Rut Sense Hac
Autor: Muriel
Villanueva
Edició:
Columna, 2018
Pàgines: 256
ISBN:
9788466423830
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP:
14,90€
Premi Carlemany per al Foment de
la Lectura 2018
- Potser haurien de treure la paraula normal del
diccionari, oi? - em va dir.
- O potser és que la normalitat és només una aparença.
- O potser és que la normalitat és només una aparença.
Avui us
recomano una novel·la inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan
gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.
La Rut és una
jove de setze anys disposada a iniciar una nova etapa, per començar els seus
estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. Noves amistats
i sentiments afloraran en aquest nou curs que revolucionarà el fur intern d’una
Rut que carrega sobre les espatlles el pes d’un secret que no gosa mostrar fora
de la seguretat de casa seva. El reflex del mirall, traïdor, però, s’entesta a recordar-li
una dolorosa absència que la limita a l’hora de relacionar-se amb comoditat.
Llegir Rut
Sense Hac és enamorar-te de la seva protagonista, d’aquesta noia
valenta que arracona els dubtes i les pors per abordar una joventut a la qual
no vol renunciar de cap manera. Assistim, com a lectors, al creixement
emocional d’una noia que pateix, somia i dubta, com qualsevol adolescent, però a
qui, a més, l’estigma del càncer la cohibeix, coartant-ne la llibertat
necessària per sentir-se prou còmode per a mostrar-se tal com és, plenament,
sense amagar cap lletra ni cap fracció de pell. Si ja és difícil ser una adolescent qualsevol, sumar-li el fet de ser una
supervivent d'un càncer ho complica, molt més!
La Muriel
retrata amb veritable mestria l’experiència emocional tan traumàtica que suposa
per a un infant, conviure amb una malaltia com el càncer. L’anormalitat del seu
entorn, el sentiment de culpa i d’estar en deute amb els qui l’estimen. La por
a mostrar-se tal com és, a estimar i a deixar-se estimar. L’angoixa de sentir l’amenaça
d’una possible recaiguda com una espasa de Dàmocles quan l’adolescència fa acte
de presència en la vida del malalt i el pànic d’imaginar-se causant dolor als
qui més s’estima.
Les cicatrius, i el que signifiquen, la relació amb la mare, tan especial i
única que t’aboca a emocionar-te fins a notar els ulls negats. Dubtes
existencials al voltant de la vida i com viure-la sense por i un epíleg de la
Ros, parlant de la seva germana de llibre i del poder sanador de la història,
que és una preciositat, immillorable colofó per a un llibre que s’ha de llegir,
per tot el que narra, per tot el que convida a reflexionar i per tot el que et
fa sentir, bravo Muriel, ho has tornat a fer!

Sílvia Cantos