dijous, 11 de juny de 2015

Ressenya Diumenge al matí, al peu del salze

Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Edat: A partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Avui us recomano una novel·la per a joves de totes les edats, una història magníficament tramada que manté al lector expectant fins a la última pàgina.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.


«Si algú els hagués observat des de fora, hauria vist un grup d’amics i amigues que recordaven el temps d’escola i feien plans de futur entre la complicitat, la confiança i l’amistat. Però, vistos de prop, alguna cosa no encaixava. Hi havia, surant en la invisibilitat, unes quantes partícules de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules d’odi i un corrent d’aire de malfiança entre alguns dels membres d’aquella colla.»

Heus aquí una gran novel·la juvenil, d’aquelles que recomanaries també als adults, és una història intensa, carregada d’emocions, de silencis i secrets. Incògnites que fa massa temps esperen una resposta, una trama que es va desfilant amb un ritme àgil i una naturalitat fascinant. Si ens diguessin que es tracta d’uns fets verídics no gosaríem dubtar-ho, no endebades l’autora en sap molt de narrar històries, bona mostra d’això són els més de seixanta títols publicats i la notable quantitat de premis recollits per els mateixos.

«Què passa pel cervell d’una persona que sent plaer fent mal als altres? (...) Crec que no estem gens preparats per entendre-ho. I, per més que hi pensem, en parlem i hi donem voltes, no ho acabarem de comprendre mai. L’única cosa que tenim clara és que tot això s’ha de saber, s’ha de tallar i s’ha de treure com més aviat millor. I que la manera més ràpida de fer-ho és parlant.»

Com passa en altres llibres de la Dolors, s’hi reconeix el fet que és llicenciada en psicologia (a més de ser una gran escriptora), la manera com descriu els personatges i com evolucionen les seves accions i personalitats estan tan ben escrites que el lector empatitza amb els protagonistes, s’hi veu reflectit. També hi ajuda el fet de parlar de temes tan presents en la realitat dels joves d’avui dia,  els dubtes i les inquietuds sobre el futur i la sexualitat, la gran rellevància de l’amistat i els primers amors de joventut, l’assetjament a les aules, un tema tan preocupant però malauradament ben viu.

M’agrada el missatge que llegim entre línies, no us deixeu trepitjar, no permeteu que la por domini la vostra vida. Les dictadures del terror sovint perden la seva força quan es veuen delatades, s’emparen d’aquesta por i l’angoixa que només parlant i denunciant aconseguirem derrocar. Lectures com aquesta són molt necessàries, perquè parlant el mateix llenguatge dels joves tenen l’encert d’obrir els ulls al que no pot ser tolerat.


Sílvia Cantos

2 comentaris: