Meritxell Martí i Xavier Salomó

En Xavier i la Meritxell Martí es van conèixer en una llibreria, un bon auguri, sens dubte... Poc a poc es van anar animant amb uns primers projectes en comú, entre els que podem trobar espectacles teatrals on la Meritxell composava la música i ell dirigia, fins a col·leccions de llibres amb imants.

Actualment viuen i tenen estudi a Sant Llorenç Savall. L’habitació d’ella generalment està en silenci, mentre que al taller del Xavier la música sona constantment. Els projectes comuns han nascut gairebé sempre fora de l’estudi: alguns han sorgit mentre conduïen entre vinyes; altres, mirant els reflexes del llac de Loudenvielle. En ocasions, han retallat les tovalles de paper d’un restaurant per a emportar-se els esborranys realitzats... tot i que la propietària del local els mirés amb mals ulls. En Xavier i la Meritxell formen un tàndem perfecte que destil·la creativitat, entusiasme i amor pels llibres.

Minipops

Combel

La Caputxeta Vermella, la Ventafocs, la Rínxols d’or i els Tres Porquets. Quatre títols coneguts per tothom, quatre clàssics dels quals se n’han fet infinites versions, fins al punt que sovint et preguntes, en calen més? Doncs sí! Tan simple com rotund, ara bé, no qualsevol adaptació, això és prescindible, però si aquesta revisió ve signada per la Meritxell Martí i el Xavier Salomó i la publica Combel, no hi ha dubte,  és absolutament necessària!

Què fa que aquesta sèrie de llibres valgui la pena? Doncs a banda de les autoritats que el signen, destacaria la gran tasca de concreció que ha fet la Meritxell, que amb una magnífica habilitat ha sintetitzat les històries en cinc frases, tal com ho llegiu, cinc frases estructurades com a rodolins que encapsulen l’essència de cada història amb una goteta d’humor. M’encanta! No és gens senzill transmetre amb un text tan breu uns contes que hom coneix, però ella en sap molt i ho demostra un cop més amb cadascun d’aquests quatre títols. Per la seva banda, en Xavier amb aquest estil tan personal que el caracteritza, dóna vida als personatges i les escenes, sempre en clau d’humor, amb una paleta de colors frescos i vius i, quan dic que els dóna vida, no em refereixo només a les il·lustracions, sinó també a l’enginyeria del paper que ha dissenyat ell mateix, amb senzilla efectivitat cada escena pren vida, cada pas de pàgina és una sorpresa que podem explorar en els seus 360 graus, ha tingut cura del més petit detall i ofereix una sèrie de desplegables combinats amb finestretes que complementen la narració oferint una informació extra al text, a més de l’efecte joc que els més petits degustaran a plaer!

L’Illa de les 160 diferències 

El país dels 260 clons

Cruïlla

Aquí hauríem de parlar directament de llibres repte, de debò, ho confesso, no he estat capaç de localitzar les 160 diferències ni els 260 clons, n’he trobat molts, però tots no, i no per manca d’interès, eh! Fins i tot hi he involucrat la família, fixeu-vos el marit i els fills també s’hi van posar. Però ni amb la total capacitat d’atenció que hem reunit entre els quatre no hi ha hagut manera, no devem ser prou observadors, malgrat la bona disposició i l’actitud. És cert, no hem superat el repte, però mentre ho intentàvem, vaig adonar-me d’un fet curiós, tots quatre teníem els cinc sentits posats en les pàgines del llibre i això, no sé si estareu d’acord amb mi, però jo crec que avui dia no es dóna habitualment, la capacitat d’atenció i concentració la tenim sovint dispersa entre diversos fronts i, el fet que un llibre sigui capaç de captar-la en exclusiva en petits i grans diu molt d’ell.

A més els autors ens provoquen, a l’Illa trobem 10 nivells i ells els defineixen des de “Facilíssim” fins a “Per als que mai no es rendeixen” i és clar, l’orgull propi no es vol deixar vèncer i fixa la mirada a cadascun dels detalls de la pàgina. En aquesta proposta a mida que avancen els nivells, incrementa el nombre de diferències a localitzar, des d’una sola al primer fins a quaranta al novè, per rematar-ho tot plegat a l’últim on tornem a tenir una sola diferència que, val a dir, no vam saber trobar... Cada pàgina, amaga una finestreta, que és alhora l’enllaç a la següent escena, una manera perfecta d’enllaçar cada nou pas en aquest viatge fascinant que emprendreu acompanyant l’Estel i en Pol, dos aventurers que us animo a descobrir!

El país dels 260 clons reprèn el fil de l’Illa, de fet l’excusa per començar una nova aventura és que la bola amb la que acaba la història a l’Illa es trenca i els dos aventurers inicien una nova exploració que els durà a visitar paratges inhòspits, congressos terrorífics, restaurants fascinants i moltes sorpreses més. En aquest cas, cada pàgina amaga una pestanya que revela l’última fita a aconseguir i és alhora una pista cap a la següent part de l’aventura, els clons amagats es reparteixen en tres nivells de dificultat:

l fàcil     n no tan fàcil     p difícil

Solucions de L’Illa de les 160 diferències

Solucions d’El País dels 260 clons

OFF

Le Seuil

Diferent. Suggerent. Agosarat. Impresindible!

En Xavier està convençut que OFF és el seu projecte més personal fins al moment. I potser també el més arriscat: un àlbum que parla dels perills de les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors realment fosca.

Jo la trobo senzillament espectacular. Així de breu, així de clar. OFF és una proposta visual que té la capacitat d’estimular els sentits dels lectors. És tal la força de les seves il·lustracions que s’expliquen sense necessitat de text, no ens cal, el sabem llegir. I no cal ser extraordinàriament hàbil per entendre el que ens mostra, vaig fer la prova amb el meu fill, onze anys, va llegir amb poques diferències la mateixa història que jo, però no només això, es va fixar en els matisos. El Xavier treballa els detalls amb gran destresa i, com en la major part del seu treball, si t’atures a contemplar i observar les seves il·lustracions, captes noves particularitats, fet que t’engresca a repetir la lectura amb una nova mirada i us asseguro, que cada vegada, et sorprèn, cada vegada hi veus quelcom més, quelcom nou. És espectacular la manera com juga amb la llum i el moviment imprès en les seqüències d’imatges, amb un estil molt cinematogràfic aconsegueix dotar de vida la protagonista, una parella singular aquesta caputxeta i el seu acompanyant...

L’origen de la història ens trasllada al 26 d'abril de 1986, amb un Xavier de 10 anys observant la seva mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de Txernòbil, d‘aquells dies manté un record: una por indefinida, estranya. Sembla ser, que aquesta imatge va mantenir-se adormida a la seva memòria fins l’accident de Fukushima. Alguns mesos després del desastre japonès, sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul, va començar a dibuixar el què esdevindria OFF. El llibre està ple de referències d'obres que l'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter" (Efadós, 2006), "La Carretera" de Cormac McCarthy (Edicions 62, 2008), les pel·lícules de Miyazaky i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave.

Per mi, Off és una història fosca que convida a il·luminar un dels passatges més terribles de la història de la humanitat. Un llibre complex, que requereix una mirada madura, un proposta més que interessant per introduir aquest accident o l’energia nuclear com a tema, als alumnes de cicle superior de primària o primer cicle d’ESO. Una història per reflexionar, amb un treball exquisit i punyent que impacta.

Sílvia Cantos