils invisibles amb els quals uneix i protegeix als seus, sargint els silencis d’uns i encaminant el futur dels altres. Sap que serà una nit intensa, plena de secrets i mentides, de molts somriures i de confessions llargament contingudes que finalment esclaten per a descobrir el que queda per viure. Sap que és el moment d’actuar i no està disposada a que res l’aparti de la seva comesa.

Dijous 16 d'octubre, a les 19.30h a la llibreria Dòria Llibres de Mataró, es presentarà el llibre LIBRO DE HORAS DE BEIRUT d'Amador Vega, catedràtic d'estètica de la UPF, amb la presència d’Ignasi Moreta professor de literatura de la UPF i editor de Fragmenta Editorial

És un llibre de viatges que inclou fotografies de l’autor. 

Ferran Pizarro

Ressenya Herències col·laterals

Títol: Herències col·laterals

Autor: Llort

Edició: La Magrana, 2014

Pàgines: 208

ISBN: 9788482647005

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una gran novel·la una història fosca, carregada de secrets i sorpreses sobre les misèries humanes que poden fer aflorar el pitjor d'un mateix, que mantenen al lector enganxat a les seves pàgines ho vulgui o no.

Vés amb compte amb el que deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar.

La propera vegada que algú em parli de novel·la negra com un subgènere o menystenint-la, el convidaré a llegir aquest títol. La proposta d’en Llort és simplement fantàstica, una gran història, bona prosa, intriga i l’humor àcid que és marca de la casa de l’autor. Cada ingredient hi és en la seva justa mesura de manera que el conjunt és una novel·la que entusiasmarà als amants del gènere negre i a tots aquells descreguts, també.

«Potser la distància que separa els filòsofs i les

porteres no és tan gran com podria semblar.»

M’encanta l’habilitat amb la que en Llort construeix situacions rocambolesques i diàlegs enginyosos carregats de mala llet, es nota que té a l’esquena una llarga trajectòria escrivint i editant textos, no hi ha un mot que canviaries per un altre o una coma que mouries de lloc, en sap, molt. La novel·la és plena de moments estel·lars, delirant la situació protagonitzada per una camarilla formada per septuagenaris que fan pinya per ajudar la seva amiga i, només per citar-ne una altra, en aquest cas situada a mig camí entre el drama i la comèdia, ens presenta una dona que es dedica a cantar una sardana per desconnectar-se del món mentre el seu marit la posseeix.

«La vida de casada pot ser molt agradable, ja ho veuràs. A canvi de tan poca cosa, podràs aconseguir d’ell el que vulguis. Els homes som així de fàcils –i va tornar a forçar un somriure-. Has de saber utilitzar això que vol de tu i donar-l’hi quan més et convingui. I quan se’t posi al damunt..., dona, tu pensa en altres coses! A més, ja veuràs que, quan tinguis fills, tot serà molt millor.»

Alguns dels personatges que apareixen a la història serien dignes de protagonitzar un spin-off, doncs l’autor ha creat un seguit de vides mereixedores de ser llegides, a més, combrega amb allò de no estendre’s més del necessari, de manera que en molts casos ens deixa bocins de vida que et poden portar a imaginar que hi ha més enllà del que t’explica, sobretot, tenint en compte que del personatge que te’n desgrana més detalls, s'esdevé una història increïble. I, us voleu creure que tot plegat, es va coure en la seva imaginació arran d'una breu notícia succeïda a París?

Certament, aquest títol està tenint una magnífica rebuda per part de la crítica i no puc menys que sumar-me a ells, s’ho mereix, no puc dir que sigui el millor que ha escrit perquè encara tinc pendent algun títol seu per llegir, però indubtablement, és un GRAN llibre que recomanaré molt sincerament a qui em demani opinió.

Sílvia Cantos

Ressenya Mowgli

Títol: Mowgli

Autor: Rudyard Kipling

Adaptador: Maxime Rovere

Il·lustrador: Justine Brax

Edició: Edelvives, 2014

Pàgines: 120

ISBN: 9788426391773

Edat: a partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat espectacular, la revisió d’un clàssic conegut per tots acompanyat d’unes il·lustracions impactants que delectaran a grans i petits, publicat originalment fa 120 anys!

