divendres, 6 de març de 2015

Ressenya El hombre que entraba por la ventana

Títol: El hombre que entraba por la ventana
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: SM, 2010
Edat: de 7 a 10
Nota: ♥♥♥♥

No succeïa totes les nits, però ara ja no importa: en la meva memòria fou sempre. Una veu d’home em contava contes en la obscuritat, a la vora del meu llit. En una foscor tan profunda que d’entrada pensava que aquella veu estava dins del meu cap: que era part de mi, que tots els nens tenien una segona veu per contar-los contes durant algunes nits.

D’aquesta manera ens presenta la protagonista, Maria Luces, aquesta sensorial història, narrada excel·lentment, en primera persona, de forma molt encertada, aconsegueix transportar-nos als carrers de Lisboa, sentir les olors i les emocions que ens està explicant.

L’editorial SM fa una valenta aposta  atrevint-se a publicar un àlbum que té text. Molt, i molt dens. I gens ni mica complaent, com assegura el seu propi autor, Gonzalo Moure. I és que El hombre que entraba por la ventana és un fado amb totes les lletres, una trista història que ja us avanço no té un final feliç, o potser sí? Com sempre, depèn de la mirada que el lector posi en la trista història de la Maria Luces. Aquesta és una molt bona història, valenta i agosarada, com ho és Moure, que va  negar-se a canviar el títol d’una de les seves obres  ¡A la mierda la bicleta!, tot i que no li volien donar un premi que li havien atorgat si no ho feia. No va acceptar la coacció i no va canviar-lo, al final li concediren el guardó igualment, i des d’aleshores té clar que és rentable no deixar-se subornar, ser un mateix, tot i que sigui amb els teus propis errors, com aquell títol francament espantós.

Gabriel Pacheco és l’artista que s’ha encarregat de posar imatges a aquestes pàgines, de forma delicada i acurada, presenta un treball exquisit, amb uns tons terrossos i un acabat que dóna un toc d’antigor a les il·lustracions, sempre amb l’estil personal que el caracteritza. Pacheco mostra una vegada més el seu saber fer amb aquest àlbum, imprescindible la imatge on un vaixell navega per els carrers de la ciutat lisboeta. En una primera lectura les imatges sedueixen. En posteriors, aconsegueixen enamorar-te amb el grau d’elaboració i treball que tenen totes i cada una. La gamma cromàtica aparentment limitada, es vulnera discretament amb pinzellades de blau i vermell que aporten un significat especial i li donen un valor afegit.

Sens dubte, un àlbum magnífic, que conjuga perfectament el text de Moure amb les il·lustracions de Pacheco, desmarcant-se dels tòpics i mirant de font, com la seva protagonista.


Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada