Ressenya Alas y olas

Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Pàgines: 32

ISBN: 9788415208-44

Edat: de 6 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

La d’avui és d’una d’aquelles recomanacions, que es dirigeix més a adults que no pas a nens, es tracta d’un àlbum il·lustrat espectacular, de gran bellesa pel que explica, tant amb el text com amb les imatges.

«Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell,  tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona... »

Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa es descarta ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il·lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il·lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il·lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.

Sílvia Cantos