El meu fill no llegeix

Darrerament he tingut diverses converses i situacions que m’han fet pensar molt sobre el fet de la lectura. Crec que és molt necessari mostrar els múltiples beneficis que et dóna, sovint, sense ni tan sols ser-ne conscient. No diré que llegir ens fa millors persones, perdoneu però crec que afirmar això és una sobirana tonteria, cadascú és el que és no pel que llegeix, més aviat llegeix allò que la seva manera de ser li demana, però no em vull perdre en debats filosòfics, passo la gran part del dia a la biblioteca, entre llibres i el més important, entre lectors, sovint lectors potencials i, una de les consultes habituals a la sala infantil es podria resumir de la següent manera: “El meu fill/a no llegeix res, jo li dic que ho ha de fer, que és molt important, però no hi ha manera”. Aquí el meu dimoniet particular preguntaria al pare/mare en qüestió “I tu, llegeixes? Saps que per els teus fills ets un mirall i els encanta fer el mateix que tu, així que si no et veuen llegir mai, no pots sorprendre que no en tinguin l’hàbit”. Però, per descomptat, si no es tracta d’algú de confiança, no resultaria apropiat, de manera que calles i optes per buscar alternatives.

Abans de començar, els pares que tinguem interès en que els nostres fills siguin lectors hem de tenir en compte diversos factors, com ara la importància que té explicar-los contes, tant se val l’edat que tinguin, atureu-vos un moment, no us agrada quan algú us explica una bona història? Quan us narren uns fets que us atrapen, no gaudiu d’aquests moments? Si la resposta és no, tenim un problema, en cas contrari, anem bé! Els humans, malauradament,  funcionem per clixés i l’explicar contes, acostuma a entendre’s com una cosa destinada als nens petits per l’hora d’anar a dormir... doble error!! Explicar contes pot esdevenir un moment de complicitats impagables, una estona on res més importa, ni la feina ni les tasques domèstiques, ni les factures, res, només nosaltres, no podem negar-nos aquests minuts de màgia i tampoc cal que aquests minuts siguin necessàriament al vespre, abans d’anar a dormir, hi ha nens, que es troben massa cansats i hi ha contes que de tan divertits o per la història que expliquen provoquen riallades i emocions que no són les millors, si el que pretenem és en acabat, anar a dormir. Per què no destinem uns minuts del matí, havent dinat o a mitja tarda per explicar un conte? Només es requereixen dues coses: disposar d’uns minuts i ganes de compartir-los plegats amb un conte.

Aquí arribem a un punt de vital importància: la tria del títol. Tenint en compte això que hem dit, sigui quin sigui l’estil de conte que busquem, hem d’assegurar-nos que la història sigui bona, però com saber-ho? Una manera ben senzilla és preguntar-te si a tu t’agrada, deixa’t estar si ets un adult i estem parlant d’un conte per a nens, és molt més bàsic, una bona història ho és tant per a grans com per a petits, si a tu et sembla una cosa nyonya, carrinclona o sense interès, descarta-la i busca’n una altra, que no saps per on començar? Doncs deixa que t’assessorin, vés a veure al bibliotecari o al llibreter i demana-li que et recomani títols, pensa que per això estem, que tota aquesta gent vivim del cuentu!!

Aprofitem que ens trobem a la biblioteca o a la llibreria per recordar que no hauríem de limitar-nos a regalar llibres per Sant Jordi, un aniversari, per Nadal o sense necessitat d’excusa, un bon dia sorprèn-los amb un llibre, un regal inesperat sempre és una doble alegria i us heu parat a pensar mai, què esteu regalant amb un llibre? No és simplement l’embolcall d’una història, és màgia, aventures, emocions, somriures, tendresa, personatges fantàstics, indrets desconeguts, tot un món nou! Qui no hauria de voler un regal així? Donem-li a la lectura el valor que té.

Per als nens, el fet de llegir de forma habitual, significa un munt de beneficis en el seu aprenentatge lectoescriptor, milloren substancialment la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i el seu vocabulari també se’n beneficia. Veient això fem del llibre un objecte quotidià, parlem-ne i sobretot fem-los accessibles, no podem pretendre que els nens llegeixin pel seu compte quan tenen els llibres situats en un prestatge fora del seu abast, han de poder agafar-los quan ells vulguin i sense necessitat de supervisió. Els nens haurien de disposar de la seva pròpia biblioteca, amb llibres pensats per a ell i, com a mínim una part, escollits per ells.

No siguem elitistes, hi ha un moment del creixement lector en el qual la majoria de nens i nenes cauen en les urpes de Gerónimo Stilton o Tina superbruixa, aquells que em coneixen, saben que no sóc devota d’aquestes col·leccions, però entenc que en molts casos exerceixen d’ham, són l’esquer perfecte per atrapar lectors, així que no els hi neguem cap títol perquè considerem que no té qualitat literària. El que compta és fomentar l’hàbit lector, ja tindrem ocasió, més endavant d’encaminar les seves lectures per altres camins, no imposem ni neguem MAI un llibre, recordeu la màxima “Llegir per gaudir”.  

I arriba aquella etapa de la vida tan meravellosa anomenada adolescència (horror!!) atenció, en aquest període es perden molts lectors, les noves obligacions, l’institut, els compromisos socials, les hormones... si en aquest punt no es troben amb bons llibres és molt probable que els perdem com a lectors i heu de saber que, el jove que en aquest moment de la seva vida manté l’hàbit lector esdevindrà un lector definitiu. Jo me’n ric dels que consideren la literatura juvenil com un gènere menor... els lectors més exigents que m’he trobat són joves, sense manies de deixar un llibre que no els convenç, dotats d’una capacitat innata de gaudir plenament d’aquelles lectures que l’emocionen i satisfan. No hi ha mals lectors, hi ha tries errònies de manera que davant el dubte, recordeu-vos dels bibliotecaris i llibreters i deixeu que us aconsellin. Cal enamorar els infants dels llibres, serà un amor per a tota la vida! ;-)

Sílvia Cantos