Ressenya Ofrena a la tempesta

Títol: Ofrena a la tempesta

Autor: Dolores Redondo

Traductor: Núria Parés

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 592

ISBN: 9788466419048

Nota: ♥♥♥♥♥

Som molts els que vam descobrir la Dolores Redondo amb El guardià invisible, ens va captivar amb la seva narrativa trepidant, va mantenir el llistó (situat ben amunt) amb El llegat dels ossos i ara amb Ofrena a la tempesta ha tancat la trilogia El Baztán deixant una munió de lectors pregant per tornar a llegir-la.

Ha passat un mes des que l'Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. 

La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l'Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d'en Berasategui a la seva cel·la i una trepidant investigació que portarà l'Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora...

La mort sobtada del lactant pren una nova dimensió en aquesta història, per la terrorífica presència del qui s’anomena Inguma, Batibat i Pokkuri entre d’altres. Criatures fosques que han provocat estralls en la població infantil de diverses cultures.

«Milions de persones viuen la seva vida entorn de la fe, la fe en el que sigui, en Déu, en una nau que vindrà per endur-se’ls a Orió, en el convenciment que s’han immolar amb una bomba per anar al paradís on les fonts ragen mel i les verges estan al seu servei... el que sigui. Si vol entendre alguna cosa, pari de plantejar-se si és lògic i comenci a admetre que és real, que té conseqüències reals i que hi ha gent disposada a morir i a matar pel que creu.»

Amb el desenllaç de la trilogia la Dolores no deixa lloc al dubte, és una excel·lent narradora que sap com captar i mantenir l’atenció dels lectors en una saga que acumula més de 1700 pàgines. A través d’aquesta història hem descobert curiositats i dades fascinants relatives al folklore, també ens ha traslladat fins als màgics boscos i entorns d’Elizondo i ha fet palès el seu gran domini en la construcció de personatges, prova d’això és el fet que la inspectora Amaia Salamanca ha robat el cor a pràcticament tots els qui l’hem conegut. De fet, en aquest darrer volum de la trilogia, l’autora ha explotat la part més humana de la seva protagonista, l’Amaia viu una tempesta emocional que avança en paral·lel amb el cas. I no és l’única a destacar, la riquesa dels caràcters és extensiva a la resta de personatges que es reparteixen el pes de la història, si m’ho permeteu, no puc estar-me de dir que sento especial debilitat per la tia Engrasi, una dona que és pura tendresa sense deixar de ser ferma en les seves conviccions.

Una novel·la amb un ritme trepidant, uns fets destarotadors amb unes localitzacions magníficament descrites, uns personatges totalment vius i una prosa sensacional. La trilogia El Baztán és una lectura imprescindible per a qualsevol amant del gènere negre!

Sílvia Cantos