dissabte, 8 de novembre de 2014

Ressenya Paraules a mitges

Títol: Paraules a mitges
Autor: Blanca Busquets
Edició: Rosa dels Vents, 2014
Pàgines: 208
ISBN: 9788415961246
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la esplèndida, d’una de les veus narratives catalanes que més m’estimo, una història de sensacions i mirades, on la paraula esdevé emoció.

«...d’aquella manera amb que ella estimava tothom, amb suavitat i tendresa amb carícies i mirades de complicitat.»

T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d'ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban i desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.

«La vida era així, llavors, plena de secrets i de misteris, plena de paraules a mitges i de mirades amb doble fons que s’havien de saber interpretar.»

Amb un inici absolutament captivador la Blanca Busquets torna a enamorar-nos amb la seva prosa exquisida, amb una història de secrets de família que capbussa al lector en un món de falses aparences, de veritats dites a mitges. La Blanca descriu els últims instants d’una vida, la vetlla d’uns fills al seu pare que marxa sense poder aclarir un secret, ho fa mostrant un cop més l’immens domini en l’art de narrar sensacions aconseguint transmetre al lector l’angoixa d’un moment tan dur.

«No s’ha de recordar esperes que no tenen final feliç. Només s’ha de recordar allò que al final s’ha pogut solucionar o que, d’alguna manera, ens ha proporcionat plaer. I no hi ha res pitjor que esperar sense esperança, que esperar sense futur.»

La història es planteja en quatre parts, cadascuna narrada en primera persona des del punt de vista del personatge central de cada moment. L’Annabel, l’Albert, la Nina i en Joanet. Cada fracció complementa l’anterior i en conjunt ens mostren una narració sorprenent on cada protagonista ens descobreix la seva cara oculta. He de reconèixer que de les quatre veus, la que m’ha commogut més profundament és la de l’Albert, amb la seva història personal i la descoberta de la màgia dels llibres que viu de la mà del gran Pere Calders i el seu Cròniques de la veritat oculta, per cert, immillorable la tria del títol ;)

«No era el regal d’un llibre, era el regal de la lectura. Era una companyia que, a partir d’aquell moment i, gràcies a ell, tindria cada vegada més i amb més assiduïtat. Una companyia que m’arrencaria de la meva solitud, perquè al cap de poc vaig descobrir que, quan es llegeix, no s’està mai sol.»

Com me n’he arribat a sentir d’identificada! L’autora ha sabut transmetre en paraules el sentiment que molts lectors tenim envers els llibres i la lectura i provocant que, cada vegada que feia una pausa en la lectura de Paraules a mitges, m’abracés al llibre amb un somriure dibuixat pensant, gràcies Blanca per aquest regal, una novel·la farcida de màgia i emocions escrita amb ofici i amor.

«El vaig veure com assaboria amb la cullereta una mica de xocolata espessa de la tassa que li havien servit. Em va mirar i em va enxampar mirant-lo. Ens vam somriure tots dos. Va ser un moment màgic.»


Sílvia Cantos

3 comentaris:

  1. Aquest llibre el vaig veure només fa uns dies i em va cridar l'atenció, però tindrà que esperar. En tinc massa esperant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs posa'l a la cua, però no l'oblidis. Val molt la pena!

      Elimina