Buscant el sentit, buscant el camí

Per Mireia Martínez

Títol: Solanin

Autor: Inio Asano

Edició: Norma, 2014

Pàgines: 424

ISBN: 9788467917369

Nota: ♥♥♥♥♥ 
Preu: 15,95€

Avui us recomano un còmic que m’ha fascinat de principi a fi, Solanin d’Inio Asano. Una autèntica perla del manga creada per un dels autors de referència del panorama actual del còmic nipó. 

Solanin és un retrat intimista d’una generació que busca el seu lloc en el món. Els joves protagonistes d’aquest manga, encapçalats per la Meiko i el Naruo, naveguen pel món dels adults amb un munt de preguntes, inseguretats, frustracions, però també somnis i esperances. Abandonar la bombolla universitària i fer front a la vida real és un repte, i ningú ha dit que fer-se gran sigui fàcil...

«La soledad y la angustia se mezclaban con una especie de emoción... Pero el caso es que, en esa época, todo era posible, como el cielo amplio y despejado.»

La Meiko se sent immersa en una rutina anodina que la bloqueja. La seva feina no la satisfà, les despeses del lloguer l’aclaparen, i els dubtes de la seva relació amb el Naruo la turmenten... És això tot el que ha d’esperar de la vida? No sap exactament què vol, ni quin és el camí que ha de prendre, però sí que sap que cal evolucionar i arriscar-se. 

En Naruo és il·lustrador en pràctiques en una empresa que treballa per a un diari, però la seva veritable vocació és la música. En el club de rock de la universitat va conèixer en Kato i en Billy, i van formar un grup musical, però una vegada llicenciats tot es va diluir. En Naruo ha de renunciar a la seva passió? 

«...Necesito un poco más de tiempo. Hasta encontrar respuestas. Aunque el camino sea escarpado... y lo siga siendo hasta el fin del mundo... pienso seguir mi propia senda.»

Solanin és un crit a l’amistat, perquè créixer amb el suport i la companyia dels amics és reconfortant. És una reflexió brillant sobre la felicitat i la necessitat d’equilibri, una lliçó de vida amb els seus girs inesperats. I la música com a eix central que actua com a catalitzador, com a vehicle d’expressió per experimentar la catarsi i el renaixement... El discurs d’Asano és poètic i emotiu, amb diàlegs i reflexions d’una profunditat que corprenen. Tot, amanit amb un dibuix magnífic, que combina amb imatges reals de la ciutat de Tòquio, instantànies urbanes i fragments fotogràfics de cel que tractats digitalment atorguen veracitat i modernitat a la vinyeta. Una lectura absorbent i agredolça de més de 400 pàgines editada en un únic volum. Un còmic senzillament imprescindible.

Inio Asano (Isioka, prefectura d'Ibaraki, Japó, 1980) és considerat una de les veus de la seva generació. Es dóna a conèixer al nostre país amb Nijigahara holograph (Ponent Mont, 2009) i La chica a la orilla del mar (Milky Way Ediciones, 2013). Amb Solanin (Norma, 2014), la seva obra estrella, arriba al gran públic i es realitza una adaptació cinematogràfica el 2010. Ara, en el XXI Saló del Manga de Barcelona s’han presentat dues novetats que reafirmen la seva projecció a casa nostra: Buenas noches, PunPun 1 (Norma, 2015), obra cabdal publicada al Japó entre 2007 i 2013, i Dead Dead Demons Dededede Destruction 1 (Norma, 2015), sèrie oberta actualment. I, com a colofó, la primícia d’una nova llicència, un volum únic d’històries curtes titulada El fin del mundo y antes del amanecer (Norma, abril 2016). 

«Una cosa... ¿Eres feliz, Billy? Es lo que quería preguntarte. 

Ahora no lo puedo saber. Eso es algo que descubres cuando vas a morir ¿no?»