dissabte, 28 de març de 2015

Ressenya Las meninas

  Per Mireia Martínez


Títol: Las meninas 
Autor: Santiago García, Javier Olivares
Edició: Astiberri, 2014
Pàgines: 185
ISBN: 9788415685487
Nota: ♥♥♥♥♥
 

Las meninas de Santiago García i Javier Olivares és considerat per molts crítics i llibreters un dels còmics més reeixits de 2014. El ressò i el reconeixement rebut en són proves fefaents: escollit millor còmic nacional en el rànquing anual per votació popular del web Entrecomics; publicat el 26 de març d’enguany a França per l’editorial Futuropolis; i nominat en la categoria de Millor Obra d’Autor Espanyol 2014 en el 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona del pròxim mes d’abril com a colofó.

La novel·la gràfica Las meninas ens permet, no només acostar-nos a la figura de Diego Velázquez com a pintor i aposentador de palau a la cort de Felip IV, sinó també submergir-nos en una intensa reflexió sobre l’art i la creació artística.
L’acció parteix de la investigació oberta per l’Ordre de Santiago a fi de comprovar si Velázquez reuneix els requisits per esdevenir cavaller d’aquest il·lustre ordre religiós i militar. A través de diferents entrevistes a personatges notables de l’època, resseguim la trajectòria vital i artística del pintor fins a la creació d’un dels referents cabdals de la història de l’art, Las meninas. El magnetisme i el poder d’aquesta obra és omnipresent al llarg de tot el llibre. Observem com altres la contemplen  amb plaer i fascinació, mentre aquesta roman generalment d’esquena a nosaltres, els lectors. Únicament se’ns presenta de manera completa en una ocasió. No fa falta més, tots coneixem Las meninas. Amb aquest recurs els autors aconsegueixen emfatitzar encara més el seu valor simbòlic i evocador. Una pintura que va fascinar tant als seus contemporanis com a les generacions futures, en l’àmbit de l’art i les lletres. En són una mostra les petites històries, intercalades en la narració, protagonitzades per Goya, Picasso, Dalí, Foucault o Buero Vallejo que demostren la influència de Las meninas, i el seu caràcter immutable al llarg dels segles.

El plantejament del còmic és realment original. El guió de Santiago Garcia alterna diferents temps, salts del present al passat i viceversa diferenciats hàbilment a través del color, fent que la lectura sigui molt dinàmica i entretinguda. Però, alhora, és capaç d’induir-nos a reflexionar sobre el poder i el valor de l’art, la funció, les fonts i els gèneres de la pintura amb paraules i cites molt reveladores:

«Plinio nos cuenta que cuando Alejandro vio el retrato que Apeles había hecho de su concubina, comprendió que estaba enamorado de ella.»
«Asombroso. No es pintura, es verdad.»
«Parecido era lo que contaba Vasari del retrato de Pablo III con sus sobrinos. Supuestamentem cuando Tiziano lo dejó secar en la terraza, la gente que pasaba por la calle saludaba al cuadro creyendo que era el Papa.»


Al llarg de les pàgines, trobem una bona col·lecció de referents artístics i històrics que construeixen un excel·lent escenari i una acurada contextualització. Artistes coetanis a Velázquez com Cano, Zurbarán, Pacheco, Murillo, Ribera, Rubens, i personatges històrics com el mateix Felip IV i la seva família, poblen les pàgines d’aquest còmic que esdevé una obra d’art en si mateix.
La proposta gràfica és esplèndida. Les figures esquemàtiques de formes geomètriques, els rostres com a veritables màscares, el contrast i l’ús del negre, el poder de la taca i la línia, els fons dibuixats de manera sintètica amb línies i plans que creen profunditat, són una mostra de l’estil personalíssim de Javier Olivares que dota al còmic d’una força i una potència que traspassa les pàgines.

Las meninas és una novel·la gràfica en majúscules que demostra el gran equip que formen Santiago García i Javier Olivares. Una lectura imprescindible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada