Ressenya Contes desexplicats

Títol: La Caputxeta forçuda

Autor: Vivim del Cuentu

Il·lustrador: Albert Vitó

Edició: Baula, 2013

Pàgines: 32

ISBN: 9788447926671

Edat: A partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Títol: La rateta que llegia a l’escaleta

Autor: Vivim del Cuentu

Il·lustrador: Marta Munté

Edició: Baula, 2013

Pàgines: 32

ISBN: 9788447926688

Edat: A partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano els dos primers títols d’una nova col·lecció que presenta l’editorial Baula. Es tracta de Contes Desexplicats, on trobem personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors. Escrits amb lletra lligada per facilitar la lectura als més petits. Aquesta col·lecció va sorgir de la col·laboració entre el grup Vivim del Cuentu i alguns dels joves il·lustradors participants a les mostres «Nenes, bruixes i princeses» i «Prínceps, herois i valents» creades i coordinades per l’il·lustrador Ignasi Blanch. 

«La Caputxeta forçuda» ens presenta una versió divertida del clàssic de Perrault amb la qual els nens gaudiran i sobretot riuran amb aquesta peculiar Caputxeta que carreteja ella sola un cistell que ni la compra de tot el mes igualaria en pes, una noieta que fa fúting, no oblida fer estiraments. Per contra, el llop ferotge, en aquest cas resulta ser un llop mandrós, llaminer i curt de vista, vaja que ho té tot... No us perdeu la reinterpretació del mític diàleg entre el llop i l’àvia, genial.   

«La Rateta que llegia a l’escaleta» transforma la rateta presumida que tots tenim en ment i ens la presenten com una apassionada lectura, amant dels contes i les històries que despatxa els seus pretendents tenint en compte les seves qualitats o preferències literàries, una entranyable història que dóna un nou sentit al clàssic:  «És una rata de biblioteca». 

S’ha de reconèixer que Marta Munté i Albert Vitó han sabut donar a les il·lustracions que han creat per acompanyar aquestes històries el mateix to plantejat en el text, mentre a «La Caputxeta forçuda» tenen un estil desenfadat i humorístic, amb imatges dinàmiques on destaca el vermell, a «La Rateta que llegia a l’escaleta» trobem una manera de treballar les il·lustracions amb una àmplia paleta cromàtica de tons alegres, amb formes arrodonides i un aire entranyable. Ambdues molt ben trobades. 

No cal dir que us recomano molt aquesta col·lecció, amb el convenciment que els títols que vindran seran tan interessants com aquests dos que l’encenten, un gran treball que els infants gaudiran  així com els adults que els acompanyin.

Sílvia Cantos