Ressenya Cairo blues

Per Mireia Martínez

Títol: Cairo blues

Autor: Pino Creanza

Edició: Guadarrama (Madrid), Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2014

Pàgines: 110

ISBN: 9788494129261

Nota: ♥♥♥♥♥

Ediciones del Oriente y del Mediterráneo inaugura la col·lecció Azulejos, dedicada exclusivament a la novel·la gràfica, amb el títol Cairo blues. Aquesta editorial, centrada en la publicació de poesia, narrativa i assaig d’ambdues ribes del Mediterrani, pretén recollir testimonis i crear ponts entre cultures.

Cairo blues és un còmic periodístic de qualitat que ens permet capbussar-nos en la complexitat de la societat egípcia. El Caire i la seva gent són els veritables  protagonistes d’aquest reportatge gràfic. Pino Creanza, a través de la seva experiència personal i a través d’un procés complementari de documentació exhaustiu, ens introdueix en les mobilitzacions socials i els moments previs a la revolució de gener i febrer de 2011, que van desencadenar la caiguda de Hosni Mubarak, a la presidència des de 1981. Cairo blues és el testimoni d’una revolució, d’un poble que vol ser escoltat.

L’autor s’allunya de la imatge turística i efectista d’aquesta megalòpolis, El Caire, la ciutat dels mil minarets,  per a mostrar-nos les misèries, la pobresa i la corrupció d’una societat que viu al límit. Barris marginals com la “Garbage City” dels zabalins, una comunitat de cristians coptes que es dediquen a la recollida i al tractament de les escombraries amb el risc higiènic que això representa, o les anomenades “residències informals” en cementiris i terrats que donen allotjament a desenes de milers de persones.

Organitzada en capítols breus, Cairo Blues ens parla del difícil equilibri entre les comunitats religioses, el paper de les dones, la irrupció del mercat xinès, el terrorisme, l’especulació urbanística, la dependència econòmica, els bloggers, els periodistes independents com a portaveus en l’era digital, etc. Tal i com ha manifestat Creanza, Cairo Blues no va ser concebuda en un principi com una novel·la gràfica autònoma, sinó com apunts, dibuixos i fotografies que de mica en mica van configurar un tot.

Amb un dibuix dens que evoca l’horror vacui de la pròpia ciutat del Caire i amb una paleta cromàtica reduïda a taques planes de color sèpia, negre i blanc, les il·lustracions traspuen la intensitat necessària per acompanyar el text.

Pino Creanza (Altamura, Itàlia, 1958), enginyer de professió que compagina amb els seus treballs gràfics i relats.

            “La veritable essència del còmic és la poesia.”

           "No tinc una formació artística, mai vaig acudir a cursos o escoles de dibuix, però sempre       he estat acompanyat d’imatges, llapis, pinzells i colors. Existeix un pensament visual, una          modalitat cognitiva que actua sintèticament, per analogies, associacions, juxtaposicions i            esquemes compositius, accessible a tots, siguin o no artistes."

Pino Creanza ens allunya de la visió idíl·lica d’un passeig en faluca pel riu Nil per a traslladar-nos al bell mig de la convulsa Plaça Tahrir.

Mireia Martínez Bailón