dilluns, 6 d’octubre de 2014

Ressenya Enamorats

Títol: Enamorats
Autor: Alfred Hayes
Traductor: Albert Torrescasana
Edició: Edicions 62, 2014
Pàgines: 144
ISBN: 9788429773248
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la breu però intensa, de les que et fan gaudir pàgina a pàgina, millor amb una lectura pausada per assaborir-ne tots els matisos.


Nova York anys 50. Un home explica la història d'una dona que es va trobar en un bar. Una dona bonica, casada i divorciada molt jove, que havia enviat la seva filla a Filadelfia per tal que els avis la criessin. Aviat l'home i la dona van començar a sortir, van intimar, però pel que a ell feia, aquella relació no significava gaire cosa. Ell era un home molt ocupat.

Un bon dia, però, mentre balla, ella coneix un home de negocis molt ric, tot i que no gaire agraciat. Ell li ofereix a ella uns diners, molts diners, a canvi de que dormi amb ell. I, de sobte, ara el narrador se n'adona que potser ell està més enamorat d'ella que ella ho està d'ell, tot i que necessitarà una estona per adonar-se'n del molt confús i perdut que està.

«A vegades detestava la violenta expropiació de mi mateix que em produïa l'amor.»

Mentre llegia aquestes pàgines, vaig pensar en Una proposició indecent, la pel·lícula estrenada el 1993, basada en l'obra homònima de Jack Engelhard, que bé pogué extreure la idea per la seva història d'aquesta mateixa novel·la, doncs cal recordar que es tracta d'un títol publicat originalment l'any 1953. Si bé en aquest cas, la situació en qüestió no és més que el punt de partida d'un relat exquisit, trenat amb un domini del llenguatge excel·lent. Hayes juga amb les paraules, aconseguint arribar al lector amb la riquesa de les seves descripcions d'espais, personatges i sensacions, talment com si es tractés d'imatges. S'hi reconeix la seva vessant de guionista.

«No obstant això, segons l'ortodòxia dels petons i del desig, aparentment estàvem enamorats; considerant els senyals, la gelosia, l'afany de possessió, els rampells de passió, la necessitat recíproca, aparentment ens estimàvem. Fèiem tanta pinta d'enamorats com la que poden fer els enamorats.»

Enamorats és una crònica que, amb precisió quirúrgica, mostra la fi d'una història d'amor. Com el desencís i la mesquinesa prenen el lloc a la tendresa, al mateix temps que un home, que ratlla la misogínia, identifica com a propis, uns sentiments fins al moment desconeguts, que el trasbalsen completament.

«Per què, si era tan jove i guapa, i relativament fidel, bona i apassionada, perquè era tan difícil arrencar un petit lingot de felicitat d'aquella muntanya tan refractària que era la vida?» 

Llegeix ara el primer capítol

Sílvia Cantos

2 comentaris:

  1. Mentre et llegia la ressenya també em veia al cap "una proposició indecent".

    ResponElimina
  2. Crec que és inevitable, per sort, la novel·la va molt més enllà ;)

    ResponElimina