Rudyard Kipling va publicar els anys 1894 i 1895, en dos volums diferents, el que la majoria de nosaltres coneix com El llibre de la selva, dues recopilacions de faules morals acompanyades de poemes que es desenvolupa a l’Índia. A la novel·la original, els relats relatius al personatge d’en Mowgli no atenen una continuïtat cronològica; i aquest és el gran què d’aquesta adaptació, on Maxime Rovere ha realitzat una delicada tasca de muntatge que permet, modificant molt lleument les frases i sense afegir pràcticament res, definir un nou ordre de capítols amb la finalitat d’aconseguir que el lector pugui seguir amb coherència la història del nen perdut.

En altres ocasions he parlat en aquest bloc del “mal” que han fet moltes de les adaptacions cinematogràfiques de grans obres de la literatura, ja sigui per grans o petits. En aquest cas concret, no és que tingui la intenció de carregar-me la versió que va fer la factoria Disney, però em revolta descobrir la tergiversació que se n’ha fet d’alguns aspectes, per citar només un exemple, tots els que recordem aquesta cinta tenim en ment la serp Ka, un rèptil pèrfid que intenta, sempre que la ocasió li ho permet, cruspir-se el tendre Mowgli, oi? Doncs si ara us dic, que en el text original, això no és així, què us sembla? A mi m’ha quedat la sensació com si m’haguessin enganyat durant anys.

Amb tot això el que vull dir és que, celebro de tot cor, que arribin a les llibreries i biblioteques títols com aquest, que respecten i, fins i tot m’atreviria a dir, redescobreixen l’essència de grans obres de la literatura de tots els temps, allunyant-se dels estereotips i versions comercials que ens han arribat. Sens dubte, el treball de Rovere amb l’adaptació del text és exquisida, respectant l’original i reordenant-la perquè la lectura no resulti confosa.

Un punt i a part mereixen les il·lustracions d’aquest àlbum. Tot i qualificar-les d’espectaculars i impressionants, pot ser que no us feu una idea de la màgia que desprenen aquestes imatges, la força expressiva i la capacitat d’emocionar que tenen, no s’aconsegueixen fàcilment, per això mateix us convido a visitar la pàgina d’aquesta artista, Justine Brax i gaudir d’una col·lecció d’il·lustracions que més d’un penjaria al saló de casa seva, començant per jo mateixa!

Cal dir també, que l'editorial ha apostat fort per aquest títol i s'ha esforçat per convertir-lo en una joia digna de ser present a qualsevol biblioteca, amb un format extra gran, un gramatge del paper de qualitat, una coberta i guardes acurades el conjunt, és una autèntica meravella a tenir molt en compte si heu de fer un bon regal!

Sílvia Cantos

Ressenya Les cicatrius de 1714

Títol: Cicatrius de 1714

Autor: Andreu Martín

Edició: Bromera, 2013

Pàgines: 248

ISBN: 9788490260944

Edat: a partir de 12 anys

Nota:  ♥♥♥♥♥

Premi Ciutat de Badalona

Us recomano aquesta novel·la que narra una apassionant història d’espionatge, ambientada en el marc de fons dels darrers mesos de setge a la Barcelona de 1714, una lectura fascinant!

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», en Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Cicatrius de 1714 és una novel·la magnífica recomanable per una franja molt àmplia de lectors, està catalogada com a juvenil, però us asseguro que els adults la gaudireu igualment. És al mateix temps una novel·la històrica, doncs transcorre durant els darrers mesos de setge abans de la caiguda de Barcelona, i també és una apassionant història d’aventures, amb l’espionatge polític com a eix central. Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Badalona en l’edició 2013 i és un títol que sincerament penso que hauria de ser lectura obligatòria als instituts, doncs ofereix la oportunitat de viatjar 300 anys enrere i viure en primera persona un capítol imprescindible de la nostra història.

«Els van destruir per pur dret de conquesta, perquè els triomfadors sovint es pensen que l’esclau, amb el temps, s’oblidarà de la injustícia de les seves cadenes i acabarà per assumir i defensar les raons de qui l’esclavitza.

Obliden, sens dubte, que tota raó imposada per la força causa ferides profundes, i que les ferides es perpetuen en cicatrius indelebles que mantindran per sempre la memòria de l’ofensa.»

El llibre versa magistralment sobre una de les característiques inherents del caràcter català: el sentiment d’honor com a nació. Quelcom que no es pot estroncar amb imposicions fiscals ni lingüístiques. I és que aquesta és una història emocionant, no només per les aventures i l’acció, que hi són molt presents, el ritme també és d’allò més intens, de fet l’únic problema que m’ha presentat la lectura, és que no hi havia manera de desenganxar-me de les seves pàgines!

