dissabte, 13 de juny de 2015

Ressenya La cicatriu

Títol: La cicatriu
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Ionit Zilberman
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 24
ISBN: 9788415975328
Edat: De 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat entranyable i divertit, que mostra com el que a priori pot resultar lleig o dolorós, amb el temps, pot esdevenir un record, una porció de vida.

La Sílvia ha caigut del llit i s’ha fet una bona ferida a la barbeta. Li quedarà una cicatriu? A la nena li sembla la fi del món, però gràcies als seus pares descobreix que, darrere de cadascuna d’aquestes marques, s’amaguen records molt interessants... De fet, no haurà d’investigar gaire per conèixer històries fascinants!

Quan vaig rebre aquest llibre em vaig alegrar de seguida, una nova proposta d’Ilan Brenman i Ionit Zilberman! Ssssssstupendu!! Aquest magnífic tàndem són els pares de Les princeses també es tiren pets i Els animals també es tiren pets, dit d’una altra manera, dos àlbums imprescindibles en qualsevol biblioteca, propostes magnífiques que tenen el do de captivar grans i petits, recordem que de Les princeses se n’ha fet una versió teatral 100% recomanable que en aquests moments gira per el país. Vist això no és d’estranyar el meu entusiasme, oi?

Doncs la intuïció no em va fallar, La cicatriu és una petita joieta, divertida i molt tendra que us convida a fer memòria i descobrir vivències i records de la mà de les pròpies cicatrius, qui no té una marca, record d’una caiguda en bicicleta, un mal aterratge en patins o un trau fruit d’una pedrada (ja ho sé, actualment d’això potser se’n faria un drama, però no fa tants anys era la cosa més normal del món!). Per comprovar-ho vaig llegir el conte amb la meva filla i li va encantar, l’endemà aprofitant que anava a una escola a explicar contes, també me’l vaig endur i va triomfar! Els nens m’escoltaven somrient embadalits i el que més em va agradar va ser que en acabar la narració, van començar a explicar-me les seves històries de cicatrius com autèntiques gestes i jo a ells, també! Què més se li pot demanar a un llibre?

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada