Ressenya Max Winson 1. La tiranía

Per Mireia Martínez

Títol: Max Winson 1. La tiranía

Autor: Jérémie Moreau

Editorial: Dibbuks, 2015

ISBN: 9788415850700
Nota:  ♥♥♥♥♥

Jérémie Moreau és una veritable descoberta! D’aquells autors que una vegada llegits ja t’acompanyen per sempre. Un jove autor nascut a París el 1987 que es perfila com una de les joves promeses del còmic francòfon, i el seu treball a Max Winson ratifica aquesta certesa. El primer volum, La tiranía, ha estat nominat en el Festival d’Angoulême 2015 en la categoria de Millor Obra; i a l’octubre podrem gaudir del desenllaç la història en un segon volum, El intercambio, que promet intensitat. Un díptic imprescindible. 

Maximus Winson, no pot tenir un nom més triomfador, és una estrella del tennis. Un esportista imbatut, mai ha perdut un torneig. Un Aquil·les sense taló, un heroi de línies apol·línies, ídol de tot un poble. Un gegant en sentit figurat i literal, ja que la seva alçada s’equipara amb la seva grandesa. Una llegenda viva del tennis que viu envoltat de fama i opulència. Els seus partits són autèntics esdeveniments, el món s’atura i es rendeix als peus de Max Winson.

No obstant, darrera d'aquesta façana s’amaga un jove a la recerca de la perfecció, que pressionat per un pare tirà, intenta donar el millor d’ell mateix. Max Winson és en realitat un noi insegur, fràgil i infeliç, que desprèn melancolia i solitud. En definitiva, esclau del seu propi do.

Però, de mica en mica, Max Winson surt de la seva bombolla i comença a adonar-se del què succeeix realment al seu voltant. Descobreix el difícil equilibri de la fama, i com el poder dels mitjans pot capgirar l’opinió pública... I es formula preguntes que desestabilitzaran, sens dubte, la seva ànima: S’ha de sentir culpable per guanyar? Què senten els seus adversaris: admiració o odi? Quin és el preu de la victòria? Ell és víctima o botxí?

Jérémie Moreau ens planteja una interessant reflexió sobre la fama, la competitivitat, el sacrifici i la set de triomf en una societat moguda pel fanatisme i la idolatria. I ho fa amb una història àgil de ritme trepidant, amb una línia vibrant que imprimeix velocitat a la narració i un dibuix en ocasions caricaturesc per accentuar les misèries humanes. En una taula rodona en la que va participar l’autor durant el darrer Saló del Còmic va declarar la influència de l’animació i el manga en la seva obra. Incapaç d’explicar les històries en les 40 – 60 pàgines del format clàssic de l’àlbum europeu, es decanta per trames més llargues organitzades en volums, com fa el còmic japonès o americà. Alhora, la proposta gràfica en blanc i negre i els moviments cinètics que utilitza ens els cops de raqueta i els punts dels partits ens evoquen l’estètica nipona. Moreau ha manifestat que l’autobiografia d’Andrea Agassi ha estat una font important d’inspiració, alhora que també té quelcom de personal, de la seva pròpia experiència en concursos de còmic.

Max Winson és un còmic excel·lent que qüestiona molts del principis que regeixen la nostra societat. Una lectura intel·ligent i suggeridora absolutament recomanable.