Andreu Martín és un dels noms més emblemàtics del panorama literari català, especialment quan parlem de novel·la negra, té una extensa producció bibliogràfica a les seves esquenes per totes les edats, amb sèries conegudes per la majoria com les protagonitzades per els detectius Àngel Esquius, Flanagan o la mossa d’esquadra Wendy. Gaudeix del reconeixement de la crítica especialitzada i té un públic lector molt fidel, ha estat guardonat en múltiples ocasions per diverses obres i el 2011 també va rebre el premi Pepe Carvalho per el conjunt de la mateixa.

Un relat emocionant sobre la llibertat, la confiança i l’honor.

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya Vaig fer la maleta un dia de juny

Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny

Autor: Cinta Arasa

Edició: Edicions del Bullent, 2014

Pàgines: 230

ISBN: 9788499041490

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Enric Valor de narrativa juvenil

Us recomano una lectura preciosa, una novel·la iniciàtica, en la que acompanyarem a la seva jove protagonista en la transició que la porta de la tendra infantesa a la crua maduresa, en un viatge sense retorn.

«He perdut la llibertat, tota, però el premi a la meva valentia ha estat 

saber que la llibertat existeix. No se m'acut millor recompensa.»

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

«...i a llegir llibres d'amagat somiant, només somiant que hi ha d'altres vides 

que potser, només potser, em podrien fer feliç.»

Aquest és un d’aquells títols que tant celebro quan arriben a les meves mans, una novel·la que ficciona sobre un rerefons històric de manera que el lector, sense adonar-se’n repassa un fragment de la nostra història de forma amena i molt més eficaç que llegint i rellegint els passatges infumables d’alguns llibres d’història. Són llibres com aquest, els que aporten categoria a la novel·la juvenil i desmunten els tòpics de la “lectura fàcil” per als joves, aquestes pàgines tenen una història magníficament narrada que inclou petites dosis de contingut històric, no endebades ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor.

La Cinta mostra una habilitat innata per situar al lector dins la història, la precisió amb la qual detalla les sensacions de la jove protagonista en el seu primer contacte amb els treballadors de la fàbrica és absolutament exquisida i, no tinc cap mena de dubte, satisfarà els lectors aconseguint que es posin a la pell d'aquesta jove burgesa que acostumada a viure entre cotó flux toparà de cara amb una dura realitat, que ni tan sols havia imaginat.

«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se'n van mai de la memòria»

Una història sobre la llibertat, la maduresa i l’amor.

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya Dies de frontera

Títol: Dies de frontera

Autor: Vicenç Pagès Jordà

Edició: Proa, 2014

Pàgines: 328

ISBN: 9788475884738

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Sant Jordi 2013

Avui us recomano una gran novel·la que narra una història de transició, un fragment de vida, un parèntesi en el que passen moltes coses tot i que sembli que no passa res, una lliçó del domini narratiu del seu autor.

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.

«Aspirava a fer-la canviar d'opinió perquè rectificar és de savis, però secretament desitjava ser rebatuda, perquè a la vida cal saber argumentar.»

L’autor, desgrana la història a través d’una col·lecció de capítols curts, en ocasions, brevíssims, fet que atorga a la narració un ritme fluïd que captura al lector sense adonar-se’n. Aquestes pàgines respiren música. Mazoni, La Orquestra Mondragón, Sangtraït, els Beatles, Dido o Rufus Wainwright, entre d’altres, posen la banda sonora a una història que té el seu punt de partida en un ball d’hormones protagonitzat per mare i filla i, predisposa al lector a passar una bona estona de lectura.

«Les audiometries revelaven que l’oïda de la Lola era gairebé perfecta, però havia perfeccionat la virtut de sentir tan sols el que li venia de gust. »

Vicenç Pagès Jordà  és un autor que ha rebut el reconeixement de jurats, crítica i públic, ha escrit novel·la, assaig i conte curt. Amb una important producció a les espatlles, sense cap mena de dubte podem afirmar que el seu és un dels noms que cal tenir ben present dins el panorama literari actual.

«No disposem de la capacitat d'imaginar Déu, però segur que no el molestaria que El veiéssim com una bibliotecària silenciosament apassionada.»

La quotidianitat i la proximitat dels personatges faciliten que aquesta lectura esdevingui tot un plaer. No esperis més i comença a llegir!

Sílvia Cantos