Ressenya Diumenge al matí, al peu del salze

Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037

Edat: A partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Avui us recomano una novel·la per a joves de totes les edats, una història magníficament tramada que manté al lector expectant fins a la última pàgina.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

«Si algú els hagués observat des de fora, hauria vist un grup d’amics i amigues que recordaven el temps d’escola i feien plans de futur entre la complicitat, la confiança i l’amistat. Però, vistos de prop, alguna cosa no encaixava. Hi havia, surant en la invisibilitat, unes quantes partícules de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules d’odi i un corrent d’aire de malfiança entre alguns dels membres d’aquella colla.»

Heus aquí una gran novel·la juvenil, d’aquelles que recomanaries també als adults, és una història intensa, carregada d’emocions, de silencis i secrets. Incògnites que fa massa temps esperen una resposta, una trama que es va desfilant amb un ritme àgil i una naturalitat fascinant. Si ens diguessin que es tracta d’uns fets verídics no gosaríem dubtar-ho, no endebades l’autora en sap molt de narrar històries, bona mostra d’això són els més de seixanta títols publicats i la notable quantitat de premis recollits per els mateixos.

«Què passa pel cervell d’una persona que sent plaer fent mal als altres? (...) Crec que no estem gens preparats per entendre-ho. I, per més que hi pensem, en parlem i hi donem voltes, no ho acabarem de comprendre mai. L’única cosa que tenim clara és que tot això s’ha de saber, s’ha de tallar i s’ha de treure com més aviat millor. I que la manera més ràpida de fer-ho és parlant.»

Com passa en altres llibres de la Dolors, s’hi reconeix el fet que és llicenciada en psicologia (a més de ser una gran escriptora), la manera com descriu els personatges i com evolucionen les seves accions i personalitats estan tan ben escrites que el lector empatitza amb els protagonistes, s’hi veu reflectit. També hi ajuda el fet de parlar de temes tan presents en la realitat dels joves d’avui dia,  els dubtes i les inquietuds sobre el futur i la sexualitat, la gran rellevància de l’amistat i els primers amors de joventut, l’assetjament a les aules, un tema tan preocupant però malauradament ben viu.

M’agrada el missatge que llegim entre línies, no us deixeu trepitjar, no permeteu que la por domini la vostra vida. Les dictadures del terror sovint perden la seva força quan es veuen delatades, s’emparen d’aquesta por i l’angoixa que només parlant i denunciant aconseguirem derrocar. Lectures com aquesta són molt necessàries, perquè parlant el mateix llenguatge dels joves tenen l’encert d’obrir els ulls al que no pot ser tolerat.

Comença a llegir

Sílvia Cantos

Ressenya Serena

Títol: Serena

Autor: Dolors Garcia i Cornellà

Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs

Edició: Cruïlla, 2012

Pàgines: 256

ISBN: 9788466130257

Edat: a partir de 12

Nota: ♥♥♥♥♥

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Dona la recomanació d'avui és una novel·la història dirigida un públic juvenil, però certament, apta també per als adults, la història d'una noia valenta, que va tirar endavant tot i les nombroses dificultats que trobà en el seu camí: «Serena».

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel·la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena, decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira, aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel·la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat al llarg de la història.

Una novel·la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel·la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel·la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

Sílvia Cantos