Ressenya Serena

Títol: Serena

Autor: Dolors Garcia i Cornellà

Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs

Edició: Cruïlla, 2012

Pàgines: 256

ISBN: 9788466130257

Edat: a partir de 12

Nota: ♥♥♥♥♥

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Dona la recomanació d'avui és una novel·la història dirigida un públic juvenil, però certament, apta també per als adults, la història d'una noia valenta, que va tirar endavant tot i les nombroses dificultats que trobà en el seu camí: «Serena».

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel·la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena, decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira, aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel·la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat al llarg de la història.

Una novel·la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel·la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel·la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

Sílvia Cantos